Jean-Baptiste Lamarck
De Viquip??dia
Jean-Baptiste-Pierre-Antoine de Monet, cavaller de La Marck (1 d'agost de 1744 - 18 de desembre de 1829) va ser un naturalista franc??s i un dels primers en pioners en defensar la idea de l'evoluci?? dels ??ssers vius i proposar una teoria coherent sobre l'evoluci?? de la vida a partir de lleis naturals basades en l'her??ncia dels car??cters adquirits. Aquesta argumentaci??, actualment desacreditada, rep el nom de lamarckisme. Tamb?? se li atribueix l'encunyament del terme biologia. La publicaci?? de la seva obra principal, Filosofia zool??gica, el 1809 coincideix amb el naixement de Charles Darwin, precursor d'una teoria evolucionista que vindria a superar el lamarckisme: el darwinisme.
A bot??nica l'abreviatura que indica la seva contribuci?? ??s Lam. o Lamk.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Lamarck va n??ixer a Bazantin, un poblet de la Picardia francesa, en el si d'una fam??lia de l'aristocr??cia per?? amb pocs recursos per a mantenir la nombrosa descend??ncia. Era l'onz?? fill de Pierre de Monet qui el va animar a entrar al seminari dels jesu??tes d'Amiens amb la intenci?? d'ordenar-se sacerdot ja que en aquella ??poca l'esgl??sia era una bona opci?? per a fills de fam??lies de l'aristocr??cia amb pocs recursos. Aix?? no obstant, Lamarck se sentia atret per l'ex??rcit, al qual pertanyien tres dels seus germans. Quan el seu pare va morir al 1759, Lamark va abandonar els estudis als jesu??tes i es va unir a l'ex??rcit amb el nom de Cavaller de Saint-Martin, malgrat la seva joventut.
[edita] La vida a l'ex??rcit
Va participar en la Guerra dels Set Anys: es va unir a l'ex??rcit franc??s a la campanya d'Alemanya prop de Willinghausen, Alemanya, on l'endem?? de la seva arribada va tenir lloc la batalla que porta el nom d'aquesta ciutat. Els francesos van perdre la batalla i de la companyia en la qual hi era en Lamarck nom??s van sobreviure catorze homes, cap d'ells oficial. El soldat m??s vell del grup va suggerir que Lamarck comand??s la petita tropa que havia estat oblidada en mig de la confusi??. Lamarck va acceptar i va ordenar restar al lloc fins a la tornada del seu ex??rcit, actitud que li va valer l'ascens a lloctinent (aquests fets, tot i ser plausibles, no han pogut ??sser comprovats als arxius, i es basen en el testimoni d'una de les seves filles). Mentre el regiment era a Tol?? i M??naco, un company el va intentar aixecar de terra agafant-lo pel cap. Com a conseq????ncia de l'estrebada, Lamarck va patir una important lesi?? al coll (una luxaci?? de l'articulaci?? temporo-mandibular) que l'obligaria a deixar l'ex??rcit al 1765 i tornar a Par??s amb una pensi?? m??nima.
[edita] El retorn a Par??s
Un cop instal??lat a Par??s juntament amb el seu germ?? Philippe Fran??ois, decideix inicialment comen??ar els estudis de m??sica, per?? finalment repr??n els estudis de les ci??ncies naturals mentre treballa durant un temps com a comptable per a un banquer. Comen??a a estudiar medicina per?? finalment l'abandona i concentra la seva passi?? a la bot??nica, en una ??poca en la qual la influ??ncia de Jean-Jacques Rousseau feia que l'estudi de la bot??nica estigu??s de moda.
El 1778 ??s batejada la seva primera filla, Rosalie Jos??phine, fruit de la uni?? amb Marie Anne Rosalie Delaporte.
Durant aquests anys inicia les seves Investigacions sobre les causes dels principals fets f??sics, obra que no seria publicada fins al 1794.
[edita] La Flora francesa
La primera publicaci?? d'una obra seva, Flora francesa (en tres volums), va ser la primavera del 1779, quan Lamarck tenia trenta-cinc anys. Flora francesa es va convertir en una obra de refer??ncia i va mer??ixer la confian??a de Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon. El patronatge de Buffon li obre les portes de l'Acad??mia de les Ci??ncies on al 1775 aconsegueix una pla??a al Departament de Bot??nica en detriment de M. Descemet, un bot??nic de m??s llarga experi??ncia. El 1781 neix el seu segon fill, Andr??, i el mateix any Buffon aconsegueix que Lamarck sigui nomenat Bot??nic del Rei per tal que l'acompanyi en els seus viatges que entre 1781 i 1782 el durien a visitar les principals seus cient??fiques europees en la recerca de noves esp??cies bot??niques per a enriquir les col??leccions de l'Herbari Real del Jard?? del Rei.
