Anèl·lid
De Viquipèdia
 |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
 Glycera sp.
|
||||||
| Classificació científica | ||||||
|
||||||
|
|
||||||
|
Classe Polychaeta (parafilètic?)
|
||||||
Els anèl·lids (Annelida) constitueixen un gran fílum d'animals invertebrats protòstoms d'aspecte vermiforme i cos segmentat en anells.
Viuen en el medi aquàtic o terrestre. Són de mida petita amb un cos allargat, cilíndric i tou. S'alimenten de matèria orgànica.
Presenten un cos dividit en anells. També tenen quetes (fil·laments rígids) que utilitzen per desplaçar-se. Tenen la boca situada al principi, ulls senzills i altres receptors sensitius al seu voltant.
Viuen en galeries que fan ells mateixos i alguns són paràsits d'altres animals.
Es desplacen mitjançant moviments ondulatoris del cos o mitjançant les quetes.
Comunament se solen unir a diversos grups d'invertebrats sota el nom de cucs. Existeixen similituds entre aquests fílums de cucs, com la presència d'una musculatura super desenvolupada que els permet el desplaçament.
[edita] Classificació
- Poliquets (Polychaeta). És el grup més gran dels anèl·lids i la majoria són marins. En general tots els segments són iguals, cadascun amb un parell de paràpodes. Els paràpodes són utilitzats per a nedar, excavar i en la respiració
- Oligoquets (Oligochaeta). Inclou els megadrils (cucs de terra), que són aquàtics i terrestres, i les famílies microdile com els tubificides, que també inclouen molts membres marins. Presenten cliteli.
- Hirudinis (Hirudinea). Inclou els paràsits externs xucladors de sang (sangoneres) i depredadors de petits invertebrats i d'altres anèl·lids. De la mateixa manera que els oligoquets presenten cliteli.
