Setge de Leningrad
De Viquip??dia
| Setge de Leningrad | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Front Oriental de la Segona Guerra Mundial | |||||||||||||||||
| Imatge:Leningraddiorama.gif | |||||||||||||||||
| Data | 8 de setembre de 1941 al 27 de gener del 1944 | ||||||||||||||||
| Localitat | Leningrad, Uni?? Sovi??tica | ||||||||||||||||
| Resultat | Vict??ria sovi??tica | ||||||||||||||||
| {{{mapa}}} | |||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||
.svg/20px-Flag_of_Finland_(bordered).svg.png){kind=small}
El Setge de Leningrad, tamb?? conegut com El Bloqueig de Leningrad (Rus: ?????????????? ???????????????????? (transliteraci??) blokada Leningrada) va ser el setge alemany sobre la ciutat de Leningrad (avui Sant Petersburg) durant la Segona Guerra Mundial, i va ser el setge d'una ciutat m??s llarg de la hist??ria. El pla alemany tenia el nom clau de Operation Nordlicht (Operaci?? Llum del Nord), i el Mariscal Wilhelm Ritter von Leeb buscava conquerir r??pidament la ciutat, per?? els sovi??tics constru??ren una intricada defensa al voltant de la ciutat, camuflant edificacions hist??riques amb xarxes que impedien determinar el seu perfil, i van arribar a omplir tot el subsol d'explosius per volar la ciutat si aquesta finalment era conquerida, incloent als enemics i a la poblaci?? civil.
Per?? Hitler, davant la perspectiva d'haver de mantenir a una poblaci?? enemiga de m??s de 3.000.000 d'habitants, orden?? que s'assetges i que es deix??s morir a la poblaci?? de fam i fred. El setge s'estengu?? gaireb?? 900 dies, entre el 8 de setembre de 1941 fins el 27 de gener de 1944, i la poblaci?? russa va ser sotmesa a la m??s incre??ble lluita per a la superviv??ncia, on l'esgotament dels aliments port?? a part de la poblaci?? al canibalisme. Fam??lies senceres van morir de fam i fred a les seves llars, els orgullosos habitants d'aquest centre cultural van acabar amb els coloms, gats i rates de la ciutat, i aquesta va estar a punt de morir de no ser del corredor que s'establ?? a trav??s del llac congelat Ladoga, per on arribava un magre ajut als assetjats. Els morts van superar els 2.200.000 fins a l'alliberament de la ciutat.
Taula de continguts |
[edita] Fortificacions i ofensiva alemanya
El 27 de juny de 1941, l'administraci?? del Consell de Diputats de Leningrad decid?? mobilitzar centenars de civils per la construcci?? de fortificacions. Es constru??ren moltes defenses. Una de les fortificacions anava des del riu Luga a Chudovo, Gatchina, Uritsk, Pulkovoi llavors pel riu Neva. L'altre passava a trav??s de Peterhof a Gatchina, Pulkovo, Kolpino i a Koltushy. Durant la d??cada dels 30 s'havia constru??t una altra l??nia defensiva contra els finesos (KaUR) als suburbis del nord de la ciutat, i ara es tornaria a emprar. En total, havien 190 km de blocats de fusta, 700 km de trinxeres anti-tanc, 5.000 empla??aments de terra i fusta i 25.000 km de trinxeres obertes constru??ts pels civils. Fins i tot els canons del creuer "Aurora" van ser muntats sobre els turons de Pulkovskiye al sud de Leningrad. Els bombardeigs alemanys van matar milers de civils a Leningrad. Amb tot, qual les tropes sovi??tiques del Front Nord-Oest van ser derrotades a les Rep??bliques Sovi??tiques B??ltiques a finals de juny, la Wehrmacht va for??ar la marxa cap a Ostrov i Pskov. El 10 de juliol, ambdues ciutats van ser conquerides i els alemanys arribaren a Kunda i a Kingisepp, des d'on van dirigir-se cap a Leningrad des de Narva, i des del sud-est i tamb?? cap al nord i sud del Llac Ilmen per tal d'a??llar Leningrad des de l'est i unir-se als finesos a la ribera est del Llac Ladoga. La darrera connexi?? ferrovi??ria de Leningrad va ser anul??lada el 30 d'agost, quan els alemanys van arribar al Riu Neva. El setge de Leningrad comen???? formalment el 4 de setembre. El 8, la darrera connexi?? terrestre de l'assetjada ciutat va tancar-se quan els alemanys arribaren al Llac Ladoga a Orekhovets. Els bombardeigs del 8 de setembre causaren 178 incendis. A inicis d'octubre, els alemanys van refusar assaltar la ciutat, i la directiva de Hitler del 7 d'octubre, signada per Alfred Jodl, recordava que no acceptessin la capitulaci??.
