Ci??ncia-ficci??

De Viquip??dia

La ci??ncia-ficci?? ??s un g??nere de ficci?? molt ampli on els relats sovint ens presenten l'impacte d'avan??os cient??fics i tecnol??gics, presents o futurs, sobre la societat o els individus, acompanyat d'aventures i de situacions emocionants i incre??bles. Com acostuma a passar amb altres g??neres, la ci??ncia-ficci?? pot incorporar tot tipus de caracter??stiques d'altres disciplines. Si hem de buscar all?? que la fa diferent dels altres i la constitueix com a quelcom a part, aix?? seria l'especulaci?? amb elements del m??n actual, projectant-los en un futur m??s o menys proper. Aix??, ??bviament, requereix una an??lisi de la situaci?? inicial de la qual es parteix, i una reflexi?? sobre la possible evoluci?? de les coses. Es podria dir que el que la diferencia del g??nere de fantasia ??s que en aquesta es poden canviar tants elements de la realitat com es vulgui, mentre que en la ci??ncia-ficci?? es tendeix a canviar-ne un, i fer una hip??tesi de com seria amb aquest factor diferent. Si hagu??ssim de definir aquest g??nere amb una pregunta, aquesta seria: qu?? passaria si...?

El seu nom deriva d'una traducci?? incorrecta del terme en angl??s, ja que la traducci?? correcta seria ficci?? cient??fica. Si b?? molts experts opinen que hauria d'utilitzar-se aquesta ??ltima, no obstant aix?? s'utilitza la primera forma quasi en exclusiu.

Taula de continguts 1 Caracter??stiques freq??ents 1.1 Temes 1.2 Elements 1.3 Estils 2 Hist??ria de la ci??ncia-ficci?? 2.1 Proto ci??ncia-ficci?? i ci??ncia ficci?? primitiva (1818-1937) 2.2 Ci??ncia ficci?? primitiva 2.2.1 Europa 2.2.2 Estats Units 2.3 L'Edat d'Or (1938-1950) 2.4 L'Edat de Plata (1951-1965) 2.5 La Nova Onada 2.6 El ciberpunk 3 Obres i autors destacats 4 Revistes 5 Al cinema i televisi?? 6 Premis 6.1 Literaris 6.2 Cinema 7 Aportacions de la ci??ncia-ficci?? a la ci??ncia 7.1 Terminologia 8 Bibliografia 9 Enlla??os externs

[edita] Caracter??stiques freq??ents

Habitualment, les hist??ries barregen diversos g??neres, tenint hist??ries de terror, suspens, aventures, rom??ntiques i hist??riques (barrejant realitat i ficci??).

[edita] Temes

• Futurs o alternatives temporals (diacronies), centrant-se habitualment en el desenvolupament cient??fic o social.
• Possibles invents o descobriments cient??fics i t??cnics, i el seus efectes.
• Contacte amb extraterrestres (intel??ligents o no) i les seves conseq????ncies.
• Diferenciaci?? de l'??sser hum?? a partir de la comparan??a amb robots, extraterrestres i altres animals o ??ssers intel??ligents (o no).

[edita] Elements

• Exploraci?? i colonitzaci?? de l'espai.
• Robots i intel??lig??ncies sint??tiques.
• Vida extraterrestre.
• Viatges en el temps.
• Clonaci?? i manipulaci?? gen??tica.
• Futur apocal??ptic
• Futur ut??pic

[edita] Estils

• Space opera
• Ci??ncia ficci?? dura
• Distopies
• Ucronies o hist??ries alternatives
• Ciberpunk
• Postciberpunk

[edita] Hist??ria de la ci??ncia-ficci??

L'expressi?? va ser encunyada en 1926 per Hugo Gernsback quan la va incorporar a la portada d'una de les revistes de narrativa especulativa m??s conegudes dels anys 1920 en Estats Units: Amazing (veure m??s abaix). L'??s m??s primerenc del terme sembla datar de 1851 i ??s atribu??t a William Wilson, per?? es tracta d'un ??s a??llat i el terme no es va generalitzar amb la seva accepci?? actual, fins que Gernsback el va utilitzar de forma consistent (despr??s de fer un intent previ amb el terme scientifiction que no va arribar a quallar).

Aix?? que, fins a l'any 1926 la ci??ncia ficci?? no existia com a tal. Fins a aquesta data les narracions que avui dia no dubtem a qualificar de ci??ncia ficci?? rebien diversos noms: viatges fant??stics, relats de mons perduts, utopies, novel??les cient??fiques.

