Stendhal

De Viquip??dia

Stendhal, retrat de Johan Olaf Sodemark (1840)

Stendhal, pseud??nim de Henri Beyle (Grenoble, 23 de gener de 1783 ??? Par??s, 23 de mar?? de 1842), va ser un escriptor franc??s del segle XIX.

Valorat per la seua aguda an??lisi de car??cters i la concisi?? del seu estil, ??s considerat un dels literats m??s importants i m??s primerencs del Realisme.

??s conegut sobretot per les seues novel??les Le Rouge et le Noir (El roig i el negre, 1830) i La Chartreuse de Parme (La cartoixa de Parma, 1839).

[edita] Biografia

Nascut Henri-Marie Beyle en una fam??lia burgesa, va quedar orfe de mare a l'edat de set anys. Son pare, que es va encarregar junt amb la seua tia de la seua educaci??, va ser empresonat en 1794 durant el Terror. Va estudiar des de 1796 a l'Escola central de Grenoble i va aconseguir unes altes qualificacions en matem??tiques. L'any 1799 es va traslladar a Par??s, amb la idea d'estudiar a l'Escola Polit??cnica, per?? va emmalaltir i no va poder ingressar. Va obtenir un treball al Ministeri de Defensa, en el que ja treballava el seu cos?? Pierre Daru.

L'any seg??ent va viatjar a It??lia, com a subtinent dels dragons. La seua estada a It??lia li va permetre con??ixer la m??sica de Domenico Cimarosa i Gioacchino Rossini (de qui va escriure una c??lebre biografia, Vida de Rossini), a m??s de les obres de Vittorio Alfieri. El 1801 va participar en la campanya d'It??lia amb les tropes napole??niques, servint en l'Estat Major del general St??phane Michaud.

En aquests anys, Stendhal va entrar en contacte amb els intel??lectuals de la revista Il Conciliatore, i es va aproximar a les experi??ncies rom??ntiques. El 1802 deix?? l'ex??rcit, passant a treballar de funcionari de l'administraci?? imperial a Alemanya, ??ustria i R??ssia, per?? sense participar en les batalles de l'ex??rcit napole??nic. En aquest mateix any va comen??ar una relaci?? amorosa amb Madame Rebuffel, primera de la desena d'amants que se'n coneixen.

L'any 1815 va traslladar-se a viure a Mil??, i dos anys despr??s va publicar Roma, N??pols i Flor??ncia, tota una declaraci?? del seu amor per It??lia, en la qual descriu l'anomenada s??ndrome de Stendhal, que ??s una mena d'??xtasi i mareig que es produeix en contemplar una acumulaci?? d'art i bellesa en molt poc espai i temps. Stendhal el va experimentar en contemplar la bas??lica de la Santa Croce de Flor??ncia.

El mateix any va viatjar a Roma, N??pols, Grenoble, Par??s, i per primera vegada a Londres. El 1821 va realitzar un segon viatge a Anglaterra, per a recuperar-se de d'una decepci?? amorosa, i un tercer el 1826, tamb?? a causa de problemes. Els anys seg??ents els va dedicar pr??cticament a vagarejar per Europa.

De nou a It??lia, va ser expulsat sota l'acusaci?? d'espionatge, i va haver de tornar a Par??s. Hi va comen??ar a treballar en un peri??dic, des del qual va poder dissenyar el seu programa essencialment rom??ntic, caracteritzat i millorat amb el reconeixement de la hist??ria com a part essencial de la literatura.

Va viatjar al sud de Fran??a el 1830, i el 1831 a Trieste, i Civitavecchia, on va exercir com a vicec??nsol franc??s. Dos anys despr??s va anar a Par??s i a Li??. A finals de 1837 va fer dos llargs viatges per It??lia. El 1839 va viatjar a N??pols acompanyat pel seu amic Prosper M??rim??e. L'any 1841 va tenir un primer atac d'apoplexia i es va veure obligat a tornar a la capital francesa.

Stendhal va morir al mar?? de l'any seg??ent, i va ser enterrat al cementeri de Montmartre.

A la seua l??pida va fer escriure el seg??ent epitafi (tal com pot llegir-se en la fotografia de l'esquerra): ??Arrigo Beyle, milanese. Scrisse, am??, visse Ann. LIX M. II. Mor?? il XXIII marzo MDCCCXLII?? (??Henry Beyle, milan??s. Va escriure, va estimar, va viure 59 anys, 2 mesos. Va morir el 23 de mar?? de 1842??).

