Compsognathus
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Compsognathus longipes Wagner, 1859 |
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
El Compsognathus va ser un petit dinosaure teròpode que va viure en el Juràssic tardà a Europa, amb troballes fòssils a Alemanya, França i potser Portugal. Tot i que se l'ha presentat tradicionalment com el dinosaure més menut, se n'ha trobat d'altres més petits, com ara el Microraptor, Parvicursor o Caenagnathasia.
El Compsognathus és conegut gràcies a dos esquelets quasi complets, un d'Alemanya que mesura 90 centímetres i un altre de França que en fa 125; altres esquelets indiquen una mida que variava entre 70 i 140 centímetres de longitud. Dents trobades a Portugal han estat també associades al gènere. Malgrat que l'especimen francès va ser originalment descrit com una espècie separada (Compsognathus corallestris), tant aquest com l'especimen alemany estan considerats en l'actualitat com Compsognathus longipes. Una part de peu també ha estat assignada al Compsognathus, però això ha estat subseqüentment refusat.
És possible que el Compsognathus hagués tingut només dos dits, ja que no s'ha trobat cap os d'un tercer dit. Nogensmenys, les mans són desarticulades, així que això és encara incert. Sembla que el Compsognathus s'alimentava de petits vertebrats, ja que restes del llangardaix Bavariasaurus han estat trobades a la seva cavitat toràcica.
Durant molts anys, el Compsognathus va ser l'únic petit teròpode ben conegut, i per això se'l comparà amb l' Archaeopteryx, com un dinosaure avantpassat o parent de les aus. Ara se sap que molts altres tipus de dinosaures estan relacionats amb les aus, tals com el Segnosaurus, Oviraptor o Deinonychus. També es diu sovint que el Compsognathus no tenia plomes, perquè no se n'ha trobat a cap esquelet, mentre que l'Archaeopteryx, que va ser trobat als mateixos sediments, sempre les ha conservat. Tanmateix, les plomes conservades a l'Archaeopteryx són les més grans, a les ales i a la cua. Les petites plomes que cobreixen el cos rarament es conserven. Un parent del Compsognathus, el Sinosauropteryx, només té plomes curtes, pel que és possible que també el Compsognathus en tingués.
[edita] Enllaços externs
