Bas??lica de la Santa Creu
De Viquip??dia
La Bas??lica de la Santa Creu, situada a la pla??a hom??nima de Flor??ncia, ??s una de les esgl??sies m??s grans oficiades pels franciscans i una de les majors realitzacions del g??tic a It??lia.
Entre els seus arxius es conserven testimonis de la construcci?? quotidiana, al llarg dels segles, d'un gran projecte amb els seus art??fexs, recursos, objectius i dificultats.
Est?? situada a la Piazza di Santa Croce, a uns 800 metres al sudest de la catedral de Santa Maria del Fiore. El lloc, quan fou escollit, era un zona de marjal fora de les muralles de la ciutat.
La Santa Creu ??s un s??mbol prestigi??s de Flor??ncia, el lloc de trobada dels majors artistes, te??legs, religiosos, literats, humanistes i pol??tics que van determinar la identitat de la Flor??ncia de la baixa edat mitjana i del renaixement. Hi trobaren hospitalitat c??lebres personatges de la hist??ria de l'esgl??sia, com ara sant Bonaventura, o sant Antoni de P??dua. Fou, aix?? mateix, lloc d'acollida per als papes de Roma: Sixt IV, Eugeni IV, Lle?? X, Climent XIV.
??s coneguda com Il tempio dell'Itale glorie (el temple de les gl??ries it??liques), per les nombroses sepultures d'artistes em??rits, homes de lletres i de ci??ncies que s'hi troben, com ara Miquel ??ngel, Galileo, Maquiavel, Gentile o Rossini.
[edita] Edifici
La Bas??lica ??s l'esgl??sia franciscana m??s gran del m??n. La llegenda diu que Santa Croce va ser fundada pel mateix Sant Francesc. La construcci?? de l'actual esgl??sia, reempla??ant un edifici anterior, comen???? el 12 de maig de 1294[1], possiblement per Arnolfo di Cambio, i va ser fina??ada per algunes de les fam??lies m??s riques de la ciutat. Va ser consagrada l'any 1442 pel papa Eugeni IV. El disseny de l'edifici palesa l'actitud austera dels franciscans. La planta ??s en creu eg??pcia o Tau (un s??mbol de Sant Francesc), amb 115 de llargada i amb una nau i dos corredors separats per l??nies de columnes octogonals. El sud de l'esgl??sia era un convent, del qual romanen alguns edificis.
Al claustre principal es troba la Cappella dei Pazzi, que va ser constru??da per ser la sala capitular entre 1442 i 1446, essent finalitzada a la d??cada del 1470. Filippo Brunelleschi (qui havia dissenyat i executat la c??pula de la Catedral) va participar en el seu disseny, que ha rom??s rigorosament simple i auster.
En 1560, el cor es va retirar com a conseq????ncia derivada de Contrareforma i l'interior es va reconstruir per Giorgio Vasari. Com a resultats la decoraci?? de l'esgl??sia va patir danys i la major part dels altars que es trobaven adossats al cor es van perdre.
El campanile, (campanar) va ser reconstru??t l'any 1842, reempla??ant l'anterior destru??t per un llamp. La fa??ana neog??tica de marbre, obra de Nicol?? Matas, ??s de 1857-1863.
El 1866, el complex va esdevenir propietat p??blica, conseq????ncia de la supressi?? dels ordes religiosos per part del govern itali??, despr??s de les guerres que dugueren a la unitat italiana.[2] [3]
El Museu de l'Obra de Santa Croce est?? situat principalment al refectori. Al claustre hi ha un monument dedicat a Florence Nightingale, com a homenatge de la ciutat en qu?? va n??ixer i en honor a la qual va ser batejada. Brunelleschi va ser l'autor de claustre interior, acabat l'any 1453.
L'any 1966 el riu Arno inund?? bona part de Flor??ncia, incloent-hi Santa Croce. L'aigua va penetrar a l'esgl??sia portant fang, contaminants i oli mineral. Els danys van ser grans i es va trigar d??cades a reparar-los.
Actualment el dormitori dels pares franciscans alberga la Scuola del Cuoio (Escola del Cuir)[1]. Els visitants poden contemplar el treball d'artesania de cuir i la fabricaci?? de moneders, bitlleteres i altres objectes de cuir, i comprar-ne an la botiga annexa.
