Punta del Este

De Viquipèdia

Punta del Este
[[Image:\|130px]]

Topònim oficial	Punta del Este
País	Uruguai
Organització:
-Departament	Maldonado
Codi postal
Característica telefònica	{{{característica}}}
Localització:	34° 57′ 53″ S 54° 56′ 43″ OCoordenades: 34° 57′ 53″ S 54° 56′ 43″ O
Superfície
Altitud	0 msnm
Latitud	{{{latitud}}}
Longitud	{{{longitud}}}
Distància	{{{distància}}}
Fundació	1829
Fundador	Francisco Aguilar
Població:
- Total	7.298 (2004)
Àrea metropolitana
- Densitat
- Creixenebt intercensal
Analfabetisme	{{{analfabetisme}}}
Gentilici	esteño, -ña o puntaesteño, -ña
Intendent municipal	Oscar de los Santos (FA)
Intendente
Pàgina web

Punta del Este és una ciutat i el principal balneari de l'Uruguai, ubicada al departament de Maldonado, 135 quilòmetres a l'est de Montevideo, la capital del país. En els últims anys s'ha convertit en un dels centres turístics més importants de Sud-amèrica^[1], sobretot per a turistes de l'Argentina, encara que també atreu turistes de diverses nacions llatinoamericanes (en particular, Brasil, Paraguai i Xile), Europa i Amèrica del Nord^[2].

Es troba ubicada en l'extrem sud-est del país, sobre una petita península que li dóna nom i que pren com a límit convencional sobre costa uruguaiana entre l'Oceà Atlàntic i el Riu de la Plata. Les seves platges es divideixen en Mansa (del costat del riu) i Brava (del costat de l'oceà). El nom donat a aquestes platges es deu que la primera, al donar al Riu de la Plata i haver-hi protegida dels vents i corrents procedents de l'Oceà Atlàntic, presenta gairebé sempre les seves aigües bastant calmes, mentre que la platja "Brava", en ser ja oceànica, té un onatge bastant més impetuós.

Punta del Este està pràcticament unida a la ciutat de Maldonado i cap a l'est s'estén àmpliament, incloent La Barra i José Ignacio.

Compta amb 122 hotels, 80 restaurants, un aeroport internacional i un port de iots que pot acollir 500 embarcacions. Uns 8 quilòmetres al sud-est de Punta del Este es troba la Illa de Lobos.

La "fundació moderna" data de 1907, encara que la ciutat va ser fundada cap a l'any 1829 per Francisco Aguilar. Fins llavors era un petit caseriu, època en la que la gent adinerada de Buenos Aires i Córdoba van començar a utilitzar-la com "balneari d'estiueig proper i exclusiu" després d'haver quedat demodé per a ells la ciutat de Mar del Plata, molt popularitzada en aquella època, i fins i tot la petita ciutat riberenca de Piriápolis.

Taula de continguts

1 Mitjans de transport
2 Turisme
- 2.1 Passeigs i excursions
- 2.2 Platges de Punta del Este
3 Referències
4 Enllaços externs

[edita] Mitjans de transport

Port de Punta del Este.

Es pot accedir a Punta del Este per diferents mitjans de transport, sigui terrestre, aeri o per via marítima.

Des d'algunes de les principals ciutats europees, així com des de les ciutats més importants d'Amèrica, es pot accedir per via aèria al Aeroport Internacional de Carrasco, i des d'allà, per via terrestre, a Punta del Este. També es pot arribar per l'Aeroport Internacional de Laguna del Sauce, a 21 quilòmetres del balneari.

Diverses companyies compten amb algunes freqüències diàries que uneixen Buenos Aires i Montevideo per via marítima, des d'allà es pot abordar un autobús amb destinació a Punta del Este o altrament continuar el viatge per carretera.

Els visitants que accedeixin per via terrestre, ho han de fer tant amb autobús com al seu propi vehicle. Des de la Terminal Tres Cruces a Montevideo, així com d'altres ciutats importants, com poden ser les de països limítrofs o les de l'interior de l'Uruguai, es disposa de línies regulars directes i indirectes, que accedeixen a la península sobretot en la temporada alta (desembre a març).

[edita] Turisme

Nit a Punta del Este.

La ciutat de Punta del Este, també anomenada "Miami del Sud", és reconeguda, entre altres coses, com a un dels més importants i exclusius balnearis de Amèrica del Sud^[3], així com el punt de trobada del jet set internacional. Balnearia, natural i sofisticada, en l'actualitat compta amb una Rambla, sumptuoses cases, moderns edificis de gran altura, un port amb gran infraestructura i capacitat d'amarratge, locals comercials d'importants marques, restaurants, pubs, etc.

[edita] Passeigs i excursions

Un dels punts més forts de la ciutat és l'Avinguda Gorlero, el principal carrer del balneari. Entorn d'aquesta avinguda va néixer la vida turística de Punta del Este i en ella es troben galeries comercials, restaurants, cinemes, casinos, i molts atractius més. El punt neuràlgic de l'avinguda Gorlero és la Plaça Artigas, on es desenvolupa la popular fira dels artesans; als seus nombrosos estands es pot observar i adquirir artesanies en cuir, pedra, metalls, vidre i altres materials.