Tot i que Espanya no entr?? oficialment a la guerra, aport?? tropes volunt??ries a Alemanya a l'anomenada Divisi?? Blava, amb l'objectiu de lluitar contra el comunisme. Durant el setge de la ciutat, aquesta divisi?? form?? part del XVI Ex??rcit alemany, provocant greus p??rdues als sovi??tics. Entre octubre de 1941 i agost de 1942 van servir als afores de Novgorod, i despr??s serviren al sudest del c??rcol, fins a octubre de 1943
[edita] Ofensiva finesa a Car??lia
A l'agost, els finesos reconqueriren l'Istme de Car??lia, amena??ant Leningrad des de l'oest, i avan??ant per Car??lia a l'est del Llac Ladoga, amena??ant Leningrad pel nord. En qualsevol cas, les forces fineses s'aturaren a les fronteres de 1939. L'Alt Comandament fin??s rebutj?? les demandes alemanyes que realitzessin atacs aeris contra Leningrad i que no avancessin cap al sud del riu Svir a l'ocupada Car??lia Oriental. Al sud, els alemanys capturaren Tikhvin el 8 de novembre i avan??aren al nord, connectant amb els finesos al riu Svir. Un contraatac sovi??tic for???? als alemanys a retirar-se de Tikhvin el 9 de desembre pel riu Volkhov.
_-_Eastern_Front_1941_06_to_1941_12.png/250px-Battle_of_Rostov_(1941)_-_Eastern_Front_1941_06_to_1941_12.png)
El 4 de setembre, Jodl prov?? de persuadir a Mannerheim perqu?? prossegu??s l'ofensiva finesa, per?? Mannerheim refus??. Despr??s de la guerra, l'ex-president fin??s Ryti digu??: "El 24 d'agost de 1941 vaig visitar el quarter general del mariscal Mannerheim. Els alemanys ens animaven a creuar l'antiga frontera i a continuar l'ofensiva cap a Leningrad. Vaig dir que la captura de Leningrad no era el nostre objectiu i que no prendr??em part en all??. Mannerheim i el ministre de la guerra Walden estaven d'acord amb mi i van rebutjar els oferiments dels alemanys. El resultat va ser una situaci?? paradoxal: els alemanys no eren capa??os d'apropar-se a Leningrad des del nord...". M??s tard es comprov?? que no hi havia hagut un bombardeig sistem??tic o setge des del territori fin??s.
Pel seu costat, els sovi??tics no en sabien res del que havien parlat Ryti i Mannerheim amb els alemanys, i ning?? no sabia del cert si les seves paraules eren per sempre o nom??s fins que la vict??ria alemanya estigu??s a les mans. En qualsevol cas, la mera amena??a d'un atac fin??s complicava la defensa sovi??tica de Leningrad. Per exemple, en un punt el Comandant de Front Markian Popov no podia enviar certes reserves contra els alemanys perqu?? eren necess??ries per refor??ar la defensa de l'istme de Car??lia per part del 23?? ex??rcit. Mannerheim orden?? el 31 d'agost aturar l'atac quan s'hagu??s arribat a la frontera de 1939, a la vora del Golf de Finl??ndia i del Llac Ladoga. Quan els finesos van comen??ar a arribar a aquell punt durant els primers dies de setembre, Popov advert?? que els finesos afluixaven la pressi?? r??pidament i el 5 de setembre envi?? dues divisions al front alemany. Posteriorment, a l'estiu de 1942, un Destacament Naval K especial va ser format sota el comandament operatiu fin??s. El seu prop??sit era patrullar les aig??es del llac Ladoga, tot i que dificultaria la ruta dels subministraments de Leningrad al Ladoga sud amb l'assist??ncia de forces navals alemanyes i italianes.
[edita] Subministraments
[edita] Menjar
El 2 de setembre, las racions es van veure redu??des: els treballadors manuals tenien 600 grams de pa al dia; els empleats de l'estat, 400 grams, i els nens i la gent depenent, 300 grams al dia.
