Teoria geocèntrica
De Viquipèdia
Aquest article necessita traducció.
Aquesta pàgina està traduint-se de l'idioma {{{1}}} a partir de l'article [[:{{{3}}}:{{{2}}}|{{{2}}}]], raó per la qual pot haver-hi llacunes de continguts, errors sintàctics o escrits sense traduir.
Podeu col·laborar amb la Viquipèdia continuant amb la traducció des de l'[[:{{{3}}}:{{{2}}}|article original]]. Si l'article roman sense traducció completa durant molt de temps, podrà passar al registre de pàgines per esborrar.
La teoria geocèntrica (del grec geo: terra; kentros: centre) col·loca la Terra immòbil en el centre del món (univers) i els planetes, inclòs el Sol, girant al voltant d'ella. Esta teoria va ser formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolomeu en el segle II en la seua obra L'Almagest, on va introduir els anomenats epicicles i deferents. Aquesta teoria, va continuar vigent fins al segle XVI quan Nicolau Copèrnic la va posar en dubte i va proposar, en lloc seu, la teoria heliocèntrica. Després d'una intensa disputa que va durar anys, i on van participar d'una banda matemàtics i filòsofs com Galileu i Kepler i de l'altra l'Església Catòlica, fins que finalment va ser reemplaçada per la teoria heliocèntrica. Plantilla:Traduir
La Teoria geocèntrica és la teoria bàsica d'ubicació de la Terra a l' Univers. Col·loca la Terra en el centre de l'Univers i els planetes, inclòs el Sol, giren al voltant d'ella (geo: Terra; centrisme: centre). Aquesta teoria fou formulada per Aristòtil i acceptada fins al sigle XVI, fou completada per Claudi Ptolomeu el segle II adC en la seva obra L' Almagest, introduint els anomenats epicicles i deferents. Fou reemplaçada per la teoria heliocèntrica.
Taula de continguts |
[edita] Grècia Clàssica
El model geocèntric forma part de l'Astronomia i filosofia grega des dels seus inicis; des de la Filosofia pre-socràtica. El segle 6 abans de Crist, es proposa una cosmologia en que la terra es troba al centre i es representa com una secció plana. El Sol, la Lluna i els planetes eren forats en rodes invisibles que rodegen la Terra; a través dels forats, els éssers humans podrien veure el foc encobert . Al mateix temps, els Pitagòrics mostraren que la Terra era esfèrica però no al centre; ells creien que la Terra estava en moviment al voltant del foc no visible. Llavors aquestes visions es van combinar, A partir del segle IV a.c. la Terra ja es representa com una esfera en el centre de l'univers. El segle IV a.C, dos filòsofs grecs influents, van fer escrits basats en el modelo geocèntric. Eren Plató i el seu estudiant Aristòtil. Segons Plató, la Terra era una esfera, que descansava al centro de l'Univers. Els estels i planetes es trobaven al voltant de la Terra en esferes celestials o cercles, seguint un ordre (des del centre cap a l'exterior): Lluna, Sol, Venus, Mercuri, Mart, Júpiter, Saturn. En el "Mite de la Terra" una secció de la República ( diàlegs ) , Plató descriu el cosmos com el Fus necessari, desenvolupant una explicació menys mítica i més matemàtica del moviment dels planetes manifestant que tot fenomen en els cels pot explicar-se com un moviment circular uniforme. Aristòtil explicà en detall el sistema de Eudoxus. En el qual la Terra esfèrica es troba en el centre de l'Univers. Tots els cossos celestes estan encastats a 56 esferes concèntriques que giren al voltant de la Terra. (El nombre es multiplica ja que calen varies esferes transparentes per a cada planeta.) La Lluna es troba a la primera esfera. Parla de l'àrea de la Terra (entre la Lluna i la primera esfera). La Lluna és l'únic cos celeste que brilla amb llum pròpia i generar les fases lunars.
La base del model geocèntric resulta bàsicament d'una sèrie d'observacions. Abans que res, si la Terra es mou, llavors s'ha de poder observar l'alternació dels estels fixes degut al paral·laxi . En resum, les formes de les constel·lacions haurien de canviar considerablement en el curs d'un any. En realitat, els estels es troben en esferes més llunyanes que el Sol i els planetes i aquest moviment(que existeix) no es va detectar fins el segle XIX. La falta de paral·lelismes observables va fer que no s'acceptés cap teoria poc geocèntrica.
Alguns objectes han impulsat la formulació d'hipòtesi. Per exemple Venus. Venus varia el grau d'insolació i la distància a la Terra. Segons aquests dos factors es veu de diferent manera. Les variacions en la visió d'aquest planeta explicables per la llum que hi incideix i la distància a que es troba de la Terra, les explicava Aristòtil dient que tal vegada la Terra es movia en part sobre el seu eix i que això podria fer que l'aparença d'alguns objectes com aus i núvols es veiessin més llunyans.
El defecte principal de l'Eudoxan i dels models aristotèlics basats en esferes concèntrique és que no poden explicar els canvis en la claror dels planetes causats per un cambi en la distància que els separa de la Terra.
