[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Leopold II de Toscana - Viquipèdia

Leopold II de Toscana

De Viquipèdia

El gran duc Leopold II de Toscana
El gran duc Leopold II de Toscana

Leopold II de Toscana (Florència 1797 - Roma 1870). Arxiduc de la Casa d'Àustria que esdevingué gran duc de Toscana i cap de la branca cadet dels Àustria-Toscana.

Nascut a Florència el 3 d'octubre de 1797 essent fill del gran duc Ferran III de Toscana i de la princesa Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies. El gran duc era nét per via paterna de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i la infanta Maria Lluïsa d'Espanya i per via materna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria.

Casat en primeres núpcies amb la princesa Maria Anna de Saxònia tornant-se a casar després de la mort de Maria Anna amb la princesa Antonieta de Borbó-Dues Sicílies.

  • SAR l'arxiduquessa Maria Maximiliana d'Àustria-Toscana, nascuda a Florència el 1827 i morta el 1831.
  • SAR l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Toscana, nascuda a Florència el 1836 i morta el 1838.
  • SAR l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria-Toscana, nascuda a Florència el 1838 i morta el 1849.
  • SAR l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria-Toscana, nascuda a Florència el 1840 i morta el 1841.
  • SAR l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria-Toscana, nascuda a Florència el 1845 i morta el 1917 a Hanau (Alemanya). Es casà amb el príncep Carles d'Isenburg-Büdingen.
  • SAR l'arxiduc Joan d'Àustria-Toscana, nat a Florència el 1852 i presumptuosament mort afogat al mar el 1890. Es defensà la teoria que havia sobreviscut i s'havia establert a la Patagònia.

L'any 1824 Leopold rebé la Corona de la Toscana erigint-se com a gran duc de l'Estat italià. Malgrat que no trencà amb els vincles històrics i polítics que l'unien amb Àustria, el sistema de govern de Leopold era diametralment oposat. De caràcter filoliberal, atorgà una constitució liberal a la Toscana i fou sense cap mena de dubte el més liberal dels monarques italians contemporanis.

Amb la Revolució de 1848, Leopold participà activament amb la guerra contra Àustria tal i com li era sol·licitat des de la població. En el discurs de comiat de les tropes féu un discurs liberal i netament a favor d'Itàlia: Soldats, la santa causa de la lliberta d'Itàlia està essent decidida avui als camps de la Llombardia. Ja els milanesos han decidit lluitat per la seva llibertat amb la seva sang i amb el seu heroisme del qual la història ofereix molts exemples. Honor a les armes d'Itàlia! Llarga vida a l'Itàlia independent!.

Les eleccions de la tardor de 1848 van donar una majoria revolucionària. La nova cambra pretengué crear un nou regne a l'Itàlia central amb Leopold al capdavant. Però Leopold espantat per l'agitació revolucionària a la Toscana i encoratjat pels èxits austríacs dels general Radetzky, va pactar amb els austriacs una intervenció militar a la Toscana.

Després d'un breu exili de Leopold a Gaeta, els austríacs entraren a Florència i Leopold decidí tornar a la Toscana. L'any 1850 se signà un tractat de pau amb Àustria en què s'establia un contingent de 10.000 soldats austríacs establerts de forma indefinida a la Toscana.

La repressió vers els liberals s'inicià i poc després, l'any 1855, les tropes austríaques abandonaren la Toscana. L'any 1859 amb la declaració de guerra entre Àustria i Piemont, la Toscana envià un contingent de soldats a lluitar al costat dels piemontesos. Aviat però les reivindicacions italianistes entraren a Florència i el 27 d'abril de 1859 el gran duc es refugià a Bolonya abdicant en favor del seu fill que des de Dresden imití una protesta per la situació de la Toscana.

L'any 1860 desapareixia el Gran Ducat de Toscana i Leopold s'establia definitivament a Àustria on hi morí l'any 1870.