Pluja à cida
De Viquipèdia
La pluja à cida és el fenomen consistent en una pluja que cau amb uns nivells de pH inferiors als normals.
Es deu principalment a la barreja de l'aigua amb els productes moleculars del sofre i del nitrogen que s'ocasionen en la combustió, com ara òxid nitrós NO2, òxid nÃtric NO3 o diòxid de sofre SO2 que en combinar-se amb l'aigua generen à cid nitrós HNO2, à cid nÃtric HNO3, i à cid sulfúric H2SO4. És un fenomen que al llarg de la història de la terra havia ocorregut molts de cops de manera espontà nia com per exemple degut a les erupcions volcà niques però que s'han vist accelerades i sovintegen d'ençà que l'era industrial a dut a terme una crema en massa dels recursos de matèria orgà nica del planeta.
La pluja normalment presenta un pH d'aproximadament 5.6 (lleugerament à cid) a causa de la presència del CO2 atmosfèric, que forma à cid carbònic, H2CO3. Es considera que és pluja à cida si presenta un pH inferior a 5, i pot arribar al pH del vinagre (pH 3).
Les zones del món més afectades per la pluja à cida són la part oriental de Nord-Amèrica i Europa Central. Aquestes zones coincideixen amb països "súper" industrialitzats. El Japó també és una de les zones amb un alt nivell de contaminació per pluja à cida.
Algunes dades d'aquestes zones:
- Als Estats Units hi ha actualment uns 1000 llacs acidificats i uns 3000 parcialment acidificats.
- A Noruega, la pesca ha desaparegut d'aigües que cobreixen 1300 milions d'hectà rees per efectes de la pluja à cida, entre d'altres contaminants.
- A Suècia uns 2200 llacs es troben virtualment morts pels seus alts nivells d'acidesa en les seves aigües.
- La pluja à cida també ha contribuït al deteriorament que actualment s'enregistra en à mplies extensions de boscs d'Europa.
- Els països amb zones boscoses més afectades són: la Gran Bretanya, Alemanya, Holanda, Dinamarca, Noruega, Suïssa, Finlà ndia i Suècia.
- Una altra de les conseqüències de la pluja à cida és la corrosió de monuments històrics que es fa particularment evident a Grècia i Mèxic.
No sempre, però, els llocs propers a les "fonts productores" de la pluja à cida, com les centrals tèrmiques, són les més afectades, ja que a través de l'atmosfera poden viatjar km fins que cauen en forma de pluja.
Per exemple, a l'Amèrica del Sud, un estudi sobre l'augment d'acidesa del riu Yaguarón a l'Uruguai, assenyala com a origen d'aquesta contaminació atmosfèrica "importada", la Central Termoelèctrica de Candiota, al Brasil, a 40 km de la frontera amb l'Uruguai.
Els causants de la pluja acida són el diòxid de sofre (SO2) i els òxids de nitrogen (N2O3 i N2O5) que es generen amb la combustió dels combustibles fòssils, i que en combinació amb la humitat i l’aigua de la pluja produeixen microgotetes d'à cid sulfúric (H2SO4) i à cid nÃtric (HNO3) que cremen les fulles de la vegetació i per això afecta bà sicament els ecosistemes vegetals, com ara els boscos, tot i que pot arribar a afectar també llacs i embassaments.
Els efectes de la pluja contaminada, poden convertir un exuberant bosc en un cementiri de troncs morts. El diòxid de sofre i els òxids de nitrogen que cauen en forma de pluja, s’instal·len sobre les fulles dels vegetals i actuen com un à cid perforant i matant al seu pas les plantes, arbres, flors...
El 88% de l’energia que es consumeix en l’actualitat al planeta prové dels combustibles fòssils: carbó, petroli i gas natural. És veritat que s’empren també altres formes d’energia i que la recerca sobre energies alternatives es troba en graus diversos d’avenç, però a hores d’ara el gruix principal de consum energètic encara se sosté en aquests combustibles orgà nics.