Despr??s de que el bombardeig massiu de la ciutat comenc??s el 8 de setembre de 1941, gaireb?? tots els magatzems de menjar van ser destru??ts, per la qual cosa munts de reserves de menjar com gra, sucre i farina van desapar??ixer en bombardeigs i incendis. Els incendis van continuar per tota la ciutat, doncs els nazis va bombardejar la ciutat sense descans durant mesos, usant tota mena de bombes incendi??ries i bombarders pesats durant 1941 i 1942.
Als primers dies despr??s de que el setge comenc??s, la gent deix?? d'anar als restaurants, que feien servir un 12% dels greixos i un 10% de la carn consumida a la ciutat. Ben aviat, els restaurants van tancar, s'inici?? el racionament de menjar com a ??nica forma de salvar vides, i els diners van ser obsolets.
El 12 de setembre de 1941 es calcul?? que les provisions tant pels soldats com pels civils durarien com segueix:
| gra i farina | 35 dies |
| avena i macarrons | 30 dies |
| carn | 33 dies |
| greixos | 45 dies |
| sucre | 60 dies |
El mateix dia tingu?? lloc una nova reducci?? de menjar: els treballadors rebrien 500 grams de pa; els empleats i els nens, 300 grams; i els depenents, 250 grams. Les racions de carn tamb?? es veieren redu??des, per?? les de sucre i greixos augmentaren. L'Ex??rcit i la Flota del B??ltic portaren racions d'emerg??ncia, per?? no van ser suficients, i es van allargar durant setmanes. La flotilla del llac Ladoga no estava equipada per a la guerra, i gaireb?? va ser totalment destru??da per l'aviaci?? alemanya. Moltes barcasses amb gra van ser enfonsades al Llac Ladoga nom??s al setembre de 1941. Una part significativa d'aquest gra va poder ser rescatat per submarinistes. Aquest gra va poder ser portat de nit a la ciutat i usat per coure pa. Quan la ciutat es qued?? sense reserves de farina de malta, altres substituts, tal com la cel??lulosa i el cot?? es van emprar. Tamb?? s'utilitz?? l'avena dels cavalls, mentre que aquest menjaven serradures.
Quan es trobaren 2.000 tones de budells de xai al moll, es va fer gelatina amb ells. Quan la carn s'acab??, es va reempla??ar per aquesta gelatina i pells de xai, que molts supervivents recordarien fins al final dels seus dies.
Durant el primer any del setge, la ciutat pat?? 5 reduccions de menjar: dues al setembre de 1941, una a l'octubre de 1941 i dues al novembre de 1941. La darrera reducci?? deix?? el consum diari a 250 grams pels obrers i 125 grams als civils. Els informes de canibalisme van comen??ar a apar??ixer a l'hivern de 1941-42, despr??s de que tots els ocells, rates i mascotes fossin menjats pels supervivents. El racionament s'alivi?? quan molts jardins es convertiren en horts oberts a la ciutat al 1943.
[edita] Electricitat i energia
Donada la manca de subministrament d'energia, moltes f??briques van tancar i, al novembre, tot el transport p??blic va tancat (a la primavera de 1942, algunes l??nies de tramvia van reactivar-se, per?? els autobusos i els trolebusos van restar inoperatius fins al final de la guerra). L'??s de l'electricitat va ser prohibida a tot arreu, excepte al Quarter General de l'Estat Major General, Smolny, els comit??s de districtes, les bases de defensa a??ria i en algunes altres institucions. Al final de setembre, els subministraments de carb?? i petroli es van acabar: l'??nica opci?? per crear energia eren els arbres. El 8 d'octubre, el comit?? executiu de Leningrad i el comit?? executiu regional decidiren comen??ar a tallar fusta al districte de Pargolovo i tamb?? al districte de Vsevolzhskiy al nord de la ciutat; pel 24 d'octubre, nom??s un 1% del pla de tallar fusta s'havia portat a terme.
[edita] P??rdues
Prop de 1.300.000 persones van aconseguir fugir de la ciutat assetjada de Leningrad entre setembre de 1941 i novembre de 1943. altres 1,2 milions van morir a la ciutat. Nom??s van quedar 700.000 persones d'una poblaci?? de 3 milions abans de la batalla. Entre tots els que van deixar la ciutat hi havia soldats, treballadors, dones i nens. Dels 700.000 supervivents, 300.000 eren soldats que van venir de tots els racons del pa??s per ajudar a l'assetjada ciutat de Leningrad.
