Nicolau Copèrnic
De Viquipèdia
Nicolau Copèrnic (Torun 19 de febrer de 1473 - Frombork 24 de maig de 1543) va ser un astrònom polonès. També conegut com a Mikolaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Copèrnic és considerat el fundador de l'astronomia moderna, per tal com donà les bases que permeteren a Isaac Newton de culminar la revolució astronòmica —en passar d'un univers geocèntric a un cosmos heliocèntric— i de capgirar irreversiblement la visió del cosmos prevalent fins aleshores. Copèrnic va ser, a més a més, un especialista en trigonometria. El podem ubicar dins del Renaixement.
[edita] Estudis i primeres investigacions
Durant l'època en la qual va viure Regiomontano, Polònia travessà una vertadera "Edad d'Or" cultural, i la Universitat de Cracòvia gaudia d'un gran prestigi en matemàtiques i en astronomia. Estudià a aquesta universitat de Cracòvia (1491-94) sota el mestratge del matemàtic Wojciech Brudzewski. Viatjà per Itàlia i s'inscrigué a la universitat de Bolonya (1496-1499), on estudià dret, medicina, grec i filosofia, i treballà com a assistent de l'astrònom Domenico da Novara. Novara és un dels primers científics que posa en qüestió el sistema geocèntric de Claudi Tolomeu. L'interès de Copèrnic per la geografia, i l'astronomia fou estimulada pel seu professor. Ells dos observaren nombroses ocultacions, eclipsis de lluna, així com la ocultació de l'estel Aldebaran el 9 de març de 1497 a Bolonya
El 1500 anà a Roma, on donà un curs de matemàtiques i astronomia, i el 1501 tornà a la seva pàtria i prengué possessió d'una canongia de la catedral de Frauenburg, càrrec obtingut gràcies a l'ajut del seu oncle Lucas Watzelrode. Malgrat el seu càrrec i les seues múltiples obligacions administratives, que anaven des de la reforma de la moneda fins a contenir i refrenar l'orde Teutònica, decideix acabar els seus estudis de medicina. Per tant, tornà a Pàdua (1501-1506) per estudiar dret i medicina; féu, però, una breu estada a Ferrara (1503), on obtingué el grau de doctor en dret canònic.
Després torna a Polònia, i construeix un observatori a Frauenburg (avui Frombork), on fa les seves recerques d'astronomia. Durant set anys escriu Hypothesibus Motuum Coelistium a se Contitutis Commentariolus (conegut amb el títol de Commentariolus), curt tractat d'astronomia, que acaba cap al 1515, i que no serà publicat fins al segle XIX. És en aquesta obra on anuncia els seus principis de l'astronomia heliocèntrica, que revolucionarà la comunitat científica del seu temps.
Reinstal·lat definitivament al seu país (1512), atengué l'administració de la diòcesi d'Ermland, exercí la medicina, ocupà certs càrrecs administratius i dugué a terme el seu immens i cabdal treball en el camp de l'astronomia.
La seva obra mestra, De Revolutionibus Orbium Coelestium, fou escrita al llarg d'uns vint-i-cinc anys de treball (1507-1532) i va ser publicada pòstumament el 1543 per Andreas Osiander, però moltes de les idees bàsiques i de les observacions que conté circularen a través de l'opuscle commentariolus (no editat fins el 1878), que, malgrat la seva brevetat, és d'una gran precisió i claredat. Aquesta obra magistral, (De Revolutionibus) de la qual va sorgir el pensament científic modern i la imatge de l'Univers més acceptada fins al principi del segle XX, no serà publicada fins al 24 de maig de 1543, poc abans de la seva mort, per un impressor de Nuremberg.
Aquest llibre conté importants seccions sobre trigonometria les quals ja havien sigut publicades separadament l'any anterior baix el títol de De lateribus et angulis triangulorum. El material trigonomètric és anàleg al del De triangulis de Regiomontano, publicat deu anys abans a Nuremberg, però les idees trigonomètriques de Copèrnic pareixien datar d'abans del 1533, època en la qual probablement no coneixia els treballs de Regiomontano. No obstant això, és molt possible que la forma final de la trigonometria de Copèrnic procedesca, en part almenys, de la de Regiomontano, ja que en 1539 Copèrnic va rebre com estudiant al jove matemàtic prusià Georg Joachim Rheticus (o Rhaeticus, 1514-1576), un matemàtic de Wittenberg que sense dubte havia estat en contacte amb la matemàtica que es feia a Nuremberg. Rheticus treballà amb Copèrnic durant uns tres anys, i va ser ell qui publicà, amb l'aprovació del seu mestre, la primera exposició resumida de l'astronomia de Copèrnic en una obra titulada Narratio Prima (1540), i també qui va fer els primers preparatius, completats més tard per Andreas Osiander, per a la publicació impresa del famós De revolutionibus. És probable, per tant, que la trigonometria que apareix a l'obra clàssica de Copèrnic estiga relacionada estretament, mitjançant Rheticus, amb la de Regiomontano.
