Trieste

De Viquipèdia

(En detall)

Localització

Trieste

Localització de Trieste a Itàlia

Piazza Unità d'Italia, Trieste

Estat
• Regió
• Província Itàlia
Friül – Venècia Júlia
Trieste

Superfície 84,49 km²

Altitud 2 m

Població (2006)
• Densitat 208.621 hab.
2.469,18 hab/km²

Coordenades

45° 38′ 10″ N, 13° 48′ 15″ E / 45.63611, 13.80417(i) 45° 38′ 10″ N, 13° 48′ 15″ E / 45.63611, 13.80417

Codi postal 34100

Codi ISTAT 032006

Web

Pàgina de l'Ajuntament

Trieste (en vènet Tarieste, en alemany Triest, eslovè Trst) és una ciutat situada en el nord d’Itàlia, als marges del Mar Adriàtic i gairebé en la frontera amb Eslovènia. Té 209.520 habitants i gaudeix d’un clima suau i solejat. És la capital de la província de Trieste en la regió del Friül-Venècia Júlia.

[edita] Història

Es pensa que va ser fundada pels romans en el segle II a. C. amb el nom de Tergeste (terg és un terme cèltic que significa mercat). Ha mantingut sempre llaços amb la cultura italiana, malgrat haver estat sota poder de l'Àustria dels Habsburg des de 1382 fins a la caiguda de l'Imperi Austrohongarès després de la Primera Guerra Mundial, del que era el seu principal port marítim.

El 1920, després de la primera guerra mundial, va integrar-se al regne d'Itàlia. El 1945 va ser atacada pels partisans iugoslaus. Entre 1947 i 1954 va ser un territori administrat conjuntament pels anglesos i els nord-americans, fins que el 1954 va reincorporar-se a la república italiana.

Històricament, era forta la presencia de la minoria de alemanys i eslovens. En l'actualitat, al costat d'una població majoritàriament italiana i de la minoria eslovena ( 5 % ), també hi ha una petita comunitat grega i alemanya i la presència de croats, serbis, albanesos i xinesos.

[edita] Trieste a la literatura

A aquesta ciutat, enclavada en el punt més al nord de el Mar Mediterrani, lloc convertit en 1719 per voluntat de l'emperador Carles VI d'Àustria en la via adriàtica de les mercaderies alemanyes en trànsit cap al Imperi, es deuen una sèrie d'atributs contradictoris, el de ser punt de coexistència d'italians i austríacs, urbs llatina i camp eslau, lloc de riquesa a uns quants quilòmetres de la terra més pobra. També és el punt que el cel triestí comparteix el vent denominat bora glacial del NE amb el febril xaloc que bufa des del sud. Estadísticament, Trieste no té més vent que totes les altres ciutats mediterrànies, però durant l'hivern la bora de vegades pot bufar bastant fort en la costa adriàtica.

El 1912 Rilke buscant el lloc propici per a la seva inspiració, després de recórrer els llocs de millor clima i major bellesa a Europa, es va convertir en hoste de la princesa de Tour und Taxis, en el castell de Duino a Trieste i en 1912 li va escriure a la princesa Katerina Kippenberg dient-li:

«és com si el vell castell escarpat estigués de nou en mans dels austríacs un dia, en un altre dels italians»

Aquesta successió de contrastos va ser captada per Stendhal, qui va descriure la bora i el xaloc en aquests termes:

«bufa la bora dues vegades per setmana i el gran vent (xaloc) cinc vegades. L'anomeno gran vent quan un està constantment ocupat en subjectar-se el barret, i bora quan un tem trencar-se un braç. L'altre dia vaig ser arrossegat quatre passos pel vent. I l'any passat, un home prudent, que es trobava a la vora d'aquesta ciutat tan petita, pernoctà en un alberg per no atrevir-se a tornar a la seva casa de por de la bora. Jo podria burlar-me d'aquest vent amb la mateixa valentia que vaig mostrar contra els lladres a Catalunya, però passa, senyor, que em produeix reumatisme a les entranyes...»

En l'actualitat, Claudio Magris (nascut a Trieste) és un dels referents de la literatura italiana contemporània. Una de les seves obres més emblemàtiques, "Microcosmos", repassa els llocs que, segons l'autor, millor defineixen l'esperit d'aquesta ciutat de tradicions tan diverses.

Trieste ha estat important també en la literatura eslovena i alemanya, amb autors com Veit Heinichen, Vladimir Bartol, Alojz Rebula i Boris Pahor.