Agència Espacial Europea
De Viquipèdia
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA) fou creada l'any 1975. És una organització intergovernamental dedicada a l'exploració de l'espai. Actualment 17 estats participen al projecte, i la seva seu està a París, França. L'agència té un personal de 1900 empleats, excloent empreses subcontractades, i un pressupost de 3.000 milions d'euros (2005).
La plataforma de llançament de l'ESA és el Centre espacial de la Guaiana a Kourou, Guaiana Francesa, un indret escollit per la seva proximitat a l'equador, des d'on es pot accedir més fàcilment a òrbites comercials. Durant l'era dels Ariane 4 l'ESA es va guanyar la posició líder del mercat, i actualment és el competidor més important de la NASA en l'exploració de l'espai.
Les missions científiques de la ESA tenen la base al ESTEC a Noordwijk, Holanda, les missions d'observació de la Terra estan al ESRIN a Frascati, Itàlia, el control de missions (ESOC) està a Darmstadt, Alemanya, i el Centre Europeu d'Astronautes (EAC), que entrena futurs astronautes està a Colònia, Alemanya.
Taula de continguts |
[edita] Història i objectius
[edita] Orígens
A finals de l'any 1960 es crea l'Organització Europea de Recerca a l'Espai (European Space Research Organization, ESRO), organisme orientat principalment al desenvolupament de satèl·lits. Quasi al mateix període alguns governs europeus volgueren inciar activitats en el camp de la construcció de transportadors per a satèl·lits, Això va donar lloc a l'Organització Europea per al Desenvolupament i Llançament de Vehicles Espacials (European Space Vehicle Launcher Development Organization, ELDO), que tenia com a finalitat desenvolupar el projecte del gran transportador Europa. A principis del 1964 les dues organitzacions estaven operatives. La ELDO reunia als estat membre sde la Unió Europea Occidental, Austria i altres estats no membres aleshores de la Unió, com Espanya i Dinamarca, mentre que estaven exclosos països neutrals com Suïssa i Suècia. La ESRO agrupava tots els països de l'Europa occidental amb poques i insignificants excepcions. Com a fruit del programa d'inversions de la ESRO, sorgeixen el Centre Europei de Recerca i Tecnologia Espacial (European Space Research and Technology Centre, ESTEC), encarregat del desenvolupament de satèl·lits i vehicles espacials, i el Centre Europeu d'Operacions Espacials ( (European Space Operations Centre, ESOC), responsable del control de les operacions dels satèl·lis en òrbita.
L'any 1973, amb l'acord global de tots els països membres, s'aproven tres projectes: l'Spacelab, l'Ariane i el Marots. També es pren una decisió fonamental, la creació de l'Agència Espacial Europea (ESA).
[edita] Els inicis de l'ESA
La primera missio científica de l'ESA fou l'any 1975, el Cos-B, un programa de proves de monitorització d'emissions de rajos gamma a l'univers.
El projecte estrella de l'ESA és el programa Ariane consistent en una sèrie de sistemes de llançament. Durant els anys 80, la ESA va desenvolupar diferents models del cohet. Va versió més usada fou l'Ariane 4, que fou operativa entre el 1988 i el 2003, i que consagrà la ESA com la líder enllançaments comercials.
[edita] La ESA actualment
Actualment la ESA opera amb l'Ariane 5, una nova versió, que si bé els seus primers llançaments (el 1996 i el 1997) foren infructuosos, fins l'any 2006 se n'han llançat exitosament 25 missions.
[edita] Objectius
Els plans de la ESA es poden dividir en tres categories:
- La ESA vol mantenir els sues projectes de recerca i desenvolupament de sistemes de propulsió, per reduir-ne els costos.
- Observació espacial, amb el llançament de satèl·lits per l'estudi del cosmos. Aquí cal remarcar la seva participació en l'Estació Espacial Internacional, ISS.
- Exploració i descoberta de planetes dins i fora del sistema solar. Exemples d'aquest son els exitosos llançaments i aterratges de sondes d'exploració de superficie a Mart, com els aterratges dels Rovers a Mart.
[edita] Membres
La ESA està formada per les organitzacions espacials i altres entitats de 17 països: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Noruega, Portugal, Regne Unit, Suècia i Suïssa. Pròximament s'hi uniran països que recentment s'han unit a la Unió Europea
[edita] Comparació amb altres agències espacials
LA ESA té un pressupost de 3.000 milions de euros (després s'han d'afegir els pressupostos de les agències espacials de cada pais membre), cosa que la situa en segon lloc per darrera de la NASA, amb un pressupost de 13.000 milions d'euros. En tercer lloc està l'agència espacial japonesa JAXA amb un pressupost de 1.600 milions d'euros i l'agència xinesa, amb un pressupost de 1.000 milions d'euros. No obstant s'ha de tenir en compte que països com la Xina, tenen un poder adquisitiu més petit (sous més barats i materials més barats), i amb uns càlculs senzills es pot deduir que equitativament l'agència espacial xinesa es com si es gastés 9.000 milions d'euros, i l'agència India, 3.000 milions d'euros.
L'agència espacial Rusa, que abans fou pionera i primera potència mundial ha hagut de reduir dràsticament el pressupost i té actualment un pressupost al voltant de 900 milions d'euros.
