Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Ter??pode - Viquip??dia

Ter??pode

De Viquip??dia

Viquip??dia:Com entendre les taules taxon??miques
Com entendre les taules taxon??miques
Ter??podes
Registre f??ssil: Tri??sic - Cretaci

Estat de conservaci??
Classificaci?? cient??fica
Regne: Animalia
F??lum: Chordata
Classe: Sauropsida
Superordre: Dinosauria*
Ordre: Saurischia
Subordre: Theropoda
Marsh, 1881
Infraordres

Els ter??podes (Theropoda, peu de b??stia) son un grup dinosaures saurisquis b??pedes. Encara que als seus comen??aments eren carn??vors, un cert nombre de fam??lies evolucionaren a herb??vors durant el Jur??ssic (els Therizinosauria). Els ter??podes aparegueren durant el Carni??, al Tri??sic tard?? (220 milions d'anys), i van ??sser els ??nics grans carn??vors terrestres des del Jur??ssic fins la cloenda del per??ode Cretaci. Avui s??n representats per les 9,300 esp??cies d'ocells, els quals van evolucionar al Jur??ssic tard?? a partir de certs petits celurosaures.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria evolutiva

Durant el Tri??sic tard??, un cert nombre de dinosaures proto-ter??podes i ter??podes van cohabitar.

El primer dinosaure carn??vor conegut i el m??s primitiu es l'Eoraptor d'Argentina, i l'Herrerasaurus coneguts des del Tri??sic tard?? de L'Am??rica del Sud i l'Am??rica del Nord (i possiblement tamb?? a l'??ndia i Sud-??frica). Els experts rebutgen l'idea de que aquests animals siguin ter??podes basals, saurisquis basals o anteriors a la separaci?? entre els saurisquis i els ornitisquis.

Els primers ter??podes i tamb?? els m??s primitius (tamb?? coneguts com Euter??podes, ??s a dir, els vertaders ter??podes) s??n els Coelophysidae, un grup distribu??t pel mon sencer, els quals eren de construcci?? molt lleugera i aparentment gregaris (Coelophysis, Syntarsus). Aquests reeixits animals continuaren des del Carni?? tard?? fins el Toarci??. Encara que a les recents classificacions eren inclosos als Ceratosauria i considerats com una branca d'uns ter??podes m??s aven??ats (Rowe & Gauthier 1990), possiblement foren els antecessors de tots els ter??podes.

Els aut??ntics Ceratosauria (incloent-hi el Ceratosaurus o el Carnotaurus) apareixen durant el Jur??ssic tempr??, i continuaren des del Jur??ssic tard?? a Laur??sia, fins el final del Cretaci a Gondwana,en la forma del llinatge dels abelis??urids.

Els Tetanurs s??n m??s especialitzats que no pas els ceratos??urids. Es subdivideixen en els Spinosauroidea o Torvosauroidea (originalment anomenat Megalosaurus) els quals eren els m??s comuns durant el Jur??ssic mitj?? per?? aix?? i tot continuaren fins el Cretaci mitj??, i els Avetheropoda. El darrer cl??de -com el seu nom indica- s??n els m??s propers a les aus, i s??n dividits en els Carnosauria i els Coelurosauria.

Aix?? i tot, durant el Jur??ssic tard?? nom??s n'hi havien quatre llinatges de ter??podes -ceratos??urids, torvos??urids, carnos??urids i coeluros??urids. Tots quatre grups van sobreviure en el cretaci, encara que nom??s dos -els abelis??urids i els coeluros??urids semblen haver arribat al final del per??ode. Eren geogr??ficament separats, els primers a gondwana i els segons a l'asiam??rica.

De tots els grups de ter??podes, els coeluros??urids eren de lluny els m??s diversos. Alguns cl??des de coleurosaures que van prosperar durant el cretaci foren els tiranos??urids, incloent-hi els fam??s Tyrannosaurus rex, els dromaeos??urids, incolent-hi els famosos Velociraptor i Deinonychus, es quals s??n molt semblants a l'Archaeopteryx (Ostrom 1969, Paul 1988, Dingus & Rowe 1998), els trood??ntids, els omn??vors oviraptoros??urids, els herb??vors ornitom??mids ("dinosaures estru??") i els therizinos??urids, el qual es troba entre formes carn??vores i herb??vores), i els ocells, l'??nic llinatge dinosauri?? que sobrevisqu?? a l'extinci?? massiva del Cretaci. Mentre les arrels d'aquests diversos grups haurien d'??sser al Jur??ssic mitj??, nom??s esdevingueren abundosos durant el Cretaci inferior.

[edita] Classificaci??

[edita] Cladograma

El seg??ent cladograma est?? adaptat de Weishampel et al., 2004.[1]

Theropoda

Ceratosauria

?Coelophysoidea


Neoceratosauria

Ceratosauridae



Abelisauroidea




Tetanurae

Spinosauroidea


Avetheropoda
Carnosauria

Monolophosaurus



Allosauroidea



Coelurosauria

Compsognathidae


Tyrannoraptora

Tyrannosauroidea


Maniraptoriformes

Ornithomimosauria


Maniraptora

Oviraptorosauria (incl. Therizinosauroidea)


Paraves

Eumaniraptora

Deinonychosauria



Avialae














[edita] Refer??ncies

  1. ??? Weishampel, David B.; Dodson, Peter; Osm??lska, Halszka (eds.) (2004). The Dinosauria, Second Edition. University of California Press., 861 pp.
  • Carrano, M. T., Sampson, S. D. & Forster, C. A., (2002), L'osteologia del Masiakasaurus knopfleri, un petit abelosauroide del Cretaci tard?? de Madagascar Journal of Vertebrate Paleontology Vol. 22, #3, pp. 510-534
  • Dingus, L. & Rowe, T. (1998), The Mistaken Extinction: Dinosaur Evolution and the Origin of Birds, Freeman
  • Kirkland, J. I., Zanno, L. E., Sampson, S. D., Clark, J. M. & DeBlieux, D. D., (2005) Un primitu therizinosauroide del Cretaci tempr?? d'Utah, Nature: Vol. 435, pp. 84-87
  • Mortimer, M., (2001) "Rauhut's Thesis", Dinosaur Mailing List Archives, 4 Jul 2001
  • Ostrom, J.H. (1969). Osteologia del Deinonychus antirrhopus, un inusual ter??pode del baix Cretaci de Montana, Peabody Museum Nat. History Bull., 30, 1-165
  • Paul, G.S., (1988) Predatory Dinosaurs of the World Simon and Schuster Co., New York (ISBN 0671619462)
  • ----- (2002) Dinosaurs of the Air (ISBN 0801867630):
  • Rowe, T., & Gauthier, J., (1990) Ceratosauria. 151-168 in Weishampel, D. B., Dodson, P., & Osm??lska, H. (eds.), The Dinosauria, University of California Press, Berkley, Los Angeles, Oxford.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Ter??pode