[edita] Casapueblo

La construcció denominada "Casapueblo", obra del pintor i escultor uruguaià Carlos Páez Vilaró, és un símbol de Punta del Este, amb una singular arquitectura emergint com un dels principals atractius de la península. La seva construcció va ser realitzada durant 36 anys. Es troba en realitat a la zona de Punta Ballena, que és a l'oest de Punta del Este, a pocs quilòmetres de la ciutat.

Es considera universalment com una "escultura habitable". En el seu interior compta amb diverses sales en direcció al mar, on constantment es realitzen exposicions d'escultures, pintures i ceràmiques. El lloc també és famós per les postes de sol que poden observar-se des de la seva arquitectura. També existeix un complex per a hostalatge.

[edita] El far

Amb 45 metres d'alçària, va ser construït el 1860 per Tomás Libarena. La seva construcció prové de materials europeus. Es va crear perquè els navegants del Riu de la Plata i l'Oceà Atlàntic poguessin orientar-se.

[edita] Les Illes Gorriti i Lobos

És una illa de 21 hectàrees que compta amb dues platges, Puerto Jardín i Playa Honda. L'illa alberga com un port natural a totes les embarcacions que allà fondegen, sent un lloc per practicar esports aquàtics. Actualment es troba poblada per milers de pins a causa de les plantacions realitzades.

L'illa de Lobos, de 41 hectàrees de superfície rocosa, acull la colònia més gran de llops marins d'Amèrica del Sud, davant les platges oceàniques de Punta del Este, a 12 km de la costa.

Va ser descoberta per Juan Díaz de Solís el 1516. Expliquen les llegendes que alguns tripulants van desembarcar a la seva platja per proveir el seu subministrament d'aigua dolça i caçar 66 llops marins, els quals serien el seu únic aliment en el viatge de tornada, portant a més les pells per ser comercialitzades al mercat de Sevilla.

[edita] La Barra de Maldonado

En els anys 1940 La Barra era un poble de pescadors, quan els pobladors de la ciutat pròxima San Carlos van començar a construir les seves residències d'estiueig. Més coneguda com el "Pont Ondulat", obra realitzada pel dissenyador Leonel Viera el 1965, a la desembocadura del rierol de Maldonado. El rierol és ideal per a la pràctica d'esports nàutics i pesca esportiva. A més existeixen altres paratges, com el balneari El Tesoro, la platja Montoya, platja Biquini i platja Manantiales, entre d'altres. Avui en dia aquesta zona s'ha convertit en un important centre turístic amb diversos serveis.

[edita] El Museu del Mar

Aquest museu és part de la col·lecció privada d'un col·leccionista que en 1961 va començar a recollir peces marines de tot el món. La seva construcció es va iniciar el 1993, i les seves portes es van obrir per primera vegada al públic el 15 de gener de 1996. Des d'aquest llavors, el Museu del Mar ha vist créixer la seva superfície original a més del triple.

Es troba situat a la Barra de Maldonado. En ell es pot trobar una col·lecció de més de 10.000 exemplars de fauna marina del lloc i del món, diferents espècies de cargols marins,|coralls, eriçons, cavalls de mar, estrelles de mar, crancs, closques de tortuga, crustacis, mandíbules de tauró, esquelets de balenes i molt més.

[edita] Platges de Punta del Este

"La Mà", a la platja Brava.

El balneari és un sector de contenció per a l'ímpetu de l'onatge oceànic, el qual dóna lloc a dos diferents tipus de costes: Brava i Mansa. Això marca el que és el final del Riu de la Plata i el començament de l'oceà Atlàntic. Totes les platges de la península són públiques, en elles les aigües són cristal·lines, aptes per al bany i la pràctica d'esports. També n'hi ha d'aigües tranquil·les i altres amb grans ones, de sorres blanques i fines, o de daurades sorres gruixudes. En la gran majoria d'aquests paratges es troben petits restaurants.

Algunes de les platges principals de la península són:

La platja Brava, que és de les platges més conegudes i freqüentades de Punta del Este. Es troba molt a prop de la península i compta amb aparcament. Es caracteritza per l'escultura de La Mà que emergeix de la sorra, construïda el 1982 per l'artista xilè Mario Irrazábal. És una platja de sorres gruixudes i mar perillós. Les ones que allà es formen permeten la pràctica del surf. Es pot trobar paradors que ofereixen serveis de gastronomia i lloguer de para-sols.

La platja de los Ingleses (o, dels Anglesos, en català) és una petita platja que es troba ubicada al costat del port de Punta del Este. És de sorres fines i roques, és catalogada com a perillosa per a banyistes. Donada la seva ubicació tan pròxima a la península, és una platja amb molta objecció del vent.

La platja de Manantiales es caracteritza per la seva gran quantitat de sorra, aigües profundes i onatge. És molt freqüentada pel jet-set. En ella es practiquen esports nàutics, voleibol, gimnàstica aeròbica i surf.

Platja Mansa, sobre el Riu de la Plata.

La Platja Mansa s'estén des de el Chileno fins al port de Punta del Este. És una gran badia d'aigües tranquil·les i sorres gruixudes. La seva profunditat varia; és realment profunda al Chileno i cada vegada més plana a mesura que s'apropa al port de Punta del Este. És una platja per practicar la pesca de xanguets tant a "flor" com a l'enlluernada.

Finalment, a la desembocadura del rierol Potrero, per on desguassa la Llacuna del Sauce, es troba la platja nudista de Chihuahua, freqüentada per persones que practiquen el naturisme