Trieste

De Viquip??dia

Trieste (en v??net Tarieste, en alemany Triest, eslov?? Trst) ??s una ciutat situada en el nord d???It??lia, als marges del Mar Adri??tic i gaireb?? en la frontera amb Eslov??nia. T?? 209.520 habitants i gaudeix d???un clima suau i solejat. ??s la capital de la prov??ncia de Trieste en la regi?? del Fri??l-Ven??cia J??lia.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Trieste a la literatura 3 Galeria d'imatges 4 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Es pensa que va ser fundada pels romans en el segle II a. C. amb el nom de Tergeste (terg ??s un terme c??ltic que significa mercat). Ha mantingut sempre lla??os amb la cultura italiana, malgrat haver estat sota poder de l'??ustria dels Habsburg des de 1382 fins a la caiguda de l'Imperi Austrohongar??s despr??s de la Primera Guerra Mundial, del que era el seu principal port mar??tim.

El 1920, despr??s de la primera guerra mundial, va integrar-se al regne d'It??lia. El 1945 va ser atacada pels partisans iugoslaus. Entre 1947 i 1954 va ser un territori administrat conjuntament pels anglesos i els nord-americans, fins que el 1954 va reincorporar-se a la rep??blica italiana.

Hist??ricament, era forta la presencia de la minoria de alemanys i eslovens. En l'actualitat, al costat d'una poblaci?? majorit??riament italiana i de la minoria eslovena ( 5 % ), tamb?? hi ha una petita comunitat grega i alemanya i la pres??ncia de croats, serbis, albanesos i xinesos.

[edita] Trieste a la literatura

A aquesta ciutat, enclavada en el punt m??s al nord de el Mar Mediterrani, lloc convertit en 1719 per voluntat de l'emperador Carles VI d'??ustria en la via adri??tica de les mercaderies alemanyes en tr??nsit cap al Imperi, es deuen una s??rie d'atributs contradictoris, el de ser punt de coexist??ncia d'italians i austr??acs, urbs llatina i camp eslau, lloc de riquesa a uns quants quil??metres de la terra m??s pobra. Tamb?? ??s el punt que el cel triest?? comparteix el vent denominat bora glacial del NE amb el febril xaloc que bufa des del sud. Estad??sticament, Trieste no t?? m??s vent que totes les altres ciutats mediterr??nies, per?? durant l'hivern la bora de vegades pot bufar bastant fort en la costa adri??tica.

El 1912 Rilke buscant el lloc propici per a la seva inspiraci??, despr??s de rec??rrer els llocs de millor clima i major bellesa a Europa, es va convertir en hoste de la princesa de Tour und Taxis, en el castell de Duino a Trieste i en 1912 li va escriure a la princesa Katerina Kippenberg dient-li:

????s com si el vell castell escarpat estigu??s de nou en mans dels austr??acs un dia, en un altre dels italians??

Aquesta successi?? de contrastos va ser captada per Stendhal, qui va descriure la bora i el xaloc en aquests termes:

??bufa la bora dues vegades per setmana i el gran vent (xaloc) cinc vegades. L'anomeno gran vent quan un est?? constantment ocupat en subjectar-se el barret, i bora quan un tem trencar-se un bra??. L'altre dia vaig ser arrossegat quatre passos pel vent. I l'any passat, un home prudent, que es trobava a la vora d'aquesta ciutat tan petita, pernoct?? en un alberg per no atrevir-se a tornar a la seva casa de por de la bora. Jo podria burlar-me d'aquest vent amb la mateixa valentia que vaig mostrar contra els lladres a Catalunya, per?? passa, senyor, que em produeix reumatisme a les entranyes...??

En l'actualitat, Claudio Magris (nascut a Trieste) ??s un dels referents de la literatura italiana contempor??nia. Una de les seves obres m??s emblem??tiques, "Microcosmos", repassa els llocs que, segons l'autor, millor defineixen l'esperit d'aquesta ciutat de tradicions tan diverses.

Trieste ha estat important tamb?? en la literatura eslovena i alemanya, amb autors com Veit Heinichen, Vladimir Bartol, Alojz Rebula i Boris Pahor.

[edita] Galeria d'imatges

Vista del centre de la ciutat

Centre de la ciutat

Vista des de la montanya Grisa

Vista de la ciutat

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Trieste

• Web municipal (itali??)