Atol

De Viquipèdia

Illots i esculls a la corona de l'atol de Rangiroa.

Un atol és un tipus d'illa baixa de corall que es troba als oceans tropicals i consisteix en uns esculls coral·lins que encerclen una llacuna interior d'aigua salada.

El mot atol prové de atolu en la llengua malaialam del sud-oest de l'Índia, a través de l'anglès i francès atoll. Originàriament significa que lliga o enllaça. També s'ha anomenat atol·ló per influència del castellà atolón, però avui és un terme no recomanat.

[edita] Morfologia

Formació d'un atol: illa volcànica, escull litoral, barrera d'esculls, corona d'esculls.

El cercle d'esculls està format per illots de sorra coral·lina, anomenats motu. Són dipòsits calcaris d'algues i de madrèpora, sobre una base volcànica submergida. Típicament tenen una forta inclinació per la banda exterior a l'oceà, i poca profunditat per la banda interior. La llacuna normalment té sortides al mar per estrets canals amb forts corrents d’aigua durant les marees. En la tranquil·litat de les seves aigües hi sol haver gran varietat d’espècies marines. En alguns casos queda totalment encerclada provocant per evaporació una llacuna molt salada.

Charles Darwin, el 1842, va ser el primer en descriure i explicar la formació dels atols. Va explicar que els esculls orgànics, al voltant d'illes volcàniques de mars tropicals, van creixent mentre l'illa s'esfondra, formant una barrera d'esculls separada de l'illa per una llacuna. Amb el temps, la part exterior va creixent mantenint-se prop del nivell del mar, mentre la part interior s'erosiona i s'esfondra quedant només la llacuna.

Una altra teoria diu que el mateix procés es va produir al anar pujant el nivell del mar després de la última glaciació.

Els organismes marins que fan créixer els atols només es troben en les càlides aigües tropicals. En altres latituds són muntanyes submarines que han quedat cobertes al esfondrar-se per erosió.

[edita] Història

Els portuguesos van ser els primers en explorar els atols de l'Índic, i els espanyols els atols del Pacífic. Els noms indiquen la singularitat d'aquestes illes: Pedro Fernández de Quirós anomena Corral de Agua i Las Anegadas a Marutea Sud i al grup Acteó respectivament; els neerlandesos Le Maire i Schouten anomenen Waterlandt a Manihi; l'anglès James Cook anomena Lagoon Island a Vahitahi, i William Blight posa el mateix nom a Tematangi.

Charles Darwin va ser el primer en publicar un estudi: The structure and distribution of coral reefs. Londres, 1842.

El francès Victor Segalen en fa una descripció gràfica: «es defineix generalment una illa com porció de terra envoltada d'aigua per tots costats; aquí és just el contrari: aigua al centre i terra al voltant.» (Journal des îles. 1903)

[edita] Atols del món

Atol de Nukuoro

Els atols són comuns als mar tropicals de l'oceà Pacífic i de l'Índic. Els majors arxipèlags i els atols més notables són:

Oceà Pacífic
- Illes Carolines
- Illes del mar de Corall, amb els més meridionals al mar de Tasmània.
- Illes de Sotavent de Hawaii.
  - Atol Kure, el més septentrional.
- Kiribati
  - Christmas, a les illes de la Línia, el més gran del món en superfície amb 575 km².
- Illes Marshall
  - Bikini, lloc de proves nuclears nord-americanes.
- Tuamotu, el major arxipèlag d’atols.
  - Rangiroa, el segon més gran del món, amb una llacuna de 1018 km².
  - Mururoa, lloc de proves nuclears franceses.
- Tuvalu
Oceà Índic
- Maldives, els més grans en àrea comptant terra i llacuna.
- Seychelles
Oceà Atlàntic, només hi ha vuit atols a Colòmbia.