Durant els anys 1783 al 1786 ??s nomenat membre associat de l'Acad??mia de les Ci??ncies i dirigeix els dos primers volums de Bot??nica de l'Enciclop??dia Met??dica. L'any 1786 neix el seu tercer fill, Antoine.
El 1787 C??sar Charles de Flahaut, un parient lluny?? de Lamarck, succeeix Buffon en la direcci?? del Jard?? del Rei i Lamarck aconsegueix el c??rrec de guardi?? de l'Herbari Real (1783-1792), un c??rrec amb un sou no gaire elevat, de manera que es va veure obligat a fer classes per a complementar-lo.
Entre el 1791 i el 1792 neixen les seves filles Guillaume Emmanuel Auguste i Am??na??de Corn??lie i mor la seva esposa Marie Anne Rosalie Delaporte, quedant Lamarck amb els seus sis fills.
[edita] La Revoluci?? Francesa
La Revoluci?? Francesa va suposar canvis importants en la vida de Lamarck. Les Acad??mies s??n suprimides i Lamarck deixa de percebre la pensi?? com a membre. El Jard?? del Rei es transforma Museu Nacional d'Hist??ria Natural i es creen dotze c??tedres, una de les quals, la d'animals inferiors, ??s confiada a en Lamarck qui el 1793 esdev?? Professor d'Hist??ria Natural dels insectes, els cucs i els animals microsc??pics, amb un sou inicial de 2.500 francs. Lamarck s'ocupa, a m??s, de la biblioteca del Museu. El mateix any es torna a casar amb Victoire Charlotte Reverdy, amb la qual tindria dues filles m??s: Aristide, nascuda el 1794, i Eug??nie, nascuda al 1797. Victoire mor a finals de 1797 als 24 anys i l'any seg??ent Lamarck es tornaria a casar per tercera vegada amb Julie Mallet. El 1797 es crea un Institut Nacional per a substituir les anteriors Acad??mies i Lamarck ??s nomenat membre de la secci?? de Bot??nica, on assistir?? a totes les sessions durant els seg??ents 34 anys.
Durant aquests anys participa en l'elaboraci?? del calendari republic??, basat en els cicles de la natura, i comen??a a donar les seves classes al Museu, classes que l'haurien de dur a la publicaci?? de la seva obra cabdal, Filosofia zool??gica. Inicia les seves publicacions en el camp de la meteorologia i la hidrogeologia. Publica diversos treballs, com De la influ??ncia de la lluna a l'atmosfera terrestre, una mem??ria que suposar?? el primer esb??s de la Hidrogeologia, que publicar?? el 1802, i els Anuaris Meteorol??gics (1799-1809) que van tenir for??a renom i van animar la possibilitat de desenvolupar una meteorologia cient??fica.
[edita] La teoria de la transformaci?? de les esp??cies
En el seu discurs d'obertura del curs de l'any 8 de la rep??blica al Museu (1800), anuncia per primera vegada el que serien les bases de la seva teoria de la transformaci?? de les esp??cies. El discurs seria publicat l'any seg??ent amb el t??tol Sistema dels animals sense v??rtebres o Taula general de les classes, els ordres i els g??neres dels animals. En aquesta obra, precursora de la c??lebre Hist??ria Natural dels animals sense v??rtebres (1816-1822), apareixen ja les tesis essencials de la seva doctrina transformista i que havia abandonat completament les tesis fixistes. ??s possible que en l'obra hi hagi influ??ncies de Pierre Jean George Cabanis o d'Erasmus Darwin, l'avi de Charles Darwin.
L'any 1802 presenta a l'Institut Nacional les seves Investigacions sobre l'organitzaci?? dels cossos vius, una obra que prefigura la seva Filosofia zool??gica i on s'utilitza per primera vegada el terme biologia i on admet obertament que l'home prov?? dels simis. Tamb?? comen??a a publicar els resultats dels nombrosos estudis que fa sobre els f??ssils del voltant de Par??s (Mem??ries sobre els f??ssils del voltant de Par??s, 1802-1806).