86 ind??stries estrat??giques van ser evacuades de la ciutat. Moltes ind??stries, m??quines, equipament el??ctric, eines i instrumental van ser traslladat pels treballadors. Algunes ind??stries de defensa, com la LMZ, les dressanes de l'almirallat i la Planta Kirov, entre d'altres ind??stries, van seguir a la ciutat i van seguir produint armament i munici?? pels defensors.
Els nazis van aconseguir tallar gaireb?? tots els subministraments a Leningrad, per aix?? gaireb?? tot el menjar desaparegu??, les ind??stries t??xtils van tancar, i moltes escoles i molts serveis p??blics esdevingueren obsolets, causant un ??xode massiu de dones i nens. Centenars d'edificis, escoles p??bliques, hospitals i ind??stries van ser destru??ts pels bombardeigs nazis i els atacs aeris.
Els museus i palaus dels suburbis van ser destru??ts i saquejats pels nazis, mentre que el personal dels museus intentava de protegir algunes peces. Nom??s parts de les col??leccions d'art dels famosos palaus dels Tsars de les rodalies de la ciutat van ser evacuats a temps, mentre que part de les col??leccions eren emmagatzemades als soterranis de l'Hermitage fins al final de la guerra.
[edita] La Ruta de la Vida
El 8 de setembre, els alemanys havien envoltat la ciutat, bloquejant totes les rutes de subministraments a Leningrad i els seus afores excepte un petit corredor a trav??s del Llac Ladoga. Incapa??os de completar la missi?? tot i el seu avantatge, i encarant una defensa ferotge de la ciutat organitzada pel mariscal Zhukov, els ex??rcits alemanys van allargar el setge de la ciutat durant 872 dies. Al caos del primer hivern, no hi havia cap pla d'evacuaci?? preparat ni executat per a la ciutat i la ciutat i els seus suburbis van quedar totalment a??llats i afamats fins el 20 de novembre de 1941, quan s'establ?? una carretera sobre el gel del llac Ladoga. La matan??a a la ciutat pels bombardeigs i la fam (especialment al primer hivern) va ser exagerada. Un dels ajudants de Nikolai I. Vavilov mor?? de fam envoltat de llavors comestibles perqu?? el banc de llavors (amb m??s de 20.000 exemplars) estigu??s disponible per a les generacions futures. Aquesta carretera al gel, anomenada la Ruta de la Vida (en rus:???????????? ??????????)] nom??s es podia usar a l'hivern, i durant la resta de l'any s'empraven vaixells. Amb tot, port?? menjar i permet?? que els civils poguessin marxar, i permet?? que la ciutat pogu??s resistir.
[edita] La contraofensiva sovi??tica
El setge continu?? fins al gener de 1944. L'encerclament es trenc?? com a resultat de l'Operaci?? Guspira, una ofensiva dels Fronts de Leningrad i de Volkhov. Aquesta ofensiva comen???? el mat?? del 12 de gener de 1943. Despr??s de combats ferotges, les unitats de l'Ex??rcit Roig aconseguiren superar les poderoses fortificacions al sud del Llac Ladoga i, el 18 de gener, els fronts de Leningrad i Volkhov es van trobar, obrint un corredor per terra fins a la ciutat assetjada. Al gener de 1944, una ofensiva sovi??tica expuls?? als alemanys dels suburbis del sud de la ciutat, finalitzant el setge. Finalment, a l'estiu de 1944, els finesos van ser expulsats fins a l'altra riba de la Badia de Vyborg i el riu Vuoksi.
[edita] Despr??s de la batalla
[edita] Leningrad
El nombre total de p??rdues humanes durant els 29 mesos de setge s'estima en un mili?? i mig, comptant tant les v??ctimes civils com les militars. Els arxius sovi??tics de l'??poca de Stalin estan incomplerts, doncs el nombre de v??ctimes durant el setge no ??s segur, donat que milers de persones sense registrar que vivien a la ciutat abans de la guerra van morir sense que qued??s cap registre. Prop d'1.300.000 persones van aconseguir escapar mitjan??ant les evacuacions, principalment a peu. Al final del setge, Leningrad era una "ciutat fantasma", amb centenars d'edificacions en runes i abandonades, i una poblaci?? que havia passat de 3 milions a 700.000. Despr??s de la guerra, el govern sovi??tic xifr?? en 670.000 morts registrades entre 1941 i gener de 1944, majorit??riament de fam i de resultes dels bombardeigs. Alguns estudis independents donen un nombre molt m??s elevat de morts, amb unes xifres entre 700.000 i 1,5 milions, sent les m??s estimades amb prop d'1.100.000. La major part de les v??ctimes estan enterrades al Cementiri de Piskarevskoye.