El canadenc John Clute denomina a aquesta ??poca anterior a l'eclosi?? del g??nere proto ci??ncia-ficci??. Un nom gaireb?? perfecte... per als quals recordin l'excel??lent pel??l??cula de Donald Cammell de 1977, Engendre mec??nic.

[edita] Proto ci??ncia-ficci?? i ci??ncia ficci?? primitiva (1818-1937)

Per a molts la primera obra de ci??ncia ficci?? amb continguts similars als del g??nere, tal com avui s'ent??n, es remunta a 1818, any que ??s publicat Frankenstein o El modern Prometeu de Mary Shelley. Alguns veuen elements de ci??ncia-ficci?? en llegendes i mites molts segles abans. En la mitologia grega, es conta que D??dal, el pare d'??car i constructor del laberint de Minos, va construir est??tues de fusta que eren capaces de moure's soles (una primitiva refer??ncia als moderns robots? Tamb?? el viatge a la Lluna va ser objecte d'iniciatives liter??ries abans de 1818; dues de les m??s conegudes s??n la de Cyrano de Bergerac, segle XVII i la del Bar?? de M??nchausen, segle XVIII.

Hi haur?? alguns que q??estionin la qualificaci?? d'aquestes obres com ci??ncia-ficci?? (ni tan sols com proto ci??ncia-ficci??). El propi John Clute exclou l'obra de Bergerac. Per?? qualsevol d'aquests contes cl??ssics hereten gran part de l'esperit del racionalisme cartesi?? del segle XVII que va asseure les bases de la ci??ncia moderna. Altres Mons de Cyrano de Bergerac ??s aut??ntica ci??ncia ficci??. Est?? escrit en to de com??dia, i no ??s ci??ncia moderna, per?? s?? recorre als termes cient??fics de l'??poca (a pesar del rid??cul mitj?? de transport utilitzat).

En qualsevol cas, ??s dif??cil establir l??mits: Clute, en la seva enciclop??dia il??lustrada, posa en dubte l'exist??ncia del g??nere en una etapa m??s primerenca als finals del segle XVII, per?? el precursor m??s citat ??s l'obra de Thomas More, Utopia en 1516, primer relat que incorpora la descripci?? d'una societat completament imaginada i amb certs tocs que semblen acostar-se a una s??rie de principis cient??fics.

No obstant aix??, com es comenta amunt, gaireb?? tots els experts reconeixen que l'obra que va suposar un abans i un despr??s en la concepci?? de la literatura de ficci?? cient??fica va ser l'obra de Shelley.

Els primers anys despr??s de l'aparici?? de Frankenstein van donar pocs fruits. Es pot destacar potser una altra de les obres de Shelley com L'??ltim home.

No obstant aix??, en la d??cada de 1850 apareix el qui probablement passa per ser un dels autors m??s prol??fics del segle XIX en el camp de les aventures de cort cient??fic: Jules Verne que en 1851 publica la seva primera obra amb contingut de ficci?? cient??fica: Cinc setmanes amb globus. L'aparici?? d'aquesta obra suposa una fita, at??s que a partir de la seva publicaci?? aquest g??nere comen??a a transformar les seves intencions, i la ci??ncia subjacent passa de ser un motiu d'inquietud o de preocupaci?? pel desconegut a ser un suport d'hist??ries d'aventures i descobriments.

[edita] Ci??ncia ficci?? primitiva

[edita] Europa

La branca europea de la ci??ncia ficci?? va comen??ar pr??piament a la fi del segle XIX amb les novel??les cient??fiques de Jules Verne (1828-1905), la ci??ncia de les quals se centrava m??s aviat en invencions, aix?? com amb les novel??les de cr??tica social amb orientaci?? cient??fica d'H. G. Wells (1866-1946).

Wells i Verne van rivalitzar en la primitiva ci??ncia ficci??. Els relats i novel??les curtes amb temes fant??stics van apar??ixer en les publicacions peri??diques en els ??ltims anys del segle XIX, i molts d'ells van emprar idees cient??fiques com una excusa per a llan??ar-se a la imaginaci??. Encara que ??s m??s conegut per altres treballs, Sir Arthur Conan Doyle tamb?? va escriure ci??ncia ficci??. L'??nic llibre en el qual Charles Dickens s'aventura en el territori de l'especulaci?? cient??fica i els estranys misteris de la naturalesa (en contraposici?? als clarament sobrenaturals fantasmes de Nadal) va anar en la seva novel??la Bleak House (1852) en la qual Dickens fa que un dels seus personatges mori per ?? combusti?? humana espont??nia??. Dickens va investigar casos registrats de tal efecte abans d'escriure sobre la mat??ria, per a de aquesta forma ser capa?? de contestar els esc??ptics que s'escandalitzessin amb la seva novel??la.