[edita] Obres

Va escriure nombrosos assajos i mem??ries, entre els que avui es recorden les Vides de Haydn, Mozart i Metastasio (1815), Hist??ria de la pintura a It??lia (1817), Sobre l'amor (1822), Racine i Shakespeare (1823), Vida de Rossini (1823), Passejos per Roma (1829), Records d'egotisme (p??stum, 1893), Vida d'Henry Brulard (1835???1836; incompleta, publicada en 1890), Records d'un turista (1838), Lamiel (1840; incompleta, publicada en 1889).

Per?? la seua fama la deu fonamentalment a les seus quatre famos??ssimes novel??les:

Arm??ncia (1826). Despr??s d'un idil??li amb l'actriu Cl??mentine Curial, va redactar aquesta primera novel??la, per a la que es va inspirar de la seua relaci?? amb Matilde Viscontini Dembowski. Va constituir el primer exemple de novel??la en qu?? s'ambientaven hist??ricament les vicissituds amoroses, la qual cosa permetia a Stendhal analitzar i criticar la societat contempor??nia.
El roig i el negre (1830), en la qual il??lustra l'atmosfera de la societat francesa en la Restauraci??. Stendhal va representar un jove, model de les ambicions i frustracions de l'??poca, fent veure els problemes que es donaven entre les distintes classes emergents en els anys que van precedir a Llu??s Felip d'Orleans.
La cartoixa de Parma (1839). Probablement la seua millor obra, m??s novel??lesca que El roig i el negre. La va escriure en dos mesos, i aix?? es fa evident en el fet que van afegint personatges i trames alhora que avan??a la pr??pia novel??la, per?? la fa tremendament espont??nia i sincera. En la seua ??poca nom??s va rebre l'elogi d'Honor?? de Balzac.
Lucien Leuwen (incompleta i p??stuma, 1894). Retrata les circumsat??ncies en qu?? la Fran??a mon??rquica de Llu??s Felip d'Orleans]] s'enfonsa, sota l'atenta i cr??tica mirada de Stendhal.

Altres obres, menys conegudes, s??n:

El rosa i el verd (1837, novel??la incompleta)
Mina de Vanghel (1830, despr??s publicada en la Revue des Deux Mondes)
I els relats curts recollits i editats m??s tard per Henri Martineau en el volum Chroniques italiennnes (Le Divan, Par??s 1929), Cr??niques italianes:
- L'abadessa de Castro ^[1]
- Vittoria Accoramboni ^[1]
- Els Cenci ^[1]
- La Duquessa de Palliano ^[1]
- Sant Francesc a Ripa
- Vanina Vanini
- Favors que maten
- Suora Scolastica.

??? ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Publicat amb anterioritat en la Revue des Deux Mondes entre 1837 i 1839.

[edita] Caracter??stiques liter??ries

Els principals temes de la seua producci?? liter??ria van ser la seua marcad??ssima sensibilitat rom??ntica i un poder??s sentit cr??tic, que van donar vida a la seua filosofia de recerca de la felicitat, egotisme t??pic de tots els seus personatges. L'an??lisi de les passions, dels comportaments socials, l'amor per l'art i per la m??sica, a m??s de la recerca epic??rea del plaer, s'expressen amb una manera d'escriure molt personal, en qu?? el realisme de l'observaci?? objectiva i el car??cter individual de la seua expressi?? es fonen de manera harm??nica.

Per totes aquestes raons, Stendhal va haver de patir el buit que li van fer els seus contemporanis, amb excepci??, com s'a assenyalat abans, d'Honor?? de Balzac, per?? posteriorment va aconseguir una enorme fama. Mesclant amb encert l'ambientaci?? hist??rica i l'an??lisi psicol??gica, les seues novel??les descriuen el clima moral i intel??lectual de Fran??a. Stendhal ha estat considerat el creador de la novel??la moderna, que va donar pas a la gran narrativa del segle XIX. Hom diu que ??s l'escriptor del XIX que menys ha envellit. El seu positivisme, sense contaminar per ideologies, mostra al lector un llenguatge molt modern.