Ens podem adonar del nivell de domini de la trigonometria per part de Copèrnic pels teoremes que apareixen en el De revolutionibus i per una proposició que va incloure en una primera versió manuscrita del llibre, però que no aparegué en la versió impresa. Aquesta proposició supresa és una generalització d'un teorema de Nasir Eddin (el qual sí apareix al llibre) sobre el moviment rectilini resultant de combinar dos moviments circulars.
El teorema de Copèrnic és el següent: Si un cercle menor roda sense lliscament per l'interior de la circumferència d'un cercle major el diàmetre del qual és doble que el del primer, aleshores la trajectòria d'un punt fixe del cercle menor, que no estiga situat sobre la seua circumferència, és una el·lipse.
Incidentalment, Cardano coneixia el teorema de Nasir Eddin, però no la generalització de Copèrnic, teorema que va ser redescobert durant el segle XVII.
[edita] La teoria heliocèntrica copernicana
El sistema de Copèrnic descansa sobre l'observació de que la Terra volta al torn seu, una volta cada dia, la qual cosa explica el moviment diürn de l'esfera celest. Postula, igualment que la Terra dona una volta al Sol (heliocentrisme) cada any. Afirma també que els altres planetes fan el mateix en torn al Sol. Copèrnic avança igualment que la Terra oscil·la sobre el seu eix, la qual cosa explicaria la precessió.
La teoria de Copèrnic ataca la teoria de Ptolomeu, la cosmologia, la física, i, fins i tot, la filosofia d'Aristòtil. Així mateix, les Escriptures ensenyaven la immobilitat de la Terra i el moviment del Sol. Copèrnic conserva, de totes maneres, alguns elements de l'antic sistema. La idea de les esferes sòlides, o l'esfera dels fixes.
El nou sistema proposat per Copèrnic té certes avantatges sobre el del seu predecessor. Explica, entre altres, el moviment diari del Sol, i dels estels per la rotació terrestre. També explica el moviment del Sol durant l'any. Igualment explica el moviment retrògrad dels planetes exteriors, Mart, (Júpiter, Saturn). La seva teoria pren en compte també, els planetes interiors, (Venus, i Mercuri). Copèrnic avança també una teoria sobre l'ordre dels planetes, les seves distancies, i, per consegüent, el període orbital. Copèrnic contradiu a Ptolomeu, dient que com més gran és l'òrbita d'un planeta, més gran es el temps que caldrà per que faça una revolució completa al Sol.
Copèrnic havia estudiat els escrits dels filòsofs grecs cercant-hi referències al problema del moviment terrestre, especialment els pitagòrics i Aristarc de Samos, el qual establí per primera vegada la teoria heliostàtica.
Les hipòtesis fonamentals de la Teoria Copernicana són:
1.- El món (univers) és esfèric.
2.- La Terra també és esfèrica.
3.- El moviment dels cossos celestes és regular, circular i perpetu o compost per moviments circulars.
- Distingeix diversos tipus de moviments:
- 3.1.- Moviment diürn: Causat per la rotació de la Terra en 24 hores i no de tot l'univers.
- 3.2.- Moviment anual del Sol: Causat per la translació de la Terra al voltant del Sol en un any.
- 3.3.- Moviment mensual de la Lluna al voltant de la Terra.
- 3.4.- Moviment planetari: Causat per la composició del moviment propi i el de la Terra. La retrogradació del moviment dels planetes no és més que aparent i no un moviment vertader i és a causa del moviment de translació de la Terra al voltant del Sol.
4.- El cel és immens respecte a la magnitud de la Terra.
5.- L'ordre de les òrbites celestes. Després de criticar l'ordre que l'astronomia tolemaica assignava als planetes, dóna l'ordre correcte del seu allunyament del Sol.
És indubtable que 2.000 anys de teoria geocèntrica no van acabar pel sorgiment aïllat de Copèrnic sinó per una necessitat social inspirada en els nous aires del Renaixement i del neoplatonisme que es respiraven.
[edita] La revolució copernicana
El que es coneix com a revolució copernicana és la seva formulació de la teoria heliocèntrica, segons la qual, la Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol.
Cal centrar el valor real de la seva obra en el fet de reimposar teories ja rebutjades pel sentit comú i de donar-los una estructuració coherent i científica.
La ruptura bàsica que representava per a la ideologia religiosa medieval la substitució d'un cosmos clos i jerarquitzat, amb l'home com a centre, per un univers homogeni i infinit, situat al voltant del Sol, féu dubtar Copèrnic de publicar la seva obra per tal d'evitar problemes més que previsibles amb l'Església, i no fou fins el 1543 que aparegué la primera edició del De Revolutionibus Orbium Coelestium, com ja s'ha dit, feta a Nuremberg amb la supervisió del seu deixeble Georg Joachim Rheticus.
