Maria Amàlia d'Àustria (duquessa de Parma)
De Viquipèdia
Maria Amàlia d'Àustria, duquessa de Parma (Viena 1746 - Praga 1804). Arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el tractament d'altesa imperial i reial. Al casar-se amb el duc de Parma seguí amb la política d'acostament entre la Casa de Borbó i la Casa d'Habsburg produït al llarg del segle XVIII.
Nascuda a Viena el dia 26 de febrer de 1746 en plena Guerra de Successió austríaca. Filla de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria i de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic. Era néta per via materna de l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic i de la princesa Elisabet de Brunsvic-Wolfenbüttel i per línia paterna del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans.
Educada en el si de la Cort de Viena, aviat esdevingué extremadament popular en els cercles de l'aristocràcia austríaca per la seva bellesa i per la seva intel·ligència. Enamorada del príncep Carles de Zweibrücke, la seva mare i el ministre Von Kaunitz prohibiren la unió en considerar a l'esmentat príncep un mal partit per una arxiduquessa austríaca.
El dia 27 de juny de l'any 1769 es casà per poders a Viena amb el duc Ferran I de Parma, fill del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de França. Aquesta unió fou en contra de la seva voluntat però amb el fi d'acostar, a través del matrimoni, les cases d'Àustria i de Borbó.
La parella ratificà la seva unió a Colorno el dia 19 de juliol del mateix any. La parella s'establí a Parma i tingueren cinc fills:
- SAR la princesa Carolina de Borbó-Parma, nada a Parma el 1770 i morta a Dresden el 1804. Es casà amb el príncep Maximilià de Saxònia.
- SM el rei Lluís I d'Etrúria, nat a Piacenza el 1773 i mort a Florència el 1803. Es casà amb la infanta Maria Lluïsa d'Espanya.
A Parma, Maria Amàlia demostrà tenir un gran caràcter. Aviat deixà de banda els consells de la seva mare i s'immiscuí en política aconseguint la destitució del primer ministre Du Tillot. Mentrestant l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria aconseguí que França i Espanya financiessin la cort parmesana amb contribucions econòmiques realment importants.
Maria Amàlia portà una vida desenfrenada, allunyada del rígid protocol palatí, la qual cosa generà un gran escàndol entre les diferents corts europees que progressivament s'allunyaren del petit ducat italià.
L'any 1773 Maria Teresa intentà una reconciliació amb la seva filla i reconduir la situació del ducat parmesà sense que aquesta maniobra tingué resultats positius.
Amb la invasió napoleònica d'Itàlia, Maria Amàlia decidí abandonar la península i establir-se a Praga on morí l'any 1804.