Durant aquesta ??poca es fa manifesta la contraposici?? entre Cuvier i Lamarck. Lamarck ja s'havia oposat el 1794 a que Cuvier obtingu??s una pla??a de naturalista al Museu i, avan??ant Lyell, havia manifestat la seva oposici?? a les tesis catastrofistes que defensava Cuvier. Ara, Cuvier critica amb viol??ncia i ridiculitza les idees de Lamarck, especialment les relacionades amb la formaci?? dels ??ssers vius mentre Lamarck l'ataca en els discursos d'obertura dels cursos al Museu.
El 1809 publica Filosofia zool??gica, una obra que no assoliria la celebritat fins a la sortida a la llum de les idees darwinistes (1859). Llavors ser?? reimpr??s i tradu??t a nombroses lleng??es. De fet, el propi Charles Darwin, en la tercera edici?? del seu llibre L'origen de les esp??cies agraeix la contribuci?? cient??fica de Lamarck, i reconeix reconeix que Lamarck va ser el primer cient??fic en exposar la idea que els ??ssers vius segueixen les lleis naturals. Darwin manifesta tamb?? la influ??ncia que sobre ell van tenir les obres Filosofia zool??gica i Hist??ria Natural dels animals sense v??rtebres, que es publicaria entre els anys 1815 i 1822 i que recull les concepcions de Lamarck sobre l'evoluci?? dels ??ssers vius.
A finals de 1809 Lamarck, en una recepci?? dels membres de l'Institut, va oferir el seu llibre a l'emperador Napole?? qui, creient que es tractava del darrer Anuari Meteorol??gic, va retreure p??blicament Lamarck de fer prediccions sobre el temps. Lamarck va renunciar a continuar fent els anuaris.
[edita] Els darrers anys
El 1818 Lamarck es queda sobtadament cec, sembla que per un despreniment de retina. Demana de ser substitu??t parcialment en les seves obligacions al Museu per Pierre Andr?? Latreille, qui Lamarck havia nomenat naturalista auxiliar el 1798 i que el sustitu??ria a les seves classes el 1821.
Malgrat els problemes de salut, Lamarck continua treballant en les seves obres amb persist??ncia: es publiquen els darrers volums de la Hist??ria Natural dels animals sense v??rtebres i el 1820 el "Sistema anal??tic dels coneixements positius de l'home" que constitueix el seu testament espiritual i on defensa que la moral humana ??s determinada per la ci??ncia i no per la tradici??.
En aquests darrers anys la seva filla Rosalie el cuida i l'ajuda en el seu treball. Cada vegada t?? m??s problemes de mobilitat que no el deixen assistir a les reunions de l'Institut, on els seus col??legues decideixen comptabilitzar-lo com a present encara que no s'hi hagi pogut despla??ar. Lamarck mor el 18 de desembre de 1829, a l'edat de 84 anys. Els funerals es celebren a l'esgl??sia de St. M??dard i les seves restes descansen al cementiri de Montparnasse.
[edita] El llegat
[edita] El lamarckisme
[edita] El neolamarckisme
[edita] Les obres
Aquesta ??s una selecci?? de les principals obres de Lamarck (llista completa) :
- Encyclop??die m??thodique. Illustrations des genres, tomes I, II (1791-93),
- Encyclop??die m??thodique. Botanique, 8 volums dels quals els volums I (1783), II (1786) i III (1789) van ser dirigits per Lamarck (1783-1789),
- M??moire sur la mati??re du son (1799),
- Philosophie zoologique (1809).
- L'histoire naturelle des animaux sans vert??bres (1815-1822).
[edita] Enlla??os
- Jean-Baptiste Lamarck (franc??s)
- Discurs d'obertura del curs de Zoologia de l'any 8 de la Rep??blica - www.lamarck.net (franc??s)
[edita] Refer??ncies
- LAMARCK, J-B. Filosof??a zool??gica (presentaci?? de Joan Senent). Barcelona: Editorial Mateu, col??lecci?? Maldoror, 1971, 277 p.
- LAMARCK, J-B. Filosof??a zool??gica (traducci?? de Jos?? Gonz??lez Llana). Barcelona: Editorial Alta Fulla, 1986, 276 p. ISBN: 84-86556-08-2