Les p??rdues econ??miques i humanes van causar danys incalculables als llocs hist??rics i centres culturals de la ciutat, sent part dels danys encara avui visibles, i alguns s'han preservat per commemorar a tots aquells que van donar les seves vides per salvar la ciutat.
Leningrad va rebre el t??tol de Ciutat heroica al 1945.
[edita] Influ??ncia cultural
El setge per s?? mateix impression?? el subconscient dels habitants de Leningrad almenys durant una generaci?? despr??s de la guerra. Leningrad sempre s'havia enorgullit de ser un centre cultural, i l'elecci?? de cremar una llibreria (o un moble de 200 anys) o congelar-se de fred era present. Les condicions de la ciutat eren excessives, i la fam estava sempre present entre els assetjats. Per un altre costat, la ciutat resist?? un setge de gaireb?? 3 anys, i la ciutat est?? orgullosa d'aquest fet: "Troia caigu??, Roma caigu??, Leningrad no caigu??".
El Setge de Leningrad va ser commemorat a la d??cada dels 50 per l'Anell Verd de Gl??ria, un cercle d'arbres i memorials per la hist??rica l??nia del front. Encara es poden veure els advertiments als ciutadans de per quin costat de la carretera havien de caminar per evitar els obusos alemanys.
[edita] El Setge en m??sica
- Dmitri Shostakovich escrigu?? la Setena Simfonia, part de la qual va ser escrita sota les condicions del setge, per la Simfonia de Leningrad. D'acord a Solomon Volkov, el testimoni del qual ??s discutit, Shostakovich digu?? "no ??s sobre Leningrad sota setge, ??s sobre el Leningrad que Stalin destru?? i que Hitler remat??"
- El cantant americ?? Billy Joel escrigu?? una can???? titulada "Leningrad" que fa refer??ncia al fam??s setge. La can???? va sobre un jove rus, Viktor, que ha perdut al pare al setge.
- The Decemberists van escriure una can???? titulada "When the War Came" sobre l'heroisme dels cient??fics civils durant la guerra. La lletra deia: "Li ho vam prometre a Vavilov /No trairem la solanacea/Els acres d'aster??cies /A les mossegades de la fam"
- L'??lbum "The Diarist'" del grup itali?? Dark Lunacy ??s sobre el setge.
[edita] El Setge en literatura
- A The Madonnas of Leningrad, l'escriptora americana Debra Dean narra la hist??ria de l'equip del Museu de l'Hermitage que salv?? la col??lecci?? d'art durant el Setge.
- L'escriptora americana Elise Blackwell public?? "Hunger" al 2003, una popular dramatitzaci?? hist??rica del setge.
- L'autora brit??nica "Helen Dunmore" escrigu?? "The Siege", on narra (en clau fict??cia) els fets claus del setge i com afect?? a aquells directament involucrats en la resit??ncia.
- Al 1981, Daniil Granin i Ales Adamovich publicaren The Blockade Book, basat en centenars d'entrevistes i diaris de la gent que va viure el setge. El llibre va ser molt censurat a la Uni?? Sovi??tica perqu?? el seu retrat del patiment hum?? contrastava amb la imatge "oficial" d'heroisme.
- L'autor arab-israeli?? tamb?? mencion?? Emil Habibi el setge en la seva hist??ria curta , part de la seva col??lecci?? The Love in my Heart".
[edita] El Setge en el cinema
- El director Andrey Tarkovskyva incloure m??ltiples escenes i refer??ncies al setge en la seva pel??l??cula semi-autobiogr??fica El mirall.
- Tot just abans de morir al 1989, Sergio Leone treballava en una pel??l??cula sobre el setge, basat en el llibre de Harrison Salisbury "The 900 Days". Leone va morir d'un infart tot just una setmana abans de que entr??s en producci??.
