Combustible fòssil

De Viquipèdia

Els combustibles fòssils són aquells combustibles originats per la fossilització de matèria orgànica.

En el procés de fossilització, degut a circumstàncies ambientals com l'anòxia, aquesta matèria orgànica no es degrada pels microorganismes fins a diòxid de carboni (CO₂) i aigua (H₂O), sinó que roman en forma de molècules orgàniques més complexes, l'energia de les quals és la que s'aprofita en utilitzar-los com a combustible.

Actualment els combustibles fòssils es consideren contaminants, per que la seva combustió desprèn gasos d'efecte hivernacle, que són radioactius en el sentit que absorbeixen fotons d'alta energia i desprenen fotons de baixa energia, és a dir, infraroigs.

En indrets concrets de la Terra podem trobar l'energia solar que diferents organismes vius van absorbir fa milions d'anys. Aquests gràcies a un procés complex de transformació es van convertir en els combustibles fòssils que utilitzem actualment entre d'altres coses per obtenir energia tèrmica. Per tant podem dir que la font d'energia són els combustibles fòssils, el carbó, petroli i gas natural. Encara que provenen de l'acció solar, no són renovables perquè requereixen molts milions d'anys i una evolució semblant per a obtenir-los de nou.

Taula de continguts 1 Tipus de combustibles fòssils 1.1 Carbó 1.2 Petroli 1.3 Gas natural

[edita] Tipus de combustibles fòssils

[edita] Carbó

Aquest combustible fòssil prové de restes vegetals que creixien a les maresmes i que van quedar enterrades pel fang. Degut a que no hi havia aire no es van poder descompondre i amb el pas del temps i la pressió de les capes de terra va fer que es fossilitzessin fins transformar-se en carbó. La seva formació es data de fa uns 300 milions d'anys.

Segons la seva antiguitat i les condicions de formació del carbó classifiquem els diferents tipus de carbó en:

• Torba: és el més recent i que aporta menys calor degut a que té més contingut d'aigua que de carboni.
• Lignit: és més recent i no té tant poder calorífic degut al seu baix contingut en carboni.
• Hulla: també és dels més antics i alt poder calorífic. És el carbó més comercialitzat i el que més s'utilitza, per exemple, a les centrals tèrmiques.
• Antracita: el més antic i amb més proporció de carboni, pel que té un alt poder calorífic.

[edita] Petroli

Combustible fòssil líquid i viscós que prové del plàncton. Es creu que es va formar fa uns 50 milions d'anys després que el plàncton quedés cobert per diferents materials sedimentaris i a una certa pressió i temperatura i per l'acció de microorganismes fins formar-se el petroli. El que s'obté directament del jaciment és el que s'anomena petroli cru. Per a poder utilitzar l'energia que aporta ha de passar per un procés de transformació, anomenat refinament.

1. Refinament del petroli

El refinament té lloc a les plantes petroquímiques, també anomenades refineries. Primer de tot cal netejar el petroli cru abans de que sigui conduit a les unitats de fraccionament. Un cop netejat de les restes d'aigua i sorra comença el procés de destil•lació a l'anomenada torre de destil•lació que pot arribar a mesurar uns 50 metres. El cru s'escalfa a uns 320º-340ºC i es converteix en gas, aquest va pujant per la torre a mida que els diferents components arriben al seu punt d'ebullició i segons van pujant es van refredant i condensant a diferents nivells (platets). Un cop condensats es van recollint els diferents productes:

• Gas liquat del petroli (GLP): a la part superior de la torre
• Benzina
• Querosè
• Gasoil
• Residus utilitzats per a fabricar fuel-oil, olis lubrificants i quitrà: a la part més inferior de la torre.

[edita] Gas natural

Vegeu a l'article principal de Gas natural

És un subproducte de l'acció dels microorganismes quan van transformar el plàncton en petroli. La seva composició majoritària és de metà i està present en la majoria de jaciments petrolífers. Un cop s'extreu del jaciment es transporta directament fins al lloc de consum sense patir cap transformació. Aquest transport es pot dur a terme de dues maneres:

• gasoductes: que són canonades molt grans per on circula el gas
• vaixells: liquat en cisternes perquè es pugui transportar més quantitat

Abans de que s'utilitzi el gas natural se li afegeixen una sèrie d'additius que li donen olor, per tal de localitzar les fuites.

Aplicacions:

• Generar electricitat
• Combustible d'autobusos urbans
• Ús domèstic i industrial.