[edita] Claudius Ptolemaeus
Encara que la base del geocentrisme grec la va establir Aristòtil, els detalls del sistema no es van estandarditzar fins l'arribada de Ptolomeu en l'època Hel·lènica Hellenistic. Ptolomaeus d'Alexandria , Claudius Ptolemaeus era un astrònom Alexandrí del segle II abans de Crist que va establir el sistema ptolemaic Ptolemaic system. El llibre d'astronomia més important que va escriure és l'Almagest Almagest que representa la culminació de segles de feina dels astrònoms grecs. Va ser acceptat durant quasi mil anys com el model cosmològic correcta tant a Europa com a l'Islam. És un model prou compatible amb el sistema geocèntric. geocèntric model.
[edita] Sistema ptolemaic
En el sistema ptolemaic, cada planeta és mogut per dues o més esferes: Una esfera representa el deferent i és centrada a la Terra, l'altra esfera és l' epicicle ancorada en el deferent. El planeta s'ancora en l'epicicle i el deferent gira entorn a la Terra mentre l'epicicle gira entorn el deferent causant que el planeta es mogui a vegades prop de la Terra i a vegades lluny i a vegades es mogui més ràpid i altres més lentament. Fins i tot a cops es pot parar o anar enrere. (en moviment retrògrad). Els epicicles de Venus i Mercuri estan centrats sempre en una línia que uneix la Terra i el Sol, així explica perquè sempre son tan propers. Ordre Ptolemaic de les esferes des de la Terra:
- Lluna
- Mercuri
- Venus
- Sol
- Mart
- Júpiter
- Saturn
- Estels fixes
El model deferent-epicicle fou emprat pels astrònoms grecs durant segles, així com la idea de excentricitat (un deferent que és lleugerament descentrat de la ubicació de la terra. A la il.lustració, el centre del deferent no es a la Terra sinó a X, de manera que serà excèntric. In the illustration, the center of the deferent is not the Earth but X, making it eccentric (from the Latin ex- or e- meaning "from," and centrum meaning "center"). Unfortunately, the system that was available in Ptolemy's time did not quite match observations, even though it was considerably improved over Aristotle's system. Sometimes the size of a planet's retrograde loop (most notably that of Mars) would be smaller, and sometimes larger. This prompted him to come up with the idea of an equant. The equant was a point near the center of a planet's orbit which, if you were to stand there and watch, the center of the planet's epicycle would always appear to move at the same speed. Therefore, the planet actually moved at different speeds when the epicycle was at different points on its deferent. By using an equant, Ptolemy claimed to keep motion which was uniform and circular, but many people did not like it because they did not think it was true to Plato's dictum of "uniform circular motion." The resultant system which eventually came to be widely accepted in the west was an unwieldy one to modern eyes; each planet required an epicycle revolving on a deferent, offset by an equant which was different for each planet. But it predicted various celestial motions, including the beginnings and ends of retrograde motion, fairly well at the time it was developed.
[edita] Geocentrisme i altres teories
No todos los Griegos aceptaban el modelo geocéntrico. El sistema Pythagorean se ha mencionado ya; algún Pythagoreans creyó la tierra para ser uno de varios planetas que circundaban un fuego central. Hicetas y Ecphantus, dos Pythagoreans del 5to siglo A.C., y Heraclides Ponticus en el 4to siglo A.C., creían que la tierra rota en su eje pero permanecía en el centro del universo. Tal sistema todavía califica como geocéntrico. Fue restablecido en las edades medias por Jean Buridan. Heraclides Ponticus también se dice a veces para haber propuesto que Venus y el Mercurio circundaron el sol más bien que la tierra, pero la evidencia para esta teoría no estába clara. Martianus Capella puso definitivamente al mercurio y a Venus en epiciclos alrededor del sol.
Aristarchus of Samos fue el más radical. Él escribió un libro, which has not survived, on heliocentrism, diciendo que el Sol era el centro del Universo, mientras que la Tierra y otros planetas giraban alrededol suyo. Su teoría no fue popular, and he had only one known follower, Seleucus of Seleucia.
Aristarchus of Samos era el que tenía la teoría más exacta en sus tiempos. Él escribió un trabajo, que no ha sobrevivido, del heliocentrismo, dijo que el sol estaba en el centro del universo, mientras que la tierra y otros planetas giraban alrededor de él. Su teoría no era popular, y él tenía solamente un seguidor sabido, Seleucus of Seleucia.
[edita] Sistema Copèrnicà
En 1543 the geocentric system met its first serious challenge with the publication of Copernicus's De revolutionibus orbium coelestium, which posited that the Earth and the other planets instead revolved around the Sun. The geocentric system was still held for many years afterwards, as at the time the Copernican system did not offer better predictions than the geocentric system, and it posed problems for both natural philosophy and scripture.
En 1543 la teoría geocéntrica enfrentó su primer cuestionamiento serio con la publicación: De revolutionibus orbium coelestium de Copérnico, que aseguraba que la tierra y los demás planetas, contrariamente, rotaban alrededor del Sol. Sin embargo, el sistema geocéntrico se mantuvo por varios años, ya que el sistema copérnico no ofrecía mejores predicciones que el anterior y además suponía un problema para, tanto la filosofía natural como la educación religiosa.