Tant Wells com Verne tenien en tot el m??n lectors i escriptors que seguien i copiaven els seus estils, especialment en Estats Units. Aviat estaria florint una ci??ncia ficci?? aut??ctona nord-americana. Els escriptors europeus van augmentar els seus lectors venent en el mercat nord-americ?? i escrivint en aquest estil.

El seg??ent gran escriptor brit??nic de ci??ncia ficci?? despr??s d'H. G. Wells va ser John Wyndham (1903-1969). Aquest autor agradava de referir-se a la ci??ncia ficci?? amb el nom de ??fantasia l??gica??. Abans de la Segona Guerra Mundial Wyndham va escriure exclusivament per a les revistes pulp, per?? despr??s de la contesa es va fer fam??s entre p??blic en general, m??s enll?? de l'estreta audi??ncia dels fans de la ci??ncia ficci??. La fama li va venir de la m?? de les seves novel??les El dia dels tr??fids (1951), El Kraken aguaita (1953), Les cris??lides (1955) i Els cucuts de Midwich (1957).

Fora de l'??mbit anglosax?? cal destacar la figura del txec Karel ??apek, introductor del terme robot en la seva obra teatral R.U.R. i creador del cl??ssic de la ci??ncia ficci?? La guerra de les sargantanes el 1937.

[edita] Estats Units

En els Estats Units d'Am??rica del Nord el g??nere pot remuntar-nos a Mark Twain i la seva novel??la "Un Ianqui a la cort del Rei Art??s", una novel??la d'hist??ria alternativa que explorava termes cient??fics encara que fossin emmarcats en una ficci?? cavalleresca. Mitjan??ant el recurs a la ??transmigraci?? de l'??nima?? i la ??transposici?? d'??poques i cossos?? el ianqui de Twain ??s transportat cap a enrere en el temps i arrossega amb ell tot el coneixement de la tecnologia del segle XIX. Els resultats s??n catastr??fics, ja que la cavalleresca aristocr??cia del Rei Art??s es veu pervertida pel notable poder de destrucci?? que ofereixen m??quines com les metralladores, els explosius i els filats de filferro. Escrita el 1889, "Un ianqui..." sembla predir successos que van passar 25 anys despr??s, el 1914, quan les velles idees cavalleresques europees sobre l'art de la guerra van quedar arraconades per les noves armes i les t??ctiques de la Primera Guerra Mundial.

Un altre autor que va escriure algunes hist??ries d'aquest tipus ??s Jack London. L'autor de les novel??les d'aventures en el salvatge Yukon, Alaska, i el Klondike, tamb?? va escriure hist??ries sobre extraterrestres (The Red One), sobre el futur (El tal?? de ferro) o sobre els conflictes del futur (La invasi?? sense precedents). Tamb?? va escriure una hist??ria sobre la invisibilitat i un altra sobre un arma d'energia per a la qual no existia defensa alguna. Aquestes hist??ries van impactar en el p??blic americ?? i van comen??ar a perfilar alguns dels temes cl??ssics de la ci??ncia ficci??.

Per?? l'autor americ?? que millor simbolitza el naixement als Estats Units de la ci??ncia ficci?? com g??nere de masses ??s Edgar Rice Burroughs qui, poc abans de la Primera Guerra Mundial, publica Sota les llunes de Mart (1912) en diversos nombres d'una revista especialitzada en aventures. Burroughs va seguir publicant en aquest mitj?? durant la resta de la seva vida, tant fantasia cient??fica com hist??ries d'altres g??neres (misteri, horror, fantasia i com no, el seu personatge m??s conegut: Tarzan); per??, les hist??ries de John Carter (cicle de Mart) i Carson Napier (cicle de Venus), aparegudes en aquelles p??gines, avui dia es consideren joies de la ci??ncia-ficci?? m??s primerenca.

No obstant aix??, el desenvolupament de la ci??ncia-ficci?? americana com g??nere literari espec??fic cal retardar-lo fins a 1926, any en el qual Hugo Gernsback funda Amazing i es crea la primera revista dedicada exclusivament a les hist??ries de ci??ncia ficci??. Per altra banda, at??s que com ??s ben conegut, va ser ell qui va triar el terme scientifiction per a descriure a aquest g??nere incipient, el nom de Gernsback i el vocable al que va donar origen han quedat units per a la posteritat. I, encara que les hist??ries que es publicaven en aquesta i altres revistes pulp amb un ??xit cada vegada major, no gaudien de l'aval de ser literatura seriosa i la majoria les consideraven sensacionalisme literari, la veritat ??s que una revista dedicada enterament a un g??nere com la fantasia cient??fica (amb la seva nou i flamant nom) van tenir un gran impacte en la percepci?? del p??blic i va atreure a molts a la lectura de les hist??ries d'especulaci?? cient??fica.

