[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Dinosaure - Viquipèdia

Dinosaure

De Viquipèdia

desambiguació «Dinosauria» redirecciona aquí. Per a d'altres significats, vegeu «Dinosauria (desambiguació)».


Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Dinosaures
Registre fòssil: Triàsic superior – Cretaci
(tret de la classe Aves)
Esquelets de Tyrannosaurus (esquerra) i Apatosaurus (dreta) a l'American Museum of Natural History
Esquelets de Tyrannosaurus (esquerra) i Apatosaurus (dreta) a l'American Museum of Natural History
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Sauropsida
Subclasse: Diapsida
Infraclasse: Archosauromorpha
Superordre: Dinosauria *
Owen, 1842
Ordres i subordres

Els dinosaures (Dinosauria, dels mots grecs δεινός deinos, "terrible"; i σαύρα saura, "llangardaix" o "rèptil") són un grup d'animals majoritàriament extingits, descendents dels ornitodirs i que constitueixen un superordre dels arcosaures. Actualment, es creu que les aus són descendents dels dinosaures, cosa que convertiria el tàxon Dinosauria en parafilètic. Fou proposat per Richard Owen l'any 1842 per anomenar els enormes rèptils extingits que s'havien trobat per primera vegada a Gran Bretanya.

Es considera que formen un grup natural per presentar una sèrie de sinapomorfies que els uneixen, ja que presenten un fèmur articulat amb la pelvis pel mig de còndil, disposada en angle respecte del fèmur, i buit en la pelvis. Es tracta de la mateixa disposició que es presenta en els mamífers, i que permet que les potes de darrere sostinguin el cos com a un pilar.

Taula de continguts

[edita] Introducció

Els dinosaures proliferaren des de mitjans del període Triàsic fins al final del Cretaci (210-225 a 65 milions d'anys), moment en què la majoria, excepte les aus, es van extingir. Existeixen hipòtesis per explicar aquesta extinció, encara que la teoria més popular és la proposada per Walter Alvarez, segons la qual, l'extinció dels dinosaures fou una de les conseqüències provocades per l'impacte d'un enorme meteorit a la Terra, que donà lloc a tot un seguit de desastres naturals, entre els quals, un llarg hivern nuclear, la contaminació de totes les aigües, una alteració dels corrents d'aire, un vulcanisme extremadament actiu, etc.

Actualment, de forma científica està totalment acceptada la condició dinosauriana de les aus. Malgrat el cop que van rebre a l'extinció K-T (fa 65 milions d'anys), avui dia es troben a la seva "Edat d'Argent", puix que es compten més de 10.000 espècies superant les 5.000 existents de mamífers.

[edita] Nomenclatura

Un aspecte que estimula la curiositat en el neòfit és el dels complicats noms que identifiquen la majoria de dinosaures. Com tots els éssers vius, actuals o desapareguts, aquestes criatures s'han anomenat seguint els principis de nomenclatura binomial establerts pel suec Carl von Linné al segle XVIII. Normalment aquests noms són creats a partir de les arrels gregues o llatines i solen referir-se a una particularitat de l'animal o de les condicions de la troballa. Així, el nom del primer dinosaure descrit científicament (l'any 1824), Megalosaurus, prové de les paraules gregues Megalos (gran) i Sauros (llangardaix). Existeixen algunes, cada vegada menys, escasses excepcions a l'origen grec o llatí en la nomenclatura, com en el cas de l'ornitòpode Drinker o els teròpodes Unenlagia, Dilong, Mei long i Mapusaurus.

[edita] Mida

Tot i que l'evidència és incompleta, és clar que els dinosaures no avians, en general, eren voluminosos. Fins i tot dins els seus propis estàndards, els sauròpodes arribaven a l'estatus de gegantins: durant bona part del seu regnat, fins i tot els més petits d'aquest subgrup eren considerablement majors que qualsevol altre vertebrat que caminés pel planeta. Aquesta és, possiblement, una de les raons principals de l'interés que aquestes bèsties han despertat en el públic general a través dels anys. Però també varen aparéixer dinosaures petits, alguns de la mida d'una gallina com el Compsognathus, i de més petits encara. El material fòssil recuperat d'aquests petits dinosaures no sol ser tan complet, ja que els seus ossos eren més fràgils, fet que dificulta la preservació.

Recontrucció d'un Europasaurus.
Recontrucció d'un Europasaurus.