Con la invencion del telescopio in 1609, observaciones hicieron primarily by Galileo Galilei (such as that Jupiter has moons) called into question some of the tenets of geocentrism but did not seriously threaten it.
In December 1610, Galileo Galilei used his telescope to show that Venus went through phases, just like the Moon. This observation was incompatible with the Ptolemaic system.
Ptolemy placed Venus inside the sphere of the Sun (between the Sun and Mercury), but this was arbitrary; he could just as easily swapped Venus and Mercury and put them on the other side of the Sun, or made any other arrangement of Venus and Mercury, as long as they were always near a line running from the Earth through the Sun. In this case, si el Sol es the source of all the light, debajo de el Ptolemaic system:
- si Venus esta entre la Tierra y el Sol, the phase de Venus debe siempre ser crescent o todo oscuro.
- If Venus is beyond the Sun, the phase of Venus must always be gibbous or full.
But Galileo saw Venus at first small and full, and later large and crescent.
Astronomers of this time period vieron el resultado de este being unsalvageable para una Ptolemaic cosmology, si el resultado were accepted as true. As a result, later 17th century competition entre astronomical cosmologies focused on variations of Tycho Brahe's Tychonic system (in which the Earth was still at the center of the universe, and around it revolved the Sun, but all other planets revolved around the Sun in one massive set of epicycles), or variations on the Copernican system.
[edita] Gravitació: Newton i Einstein
Johannes Kepler, después de analizar las observaciones de Tycho Brahe, construyó sus tres leyes en 1609 y 1619, basado en una visión heliocéntrica donde los planetas se mueven en trayectorias elípticas. Usando estas leyes, él era el primer astrónomo en predecir con éxito un tránsito de Venus (cerca del año 1631).
En 1687, Isaac Newton ideó su ley de la gravitación universal, que introdujo la gravitación como la fuerza que mantiene a los planetas en órbita, permitiendo que los científicos construyan rápidamente un modelo heliocéntrico plausible para la Sistema Solar.
Sin embargo, un marco geocéntrico es útil para los astrónomos en muchos aspectos científicos. Ellos estudian el universo como si la tierra fuera el centro de la galaxia y el universo. Esto es muy útil para sus estudios del universo.
[edita] Teoría geocèntrica a l'actualitat
Algunes religions, encara interpreten les seves escriptures sagrades indicant que la Terra és eln el centre físic de l'Univers; aquest fet rep el nom de geocentrime modern. Els Astròlegs, encara que poden no crure en el geocentrisme com a principi, fan servir el model geocèntric en els seus càlculs per a predir horòscops.
L'Associació Contemporània per l'Astronomia Bíblica, conduïda pel físico Dr. Gerhardus Bouw, sosté una versió modificada del model de Tycho Brahe, que anomenen geocentricitat. Tot i que la major part dels grups religiosos de l'actualitat, accepten el modelo heliocèntric.
[edita] In planetariums
The geocentric (Ptolemaic) modelo de el solar sistema es still of interest to planetarium makers, as, for technical reasons, a Ptolemaic-type motion para el planeta light apparatus has some advantages over a Copernican-type motion. The celestial sphere, used for teaching purposes and sometimes for navigation, es tambien still based on un geocentric sistema.
[edita] Ciencia ficció
Com un podria endevinar història alternativa ciència-ficció ha produït una mica d'interès de de de literatura en la proposició que alguns universos alternatius i Aterra podria en efecte tenir drets|lleis de física i cosmologies que són Ptolemaic i aristotèliques en disseny. Contra de comenzo de subcategoria Esta Philip Jose Farmer's conte, ' ' Vela En! Navegui Damunt ! (1952), donde al qual Columbus té accés ràdio technologia, y donde su Spanish-financed exploratori i vela de flotes de comerç fora el tall|vora del (pis) mundo en su unirevers|universo alternatiu geocentric en 1492, en comptes de descobrir Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.
Richard Garfinkle's ' ' Qüestions Celestials ' ' (1996) és posar en un cosmos geocentric més elaborat, on Terra es divideix per dues faccions que afirmen, el Greece-dominated clàssic Delian League i el (Xinès) Regne Mitjà, els dos són capaços de vol dins d'un univers alternatiu basat en Astronomia Ptolemaic, física de Aristotle's i Taoist idea|pensament. Desafortunadament, els dos superpoders|superpotències han estat lluitant en una guerra de mil anys des del temps de Alexander the Great.
[edita] Referències
- Dreyer, J. L. E.. A History of Astronomy from Thales to Kepler. 2nd edition. New York: Dover Publications, 1953.
- Evans, James. The History and Practice of Ancient Astronomy. New York: Oxford University Press, 1998.
- Heath, Thomas. Aristarchus of Samos. Oxford: Clarendon Press, 1913
[edita] Notas
- Sir Fred Hoyle, Nicolaus Copernicus, 1973.
[edita] Véase
- Celestial spheres
- Firmament
