Maximilià II Manuel de Baviera
De Viquipèdia
Maximilià II Manuel de Baviera (Múnic 1662 - 1726). Elector de Baviera des de 1679 i fins a la seva mort.
Nat a Múnic el dia 11 de juliol de 1662, era fill de l'elector Ferran I Maria de Baviera i de la princesa Adelaida Enriqueta de Savoia. Per via paterna era nét de l'elector Maximilià I de Baviera i de l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria; mentre que per línia materna ho era del duc Víctor Amadeu I de Savoia i de la princesa Cristina Maria de França.
El dia 15 de juliol de 1685 contragué matrimoni a Viena amb l'arxiduquessa Maria Antònia d'Àustria, filla de l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic i de la infatna Margarida d'Espanya. La parella única tingué un fill:
- SAR el príncep Josep Ferran de Baviera, nat a Múnic el 1692 i mort a Brussel·les el 1699.
El dia 2 de gener de 1695 es casà en segones núpcies amb la princesa Teresa Cunegunda Sobieski, filla del rei Joan III Sobieski i de l'aristòcrata francesa Maria Casimira Lluïsa de la Grange d'Arquien. La parella tingué dos fills:
- SM l'emperador Carles VII, emperador romanogermànic, nat a Brussel·les el 1697 i mort a Múnic el 1745. Es casà el 1722 a Viena amb l'arxiduquessa Maria Amàlia d'Àustria.
- SAR el príncep-arquebisbe Climent August de Baviera, elector de Colonia. Nat a Brussel·les el 1700 i mort a la Fortalesa d'Ehrenbreitstein el 1761.
L'any 1679, a l'edat de 17 anys, heretà l'Electorat de Baviera. Aviat s'embarcà en diferents expedicions militars essent la més coneguda la lluita contra l'Imperi Otomà el 1683 a les portes de Viena. Aviat la seva fama augmentà sobretot després de la captura de la ciutat de Belgrad l'any 1688.
El seu prestigi augmentà considerablement en la Guerra dels Nou Anys i així, el rei Carles II d'Espanya el nomenà governador dels Països Baixos espanyols l'any 1692. El nomenament com a governador dels Països Baixos semblaven complir les gran expectatives de Maximilià Manuel però amb la mort, l'any 1693, de la seva primera esposa, féu que perdés dosis d'influència tant amb l'emperador Leopold I, emperador romanogermànic com amb el rei Carles II d'Espanya.
Per tal de paliar aquesta pèrdua momentània d'influència, i malgrat que els seus interessos es trobaven eminentment a l'Europa occidental, es maridà amb la princesa Teresa Conenguda Sobieski, filla del rei de Polònia, amb qui tingué dos fills. Amb la mort, l'any 1699, del seu fill primogènit i pressumible hereu al tro espanyol, el prínep Josep Ferran de Baviera, i amb l'esclat de la Guerra de Successió espanyola l'any 1701, els interessos de Maximilià Manuel es giraren cap a la pretensió d'ocupar, com a electors de Baviera i amb el suport de Lluís XIV de França, el tro del Sacre Imperi Romanogermànic.
Aliat amb França en contra dels seus tradicionals defensors, els Habsburg, els seus plans es veieren frustrats amb la derrota de les tropes franceses a la Batalla de Blenheim el 1704. En l'intent de fugir de Brussel·les cap a Múnic, la família de Wittelsbach se separà i els prínceps Carles Albert de Baviera i Climent August de Baviera foren fets presoners per les tropes de l'emperador i traslladats a Viena. Poc després, Maximilià Manuel veié com tropes imperials ocuparen Baviera i era dividida entre l'emperador i l'elector palatí, Carles III Felip, elector palatí.
Maximilià Manuel encara patí un nou revés militar a la Batalla de Ramillies que l'expulsà definitivament de Flandes havent de buscar refugir a Versalles al costat de Lluís XIV de França.
Des de 1706 i fins a 1713 Maximilià Manuel residí a Versalles i els seus territoris de Baviera restaren ocupats pels exèrcits imperials. Només el Tractat d'Utrecht de 1713 permeté a Maximilià Manuel recuperar l'Electorat de Baviera. Dos anys després li tornaren els seus dos fills que havien estat educats a Àustria pels jesuïtes.
De retorn a Baviera, Maximilià Manuel patrocinà les arts. No només manà la construcció de noves ales al Palau de Nymphenburg sinó que manà la construcció del Palau de Schleissheim.
L'any 1724, Maximilià II Manuel patrocinà una entesa familiar entre les diferents línies dinàstiques de la casa de Wittelsbach del moment. L'any 1726 fundà el Reial Orde de Sant Jordi, destinat a la defensa de la Immaculada Concepció i que esdevingué un orde dinàstic de la Casa Reial de Baviera.
Maximilià II Manuel de Baviera morí a Múnic el dia 26 de febrer de 1726.
