Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen)
De Viquipèdia
Maria Cristina d'Àustria, duquessa de Teschen ( Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1742 - íd. 1798) fou una Arxiduquessa d'Àustria i princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Fou governadora dels Països Baixos austríacs des de 1781 fins a 1793.
Nascuda a Viena el dia 13 de maig de 1742 essent filla de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. Maria Cristina era néta per via paterna del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans; mentre que per via materna ho era de l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic i de la duquessa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.
El dia 8 d'abril de 1766, als vint-i-quatre anys, contragué matrimoni a Viena amb el príncep Albert de Saxònia. Albert era fill del rei-elector August III de Saxònia i de l'arxiduquessa Maria Josepa d'Àustria. La parella tingué una única filla.
- SAR la princesa Maria Teresa de Saxònia, nada a Viena el 1767 i mort un dia després a la mateixa capital austríaca.
El matrimoni de l'arxiduquessa Maria Cristina amb un príncep d'escàs relleu i pertanyent a una família reial alemanya amb poques prespectives de governar fou únicament possible per la capacitat de l'arxiduquessa. A diferència d'altres germanes, tals com l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria que s'hagué de casar per raons d'estat amb el duc Ferran I de Parma, Maria Cristina es casà per amor i destanent les obligacions d'estat. Maria Cristina fou capaç de convèncer a la seva mare i als seus ministres dels avantatges del seu matrimoni amb Albert de Saxònia. El ressentiment de les altres germanes, casades per raons d'estat, vers Maria Teresa i Maria Cristina es féu palès en múltiples ocasions.
El ducat de Teschen era un títol nobiliari de Silèsia heretat per Francesc I, emperador romanogermànic dels Gonzaga que en el seu moment el reberen en compensació a la pèrdua del Ducat de Montferrato l'any 1706. Maria Cristina rebé el ducat de Teschen i a la seva mort i a la del seu marit passà al seu fill adoptiu, l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria.
Durant molts anys, a la cort de Viena es posà en dubte la sexualitat de Maria Cristina ja que s'afirmà que mantingué una relació lèsbica amb la princesa Isabel de Borbó-Parma, esposa del seu germà, l'emperador Josep II, emperador romanogermànic.
L'any 1781, un any després de la mort de la seva mare, el seu germà, l'emperador Josep II, emperador romanogermànic, la nomenà governadora dels Països Baixos austríacs. Aquesta maniobra fou un intent d'allunyar la sempre problemàtica arxiduquessa de la Cort de Viena. La seva activitat als Països Baixos se'n marcà en un moment de greu crisi entre els poders locals i els poders imperials arran de les decisions de Josep II de retallar el poder autonòmic a la regió. Maria Cristina hagué d'abandonar Brussel·les arran de l'ocupació francesa l'any 1793.
Establerta de nou a Viena, Maria Cristina i el seu espòs adoptaren al seu nebot, l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria, fill de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic. Maria Cristina fou enterrada a la Cripta Imperial després de la seva mort el dia 24 de juny de 1798.
| Precedit per: Georg Adam von Starhemberg |
Governador dels Països Baixos amb Albert de Saxònia-Teschen 1781–1792 |
Succeït per: Carles Lluís d'Àustria |
