Legió Txeca
De Viquipèdia
La Legió Txeca (České legie en txec, o Česko(-)slovenské legie en txec i esolvac) va ser un grup militar format a Sibèria pels presoners d'origen txec i eslovac alliberats quant Rússia es va retirar de la guerra el 1918.
El govern rus després del Tractat de Brest-Litovsk va alliberar als presoners de guerra dels Imperis centrals sense res a canvi. Els alemanys (i austríacs) es van quedat a l'extrem orient sense cap actitud hostil a l'espera de ser repatriats, però els txecs es van declarar pel Consell Nacional Txec que demanava la independència de Bohèmia, Moràvia i Eslovàquia, i volien tornar a l'oest per combatre per aquest consell, i eren contraris a la pau sense la independència.
Els bolxevics no els van deixar passar cap al seu país i els txecs es van organitzar en exèrcit (Legió txeca) i es varen aliar a les forces blanques per obrir-se pas. Precisament el fet de que la Legió txeca s’acostés a Iekaterinburg, on estava presoner el tsar amb la seva família, davant del perill del seu alliberament i que s’unís a l'almirall Alexander Koltxak, va provocar l'execució de la família reial pels bolxevics (juliol de 1918).
El novembre de 1918 després de l'enfonsament del govern imperial austrohongarès, els txecs es van sotmetre als bolxevics i més tard varen ser repatriats.
La bandera de la Legió era blanca sobre vermell i tenia escuts a cada cantonada, representant a Bohèmia, Eslovàquia, Moràvia i Silèsia. Però en general s’utilitzaven banderes senzilles blanc sobre vermell o vermell sobre blanc.
