Divisió Blava
De Viquipèdia
La Divisió Blava (División Azul en castellà, Blaue Division en alemany), la 250 Divisió d'Infanteria de la Wehrmacht, va ser una unitat de voluntaris espanyols que va lluitar durant la Segona Guerra Mundial, principalment al Front Oriental contra la Unió Soviètica.
[edita] Origen
Tot i que Espanya no es va incorporar oficialment a la Segona Guerra Mundial del costat de les Potències de l'Eix, el generalísimo Francisco Franco va permetre voluntaris que s'allistéssin en la Wehrmacht. Així es podia mantenir la neutralitat del règim mentre simultàniament compensava a Hitler pel seu ajut durant la Guerra Civil Espanyola (vegeu Legió Còndor). El Ministre d'Afers Exteriors de l'època, Ramón Serrano Suñer, va suggerir la creació d'un cos voluntari, al principi de la Operació Barbarroja, i Franco va enviar una oferta oficial de l'ajut a Berlin. Hitler va aprovar l'ús de voluntaris espanyols el 24 de juny de 1941.
Es va formar una divisió completa (18.104 homes, dels que 2.612 eren oficials i la resta soldats). La meitat eren militars de carrera i molts falangistes veterans de la Guerra Civil. El general Agustín Muñoz Grandes va ser el designat per dirigir als voluntaris.
La 250 Divisió d'Infanteria va usar l'uniforme gris de la Wehrmacht, amb la bandera espanyola i la paraula "España" a la part superior de la màniga dreta.
El 13 de juliol de 1941 va sortir de Madrid cap a Grafenwohr (Baviera) el primer tren de voluntaris per passar cinc setmanes d'instrucció. La 250 Divisió d'Infanteria es va dividir en tres regiments amb els noms de les ciutats d'on provenien la majoria de soldats: Barcelona, València i Sevilla. Cada regiment tenía tres batallons, formats per quatre companyies cada un, i un regiment d'artilleria amb tres bateries de 150 mm i una bateria pesant de reforç.
El 20 d'agost, després de prendre jurament (modificat per mencionar la lluita contra el comunisme), la divisió va ser enviada al Front Oriental. Va ser transportada amb tren a Suwalki, (Polònia), des d'on va avançar a peu. Després d'arribar a Smolensk, es va desplegar en el setge de Leningrad, on va formar part del 15è Exèrcit alemany.
[edita] Entrada en combat
La Divisió va sofrir greus pèrdues al front de Leningrad, tant pel combat com a l'acció del fred. A partir de maig de 1942 van arribar més efectius per cobrir las baixes i rellevar als combatents ferits o morts. Fins a 46.000 homes van servir en el front rus.
Després de la caiguda del front a la Stalingrad, la situació va canviar i tropes alemanyes van ser desplegades en lloc de les espanyoles. Això va coincidir amb el relleu en el comandament de la divisió, que va ser assignat al general Emilio Esteban Infantes, i els aliats van pressionar al dictador espanyol perquè retirés les tropes. Les negociacions, a finals de 1943, van concloure amb una ordre de repatriació esglaonada a partir del 10 d'octubre.
Les baixes de la divisió van ser 4.954 morts, 8.700 ferits i 372 presoners.
