Olivina
De Viquipèdia
Vegueu tambè Grup de l'Olivina
L'Olivina, és una roca plutònica, formada per una barreja de silicat de ferro (SiO4, Fe2 i faialita) i silicat de magnesi (SiO4, Mg2 i forsterita. La seva fórmula química és: SiO4 (Mg,Fe)2 que cristalitza en el sistema ròmbic; p.e., 3,27-4,2, duresa, 6,5-7, és d'un color verd brillant (encara que de vegades pot ser gris, groc, o vermell), té un brillar semblant al de un vidre, i la fractura concoidea.
[edita] Propietats
Les propietats físiques de l'Olivina, depenen, en gran part, de la seva composició química. Les Olivines ferríferes són fusibles al soplet, mentre que les magnèsiques, són infusibles. L'Olivina presenta un clar exemple de isomorfisme, degut a que els minerals que la constitueixen (faialita i forsterita), tenen una estructura cristalina idèntica. L'Olivina s'altera amb bastanta facilitat, tant per l' acció de solucions acuoses calentes, com per l'acció de solucions riques en anhídric carbònic. La alteració més freqüent donaq lloc a serpentina, poden arribar, a vegades, a una seudomorfosis serpentina sobre la roca.
[edita] Origen
L'Olivina, és un mineral d'origen magmàtic; és el constituient esencial a moltes roques pobres o faltades de silici, característic en les roques peridotites (roques molt bàsiques), està present en els basalts. Com a mineral d'origen metamòrfic, aquesta roca, es pot trobar en pissarres cristalines, de origen bastant profund. Cal esmentar, que l'Olivina, ha estat trobada, en petits fragments, dins de varios meteorits. El crisòtil, és un tipus d'Olivina, apreciat dins el camp de la joieria.
