Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
De Viquipèdia
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscona o Francesc III de Lorena, (Nancy, Ducat de Lorena 1708 – Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1765) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria. Francesc és el fundador de la branca dels Habsburg-Lorena sorgida arran de la seva unió marital.
[edita] Orígens familiars
Va néixer el dia 8 de desembre de l'any 1708 a Nancy, capital del ducat de Lorena, Francesc Esteve de Lorena era el fill del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans. Francesc era nét per via paterna del duc Carles V de Lorena i de l'arxiduquessa Elionor d'Àustria i per via materna del duc Felip d'Orleans i de la princesa Elisabet Carlota del Palatinat. A més a més per via materna era besnét del rei Lluís XIII de França a través dels ducs d'Orleans i besnebot del rei Lluís XIV de França.
Francesc I tenia molts lligams amb la Casa d'Àustria, descendent de l'emperador Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, era el seu besavi, i pertanyent a una família que s'havia distingit pel seu servei incondicional a Àustria i als Habsburg havia passat llargues temporades de la seva vida a la cort vienesa.
[edita] Matrimoni
Carles VI, emperador romanogermànic aviat veié en Francesc un candidat ideal per casar-se amb la seva filla i hereva, l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. Francesc pertanyia a una casa menor de la reialesa amb la qual cosa la unió amb Maria Teresa no comprometia a Àustria a cap aliança política de futur i a més a més les possessions de Francesc permetien portar a terme una important obra d'enginyeria política per l'acceptació de Maria Teresa com a hereva per part de les potències.
A les capitulacions matrimonials, Francesc es comprometé a cedir el ducat de Lorena, possessió immemorial de la seva família, al príncep Estanislau I de Polònia que havia estat expulsat de Polònia essent el candidat profrancès i sogre de Lluís XV de França. Alhora, a la mort d'Estanislau, el ducat s'integraria a la Corona francesa com a dot de la muller del rei Lluís, la princesa Maria Leszczyńska. Francesc era compensat de tres maneres diferents, d'una banda se li cedia el gran ducat de la Toscana ja que els Medici no tenien descendent clar al gran ducat, de l'altra se li dóna una més que important compensació econòmica que farà de Francesc un home molt ric i finalment amb la promesa francesa de no intervenir en la successió a l'Imperi.
Francesc es casà amb Maria Teresa I d'Àustria el 12 de febrer de l'any 1736 a la catedral de Viena, establint-se posteriorment durant una temporada a Florència on Francesc fou declarat gran duc a la mort de l'últim Medici. La parella tingué els següents fills:
- SAI l'arxiduquessa Maria Elisabet d'Àustria, nascuda a Viena el 1737 i morta al Palau de Laxenburg el 1740.
- SM l'emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic, nascut a Viena al Palau de Schönbrunn el 1741 i mort a Viena el 1741. Es casà amb la princesa Isabel de Borbó-Parma de la qual quedà viudu i en segones núpcies amb l'infanta Maria Josep de Baviera.
- SAI l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria, nascuda a Viena el 1742 i morta el 1798 a Viena. Es casà amb el príncep Albert de Saxònia.
- SAI l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria, nascuda a Viena el 1746 i morta a Praga el 1804. Es casà amb el duc Ferran I de Parma.
- SM l'emperador Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic, nascut a Viena el 1747 i mort a Viena el 1792. Es casà amb l'infanta Maria Lluïsa d'Espanya.
- SAI l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria, nascuda al Palau de Schönbrunn el 1748 i morta el 1748.
- SAI l'arxiduquessa Maria Josep d'Àustria, nascuda a Viena el 1751 i morta el 1767 al Palau de Schönbrunn.
- SAI l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria, nascuda al Palau de Schönbrunn el 1752 i morta al Palau de Schönbrunn el 1814 al Castell de Hetzendorff. Es casà amb el rei Ferran I de les Dues Sicílies.
- SM el duc Ferran III de Mòdena, nascut al Palau de Schönbrunn el 1754 i mort a Viena el 1806 a Viena. Es casà amb la princesa hereva Maria Beatriu d'Este.
- SAI l'arxiduquessa Maria Antonieta d'Àustria, nascuda a Viena el 1755 i morta a París el 1793 guillotinada. Es casà amb el rei Lluís XVI de França.
- SAI l'arxiduc Maximilià d'Àustria, bisbe-elector de Colònia, nascut a Viena el 1756 i mort el 1801 a Viena.
L'any 1745, després de la victòria austriaca a la Guerra de Successió austríaca, fou declarat emperador romanogermànic per la Dieta. A partir d'aquest moment Francesc cedeix el poder a la seva muller tot i que se li mantindrà un estatus de coregent. Francesc es dedicà a les seves dues grans aficions, la caça i els negocis.
Amb la compensació rebuda pel ducat de Lorena, Francesc sapigué invertir correctament, crear fàbriques i llocs de treball. A la seva mort, els Habsburg eren rics per primera vegada a la història i no ho deixaren de ser fins l'any 1918.
Francesc morí l'any 1765 a Viena i es enterrat al Convent dels Caputxins de Viena, la cripta tradicional de tots els Habsburg.
| Precedit per: Leopold I de Lorena |
Duc de Lorena 1729–1737 |
Succeït per: Estanislau I de Polònia |
| Precedit per: Joan Gastó de Mèdici |
Gran Duc de la Toscana 1737–1765 |
Succeït per: Leopold II |
| Precedit per: Carles VII Albert |
Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic associat a Marita Teresa I 1745–1765 |
Succeït per: Josep II |
