Triple Aliança (1882)
De Viquipèdia
La Triple Aliança fou una coalició inicialment integrada per l'Imperi Alemany i l'Imperi Austrohongarès per iniciativa de Otto von Bismarck, que va convidar també l'Imperi Rus a formar-ne part.
Quan Rússia es va unir amb Anglaterra i França per a formar la Triple Entente, Alemanya i Àustria-Hongria buscaren Itàlia per reemplaçar-la, raó per la qual els integrants d'aquesta coalició passaren a ser coneguts com «els imperis centrals», en al·lusió a la seua situació geopolítica en Europa. Després d'optar inicialment per Àustria-Hongria, i davant la impossibilitat de mantenir al mateix temps una aliança amb Viena i Sant Petersburg, enfrontades en els Balcans, Bismarck trobà en Itàlia l'aliat ideal contra França.
[edita] Itàlia, el recanvi
D'una banda, Bismarck considerava el seu principal objectiu diplomàtic mantenir l'aïllament de França, d'altra banda, Itàlia pensava que la seua adhesió a l'aliança i la seua associació a Alemanya eren el millor camí per a accedir al rang de gran potencia. Itàlia estava descontenta per l'actitud francesa davant les seues aspiracions colonials en Tunis.
Els tres països van acordar ajudar-se mútuament en cas de ser atacats per França o per Rússia. El tractat fou reafirmat en diverses ocasions fins 1913, tot i que la posició d'Itàlia, com es va veure al començar la Primera Guerra Mundial, era cada vegada més incèmoda. Finalment Itàlia va decidir combatre de part dels aliats i declarà la guerra a les potències centrals l'any 1916, trencant així la Triple Aliança i passant a formar part de la Triple Entente.
A Itàlia se li vàren prometre diversos territoris mitjançant el tractat de Londres, que no foren atorgats posteriorment en la conferència de París generant un descontent nacionalista, mentre que l'imperi Otomà es va unir als imperis centrals.
[edita] Fi de la triple Aliança
La guerra va acabar amb la derrota de la Triple Aliança, que es va dissoldre per sempre. Després de la I Guerra Mundial les potències centrals varen ser sotmeses a sancions demolidores, mentre que Itàlia no fou intervinguda a pesar d'haver tingut una antiga aliança amb les altres dos.
