Carl von Linné

De Viquipèdia

En taxonomia animal, aquest autor és citat amb l'abreviació Linnaeus.

Retrat de Carl von Linné

Autògraf de Carl v. Linné

Classificació del regne animal a la primera edició de Systema Naturae (es pot ampliar clicant-hi). Observeu l'absència de fílums i ordres, la reunió dels rèptils i amfibis a la classe Amphibia, la reunió del tots els artròpodes a la classe Insecta i l'existència d'una sola classe Vermes per a tots els altres invertebrats, entre els que hi ha una família sorprenentment anomenada Reptilia que inclou des de les tènies fins els anèl·lids i els llimacs, però no els cargols

Carl von Linné (23 de maig de 1707 - 10 de gener de 1778) va ser un gran científic suec, que va posar les bases de la taxonomia moderna. Se'l considera un dels pares de l'ecologia. Igual com altres personalitats de l'època, era conegut amb diversos noms en altres idiomes: Carolus Linnaeus (llatí), Carl Linné (francès), Carl von Linné (adaptació en alemany del francès) i Carlos Linneo (castellà)

[edita] Biografia

El seu precoç interés per les plantes va fer que a l'edat de vuit anys se'l conegués ja pel malnom del Petit Botànic, si bé va compaginar aquesta vocació amb els estudis de medicina, que va cursar a les universitats de Lund i Uppsala, i amb el seu establiment, en 1738, en aquesta última ciutat com a metge privat i com a professor de medicina a la seva universitat (1741).

A més de realitzar expedicions botàniques a Lapònia per compte de l'Acadèmia de Ciències d'Uppsala, va ampliar els seus estudis de medicina als Països Baixos i va recórrer altres països europeus com Gran Bretanya i França.

[edita] Taxonomia

Linné va ser catedràtic de botànica a la Universitat d'Uppsala (1742). Considerat el creador de la classificació dels éssers vius o taxonomia, va desenvolupar un sistema de nomenclatura binomial (1731) que es convertiria en clàssic, basat en la utilització d'un primer terme, amb la primera lletra escrita en majúscula, indicativa del gènere i una segona part, corresponent al nom específic de l'espècie descrita, escrita en lletra minúscula. D'altra banda, va agrupar els gèneres en famílies, les famílies en classes, les classes en regnes. Amb anterioritat als seus treballs havien existit ja intents d'introduir un cert ordre en l'aparent confusió que suposa la ingent proliferació d'éssers vius. El primer que va tractar d'establir una classificació va ser J. P. de Tournefort (1656-1708) per mitjà de la introducció d'un sistema classificatori natural basat en la «realitat objectiva de les espècies, els gèneres i les classes». Quasi simultàniament John Ray va redactar una obra monumental, Història plantarum generalis (1686-1704), en la qual va intentar distribuir d'una manera racional les plantes i definir amb precisió, bàsicament, la noció d'espècie a través de l'establiment de les seves relacions amb una comunitat d'origen.

Els treballs de Tournefort i Ray van tenir continuïtat en les investigacions inicials de Linné al camp de la botànica, que es centraren en l'estudi dels estams i els pistils, i que el va induir a pensar que podria introduir una nova i millor classificació de les plantes, basada en l'estudi del seu aparell reproductor (sistema reproductor). No obstant, en tenir en compte únicament el caràcter de la flor, el sistema, fins i tot en opinió del propi autor, resultava massa artificial. Aquest problema va quedar solucionat amb la introducció de l'anomenada clasificació binària, que utilitzà per a tipificar i classificar més de 8.000 espècies animals i 6.000 vegetals.

Així mateix, va ser el primer científic que va utilitzar els símbols de l'escut i la llança de Mart i l'espill de Venus per a indicar, respectivament, mascle ♂ i femella ♀. Els seus treballs li van valdre la concessió d'un títol nobiliari al seu país. La publicació de la seva obra Les espècies de les plantes (Species plantarum) el 1753 es considera l'inici oficial de l'aplicació de la nomenclatura moderna en biologia. Defensor de la immutabilitat de les espècies i contrari a la idea de l'evolució, considerava que totes s'havien creat per separat a l'inici dels temps.

Després de la seva mort, les seves col·leccions van ser adquirides per un naturalista anglès, que les va portar al Regne Unit, on van servir de nucli aglutinador de la famosa Linnaean Society.