[edita] Art
A la Bas??lica hi ha obra dels seg??ents artistes:
- Benedetto da Maiano (p??lpit; portes de la Cappella dei Pazzi, amb el seu germ?? Giuliano)
- Antonio Canova (Monument a Alfieri)
- Cimabue (Crucifixi??, molt deteriorada per la riuada de 1966, actualment al refectori)
- Andrea della Robbia (retaule de la Capella dels M??dici)
- Luca della Robbia (decoraci?? de la Capella dei Pazzi)
- Desiderio da Settignano (Sepulcre de Marsuppini; frisos a la Capella dei Pazzi)
- Donatello (relleu de l'Anunciaci?? al mur sud; crucifix a la Capella Bardi, situada a la banda dreta; Sant Llu??s de N??pols al refectori, originalment fet per a Orsanmichele)
- Agnolo Gaddi (frescos de la Capella Castellani i del santuari; vitralls del santuari)
- Taddeo Gaddi (frescos a la Capella Baroncelli; Crucifixi?? a la sagristia; ??ltim Sopar al refectori, considerada la seua millor obra)
- Giotto (frescos a la Capella Peruzzi i part dreta de la Capella Bardi; possiblement Coronaci?? de la Mare de D??u, retaule a la Capella Baroncelli)
- Giovanni da Milano (frescos a la Capella Rinuccini) amb escenes de la Vida de la Mare de D??u i la Magdalena
- Maso di Banco (frescos a la Capella Bardi di Vernio) representant Escenes de la vida de Sant Silvestre (1335-1338).
- Henry Moore (est??tua d'un guerrer al Claustre Principal)
- Andrea Orcagna (frescos en la seua major part perduts durant la remodelaci?? de Vasari, alguns fragments s'han conservat al refectori)
- Antonio Rossellino (relleu de la Madonna del Latte (1478) al corredor sud)
- Bernardo Rossellino (Sepulcre de Bruni)
- Santi di Tito (Sopar a Ema??s i Ressurrecci??, retaules al corredor nord)
- Giorgio Vasari (Tomba de Miquel ??ngel) amb escultures de Valerio Cioli, Iovanni Bandini i Battista Lorenzi. Cam?? del Calvari pintat per Vasari[4].
- Domenico Veneziano (Sants Joan i Francesc al refectori)
Un pol??ptic de Lorenzo di Niccol?? va estar situat a la capella dels M??dici per?? actualment es troba espars entre museus florentins i el Museu Bagatti Valsecchi de Mil??.
[edita] Monuments funeraris
La Bas??lica esdevingu?? un lloc de devoci?? i mecenatge per als florentins, i a poc a poc s'instaur?? el costum d'enterrar-hi els florentins distingits per les seues contribucions. Alguns sepulcres de personalitats van ser col??locats a les capelles ??privades?? de les fam??lies riques, com ara els Bardi o els Peruzzi. M??s endavant es va dedicar un espai exclusiu per als italians notables. Durant 500 anys s'han estat erigint-hi monuments funeriralis, entre els que cal destacar els de:
- Leon Battista Alberti (arquitecte i te??ric de l'art del segle XV)
- Vittorio Alfieri (poeta i dramaturg del segle XVIII)
- Eugenio Barsanti (co-inventor del motor de combusti?? interna)
- Lorenzo Bartolini (escultor)
- Julie Clary, esposa de Josep I Bonaparte, i la seua filla Charlotte Napole?? Bonaparte
- Leonardo Bruni (canceller de la Rep??blica al segle XV, erudit i historiador)
- Dante (actualment soterrat a Ravenna)
- Ugo Foscolo (poeta)
- Galileo Galilei
- Giovanni Gentile (fil??sof)
- Lorenzo Ghiberti
- Vittorio Ghiberti
- Niccol?? Machiavelli, per Innocenzo Spinazzi
- Carlo Marsuppini (Canceller de la Rep??blica florentina del segle XV)
- Michelangelo Buonarroti
- Raffaello Morgheni (gravador)
- Gioacchino Rossini
- Llu??sa de Stolberg-Gedern (esposa de Carles III d'Anglaterra i Esc??cia)
- Guglielmo Marconi
- Enrico Fermi