[edita] L'Edat d'Or (1938-1950)

Amb el sorgir en 1938 de l'editor John W. Campbell i la seva activitat a la revista Astounding Science Fiction (fundada en 1930) i amb la consagraci?? dels nous mestres del g??nere: Isaac Asimov, Arthur C. Clarke i Robert A. Heinlein, la ci??ncia-ficci?? va comen??ar a guanyar estatus com g??nere literari, especialment amb aquest ??ltim, que va anar el primer autor que va aconseguir que s'editessin hist??ries del g??nere en publicacions m??s generals, i va anar tamb?? el qual li va donar major maduresa al g??nere i va influir poderosament en el seu desenvolupament posterior. Les incursions en el g??nere d'autors que no es dedicaven exclusivament a la ci??ncia-ficci?? tamb?? li van donar respectabilitat; autors com Karel ??apek, Aldous Huxley i C.S. Lewis. Les revistes mostraven cridaneres portades amb monstres d'ulls de mosca i dones mig nues, donant una imatge interessant per al que era el seu p??blic principal: els adolescents.

Despr??s de la Segona Guerra Mundial es produ??x una transici?? del g??nere. ??s l'??poca en la qual els contes comencen a ser despla??ats per les novel??les i els arguments guanyen en complexitat. Es funden noves revistes: fins a 15 noves revistes en un nom??s any; i alguna fins i tot salta el toll com la francesa Galaxie (primera germana de la nord-americana Galaxy que comen??a a publicar-se l'any 1950), per?? ara el g??nere comen??a a sortir del terreny exclusiu del pulp.

[edita] L'Edat de Plata (1951-1965)

Possiblement, el que pot considerar-se com primer t??tol notable de la postguerra no va ser escrit per un autor habitualment catalogat com escriptor de ci??ncia ficci?? i, de fet, el llibre ni tan sols va ser catalogat com a tal pel seu editor; per?? sens dubte ho ??s, i li va donar al seu autor fama mundial; ens referim a 1984 (1948) de George Orwell. Per?? la millor targeta de visita del per??ode dels 50 ??s la seva interminable llista d'escriptors que han estat la columna vertebral del g??nere fins a gaireb?? finals de segle: Robert A. Heinlein, Isaac Asimov, Clifford D. Simak, Arthur C. Clarke, Poul Anderson, Philip K. Dick, Ray Bradbury, Frank Herbert i molts altres.

Quant als t??tols, d'aquesta ??poca s??n llibres que avui s??n considerats cl??ssics: Cr??niques marcianes o Fahrenheit 451 de Bradbury, Mercaders de l'espai de Frederik Pohl i Kornbluth, M??s que hum?? de Theodore Sturgeon; sense oblidar La fi de l'eternitat d'Asimov, i Loteria solar o L'home en el castell de Dick. Algunes d'elles serien adaptades al cinema o la televisi??; La taronja mec??nica de Anthony Burgess n'??s un exemple.

I tamb?? ??s en aquesta ??poca quan comencen a atorgar-se els premis Hugo, la primera edici?? dels quals va ser en 1953.

En realitat, malgrat que des del punt de vista acad??mic s'ha vingut a qualificar com ??edat d'or?? a l'etapa compresa entre els anys 1938 i 1950, per a molts, ??s aquesta ??poca hauria d'estendre's uns quinze anys.

L'??ltima novel??la digna d'esment d'aquest per??ode ??s Duna de Herbert. No cal pensar que despr??s de la seva publicaci??, en 1965 hagu??s una revoluci?? que canvi??s el panorama de forma dr??stica, per?? un nou estil comen??ava a guanyar el cr??dit dels afeccionats.

[edita] La Nova Onada

Els anys transcorreguts entre 1965 i 1972 s??n el per??ode de major experimentaci?? liter??ria de la hist??ria del g??nere. A la Gran Bretanya es pot associar amb l'arribada de Michael Moorcock a la direcci?? de la revista New Worlds. Moorcock, llavors un jove de 24 anys, va donar espai a les noves t??cniques exemplificades en la literatura de William Burroughs i J.G. Ballard. Els temes van comen??ar a distanciar-se dels tan sobreutilitzats robots i imperis gal??ctics de les edats d'or i plata de la ci??ncia-ficci??, centrant-se en temes fins llavors inexplorats: la consci??ncia, els mons interiors, relativitzaci?? dels valors morals, etc??tera.