[edita] Comportament

Les interpretacions sobre el comportament dels dinosaures estan generalment basades en la posició de les restes fòssils, en el seu hàbitat, en simulacions per ordinador de la biomecànica del seus organismes, i en comparacions amb animals moderns de nínxols ecològics similars. Com a resultat de la falta de rigor d'aquestes fonts, l'enteniment actual del comportament recau principalment en l'especulació científica i poseeix un esperit fortament controvertit. Tot i això, els científics consideren que les actituds pròpies de cocodrils i ocells, els éssers vius més emparentats amb els dinosaures, puguin ser extrapolades en certa mesura amb la finalitat de presentar un esquema de comportament possible per a caracteritzar al grup.

[edita] Estudi

El coneixement sobre els dinosaures s'ha obtingut a partir d'una àmplia diversitat de registres fòssils, ossis i no ossis, com són els ossos fossilitzats, copròlits, gastròlits, plumes, impressions de pell, òrgans interns i teixits tous. Diversos camps d'estudi contribueixen al coneixement paleontològic d'aquests animals, incloent-hi la biologia, la física i la química.

[edita] Jaciments

En tots els continents, inclosa l'Antàrtida, s'han trobat restes fòssils de dinosaure, però ben pocs són jaciments molt significatius. A Europa el jaciment més conegut és, probablement, una pedrera de roca calcària litogràfica propera a Eichstatt, a Baviera.

[edita] La "renaixença dels dinosaures"

Reconstrucció de l'emplomat Microraptor
Reconstrucció de l'emplomat Microraptor

El camp d'investigació dels dinosaures ha gaudit d'un increment en l'activitat que començà als anys 1970 i que continua actualment. Aquest esclat fou provocat, en part, pel descobriment de John Ostrom del Deinonychus, un depredador actiu que per primera vegada donà proves que recolzessin l' (endotèrmia) en alguns dinosaures, en contrast marcat amb la imatge predominant dels dinosaures com inactius i de "sang freda" (ectotèrmia). La paleontologia de vertebrats, possiblement la disciplina científica primària en la investigació de dinosaures, s'ha convertit en una ciència global. Nous i importants descobriments de dinosaures han sigut realitzats per paleontòlegs que treballen en regions abans inexplotades, incloent-hi l'Índia, l'Amèrica del Sud, Madagascar, l'Antàrtida, i la més considerable, Xina (els dinosaures increïblement ben conservats emplomats a Xina han solidificat encara més la teoria sobre el llaç entre dinosaures i els seus descendents vius, els ocells moderns). L'ús estès de la cladística, que analitza rigorosament les relacions entre organismes biològics, també ha demostrat ser terriblement útil en la classificació de dinosaures. L'anàlisi cladístic, entre d'altres tècniques modernes, ajuda a compensar un registre fòssil sovint incomplet i fragmentari.

[edita] Genòmica i proteòmica

Els genomes petits, associats habitualment al vol de les aus, van evolucionar en el llinatge dels dinosaures saurisquis fa entre 230 i 250 milions d'anys. Els elements mòbils dispersos constituïen entre un 5 i un 12% del genoma dels saurisquis i entre un 7 i un 19% del genoma dels ornitisquis. Aquest fet dona a entendre que els elements repetitius van esdevenir menys actius en el llinatge dels dinosaures saurisquis, que donà lloc a les aus.[1]

[edita] Classificació

Els dinosaures es divideixen en dos grups importants, Saurischia i Ornithischia, atenent a l'estructura de la pelvis.

[edita] Ordre Saurischia

[edita] †Ordre Ornithischia

[edita] El mite dels dinosaures

Els dinosaures han captivat la imaginació humana des que es va començar a investigar de forma científica les seves restes, vers el segle XIX. Són els protagonistes de novel·les, pel·lícules cinematogràfiques, còmics i videojocs.

Algunes de les pel·lícules en les que apareixen dinosaures:

  • King Kong (1933).
  • L'illa desconeguda (1948).
  • Viatge a la prehistòria (1955).
  • La bèstia de la muntanya (1956).
  • El món perdut (1960).
  • Quan els dinosaures dominaven la Terra (1969).
  • La terra que el temps oblidà (1974).
  • El meu experiment científic (1985).
  • Baby, el secret d'una llegenda perduda (1985).
  • Jurassic Park (1993).
  • Jurassic Park. El món perdut (1997).
  • Jurassic Park III (2001).
  • King Kong, de Peter Jackson (2005).

[edita] Referències

  1. ↑ Organ CL, Shedlock AM, Meade A, Pagel M, Edwards SV."Origin of avian genome size and structure in non-avian dinosaurs".Nature.2007 Mar 8;446(7132):180-4.

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Dinosaure