Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic
De Viquipèdia
Carles VII del Sacre Imperi Romanogermànic o Carles Albert I de Baviera (Brussel·les 1697 - Múnic 1745) fou un Elector de Baviera des de 1726 i fins a 1745, any en què morí. Des de 1740 i fins a la seva mort fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
[edita] Orígens familiars
Nat a Brussel·les el dia 6 d'agost de 1697 essent fill de l'elector Maximilià II Manuel de Baviera i de la princesa polonesa Teresa Coneguda Sobieski. Carles Albert era nét per via paterna de l'elector Ferran I Maria de Baviera i de la princesa Adelaida Enriqueta de Savoia; mentre que per via materna ho era del rei Joan III Sobieski i de l'aristòcrata francesa Maria Casimira Lluïsa de la Grange d'Arquien.
[edita] Núpcies i descendents
El dia 5 d'octubre de 1722 contragué matrimoni a Viena amb l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria, filla de l'emperador Josep I, emperador romanogermànic i de la duquessa Guillemina Amàlia de Brunsvic-Wolfenbüttel. La parella tingué set fills:
- SAR la princesa Maria Antònia de Baviera, nada a Munic el 1724 i morta a Dresden el 1780. Es casà amb l'elector Frederic Cristià I de Saxònia.
- SM l'elector Maximilià III Josep de Baviera, nat a Munic el 1727 i mort el 1777 a Munic.
- SAR la princesa Maria Anna de Baviera, nada a Múnic el 1734 i morta a Baden-Baden. Es casà amb el marcgravi Lluís Jordi de Baden-Baden.
- SAR la princesa Maria Josepa de Baviera, nada a Munic el 1741 i morta el 1767 a Viena. Es casà el 1765 a Viena amb l'emperador Josep II del Sacre Imperi Romanogermànic.
[edita] Vida política
El germà de Carles Albert, el príncep Josep Ferran de Baviera, era un dels principals candidats a ocupar el tro espanyol després de la mort de Carles II de Castella; ara bé, la mort d'aquest l'any 1699 frustrà la candidatura d'un príncep bavarès al tron espanyol. Aquest fet i l'esclat de la guerra l'any 1700 feren que els Wittelsbach fossin fets presoners per l'exèrcit austríac i transportats i retinguts a Àustria fins l'any 1715.
L'any 1716, Carles Albert recolzà a Àustria en la guerra contra els turcs amb l'aportació d'un contingent bavarès. L'any 1726 accedí al tro bavarès jugant una política d'amistat tant amb França com amb Àustria. Durant el seu regnat es procedí a la construcció de l'enorme palau de Nymphenburg.
Però si per quelcom es recordat Carles Albert és pel seu rol jugat en el marc de Guerra de successió austríaca. Amb la mort de Carles VI, emperador romanogermànic, la seva filla primogènita havia d'accedir al tro del Sacre Imperi Romanogermànic i així ha havia acceptat Carles Albert amb l'acceptació de la Pragmàtica Sanció.
Ara bé, l'esposa de Carles Albert, l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria, era cosina de la candidata Maria Teresa I d'Àustria i filla del germà gran de Carles VI. Carles Albert argumentà que davant de l'absència de descendència masculina a la família dels Habsburg, la seva esposa havia d'ésser l'heredera de la família com a néta primogènita de l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic. Així, l'any 1741 les tropes bavareses ocuparen l'Alta Àustria i intentaren ocupar Viena però en últim moment els francesos els enviaren a Bohèmia.
Així, el dia 9 de desembre de 1741 Carles Albert fou coronat a Praga rei de Bohèmia. Pocs dies després, el 24 de gener de 1742, a proposta del príncep-elector de Colònia, Clement August de Baviera, fou proclament emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. D'aquesta manera, els Habsburg es veien privats d'un títol electiu que ostentaven ininterrompudament des del segle XIV.
Poc després, Maria Teresa, que havia obtingut el suport econòmic i diplomàtic de la Gran Bretanya, recuperà Bohèmia i l'Alta Àustria i dirigí les seves tropes cap a Baviera arribant a ocupar la capital, Múnic. Carles Albert aconseguí firmar un acord militar amb el rei Frederic II de Prússia amb el qual aconseguí recuperar els seus territoris i Múnic.
El dia 20 de gener de 1745 morí després d'haver retornar a Múnic. A la seva mort, el seu hereu, l'elector Maximilià III Josep de Baviera signà la pau amb Àustria i es retirà del conflicte malgrat que aquest continuà fins el 1748.
| Precedit per: Maximilià II Manuel de Baviera |
Elector de Baviera 1726–1745 |
Succeït per: Maximilià III Josep de Baviera |
| Precedit per: Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic |
Rei de Bohèmia 1741–1743 |
Succeït per: Maria Teresa I d'Àustria |
| Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic 1742–1745 |
Succeït per: Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic |
