Microscopi òptic
De Viquipèdia
Un microscopi òptic és un microscopi basat en lents òptiques. El desenvolupament d'aquest aparell sol associar-se amb els treballs d'Anton van Leeuwenhoek.
Taula de continguts |
[edita] Microscopi simple
Els microscopis de Leeuwenhoek constaven d'una sola lent petita i convexa muntada sobre una planxa amb un mecanisme per a subjectar el material que es es anava a examinar (la mostra o especimen). Aquest ús d'una única lent convexa es coneix com microscopi simple, en el qual s'inclou la lupa, entre altres aparells òptics.
[edita] Microscopi compost
El següent diagrama mostra un microscopi compost (que té més d'una lent). En la seva forma més simple, com la qual va utilitzar Robert Hooke, té una sola lent de vidre de distància focal curta que se situa prop de l'objecte (l'objectiu), i una altra lent de vidre prop de l'ull de l'observador (l'ocular). Aquest tipus de microscopis s'utilitzen especialment per a examinar objectes transparents o tallats en làmines tan fines que transparenten.
Principals elements d'un microscopi bàsic
|
Els microscopis d'aquest tipus solen ser més complexos, amb diverses lents tant en l'objectiu com en l'ocular. L'objectiu d'aquestes lents és el de reduir les aberracions, concretament l'aberració cromàtica i l'aberració esfèrica. En els microscopis moderns, el mirall se substitueix per un llum que ofereix una il·luminació estable i controlable.
Els microscopis composts s'utilitzen per estudiar espècimens prims, ja que la seva profunditat de camp és molt limitada. En general, s'utilitzen per a examinar cultius, preparacions triturades o una làmina molt fina d'un material qualsevol. Normalment depèn de la llum que travessi la mostra des de baix i usualment són necessàries tècniques especials per a augmentar el contrast de la imatge.
La resolució dels microscopis òptics està restringida per un fenomen anomenat difracció que, depenent de l'obertura numèrica (AN o AN) del sistema òptic i la longitud d'ona de la llum utilitzada (lambda), estableix un límit definit (d) a la resolució òptica. Suposant que les aberracions òptiques fossin menyspreables, la resolució màxima assolible seria:
Normalment, se suposa una λ de 550 nm, corresponent a la llum verda. Si el medi és l'aire, la AN pràctica màxima és de 0,95, i en el cas d'oli de fins a 1,5.
Això implica que, fins i tot el millor microscopi òptic està limitat a una resolució d'uns 0'2 micròmetres. Es pot millorar una mica la resolució disminuint la longitud d'ona, el que s'aconsegueix amb microscopis de llum ultraviolada.
[edita] Microscopi binocular
El disseny d'aquest instrument és diferent al del diagrama de més amunt i la seva utilitat és lleugerament diferent. Utilitza dues oculars (de vegades, dos microscopis) amb la intenció d'oferir angles de visió lleugerament diferents als ulls esquerre i dret. D'aquesta forma es produeix una visualització tridimensional (3-D) de la mostra examinada.
El microscopi binocular sol utilitzar-se per a estudiar les superfícies d'espècimens sòlids.