Als Estats Units, els ecos dels canvis experimentats en el panorama brit??nic van tenir el seu reflex. Autors com Samuel R. Delany, Judy Merrill, Fritz Leiber, Philip K. Dick, Philip Jos?? Farmer i Robert Silverberg, representen l'ess??ncia de les noves vies d'aquest g??nere literari.

Durant un temps, els nous temes i estils van semblar eclosionar i van arribar a copar la major part dels guardons m??s importants. I, encara que els grans mestres consagrats del g??nere seguien tenint els seus lectors, semblava que les noves vies haurien d'imposar-se. I de cop i volta, els lectors van comen??ar a retornar als antics temes: tanta relativitzaci?? de valors i tant estil experimental en realitat els desconcertava. Encara que el panorama literari ja no era el mateix... havia crescut i madurat; els lectors ara entenien que el g??nere podia ser molt m??s que lleis de la rob??tica i psicohist??ria.

[edita] El ciberpunk

A la d??cada de 1980 les cada vegada m??s omnipresents computadores i l'aparici?? de les primeres xarxes inform??tiques globals van disparar la imaginaci?? de joves autors, conven??uts que tals prodigis produirien profundes transformacions en la societat. Aquest germen va cristal??litzar principalment en el moviment ciberpunk, un terme que aglutinava una visi?? pessimista i desencantada d'un futur dominat per la tecnologia i el capitalisme salvatge amb un ideari punk rebel i subversiu, freq??entment anarquista. Una nova generaci?? d'escriptors va sorgir sota aquesta etiqueta, encap??alats per William Gibson i Bruce Sterling.

[edita] Obres i autors destacats

??s una empresa arriscada assenyalar els autors m??s destacats de qualsevol g??nere literari (els grans mestres). Sempre hi ha gustos, prefer??ncies i opinions. I en un g??nere literari jove com el de la ciencia-ficci??, hi ha molts autors novells, que s??n grans promeses, per?? que no entrarien en la llista dels m??s importants dels experts i afeccionats. Tamb?? hi ha incursions d'autors molt coneguts practicants habituals d'altres g??neres, per?? les obres mestres dels quals no es troben en el camp de la ci??ncia ficci??.

La preemin??ncia dels autors nord-americans i brit??nics en aquest g??nere ??s evident, el que no necess??riament implica que en catal?? no hi hagi escriptors reconeguts.

• Douglas Adams: Guia gal??ctica per a autoestopistes
• Brian W. Aldiss: La nau estel??lar, Hivernacle, Helic??nia, ...
• Poul Anderson: La patrulla del temps, La gran croada, Tau Zero, La nau d'un mili?? d'anys
• Isaac Asimov: La saga de la Fundaci??, Jo Robot, La fi de l'eternitat, Fins i tot els d??us...
• Margaret Atwood: Oryx i Crake
• J.G. Ballard
• Iain M. Banks: la saga de la Cultura
• Greg Bear: M??sica en la sang
• Gregory Benford: Cronopaisatge
• Edward Bellamy: Looking Backward
• Alfred Bester: L'home demolit, Les estrelles, el meu dest??
• Ray Bradbury: Cr??niques marcianes, Fahrenheit 451
• David Brin: La saga de l'elevaci?? (Marea estel??lar...)
• Fredric Brown: Marci??, v??s-te'n a casa!, Univers de bojos
• John Brunner: Tots sobre Zanz??bar, El ramat cec, El genet de l'ona de xoc
• Algis Budrys: El laberint de la lluna, Qui
• Lois McMaster Bujold: La s??rie de Miles Vorkosigan
• Anthony Burgess: La taronja mec??nica
• Edgar Arrissi Burroughs: La princesa de Mart, Pirates de Venus...
• Karel ??apek: La guerra de les sargantanes
• Orson Scott Card: La saga de Ender (El joc d'Ender, La veu dels morts...), Mestre cantor
• C. J. Cherryh: L'Orgull de Chanur i la resta de la saga de Chanur
• Hal Clement: Missi?? de gravetat
• Arthur C. Clarke: La fi de la infantesa, La ciutat i les estrelles, 2001: Una odissea a l'espai, Encontre amb Rama, Fonts del parad??s
• John Crowley: L'estiu del petit Sant Joan
• Samuel R. Delany: Babel 17, Nova
• Philip K. Dick: Ubik, Ull en el cel, Els androides somien amb xais el??ctrics?, L'home en el castell, Minority report...
• Gordon R. Dickson: la saga de Dorsai (Soldat, no preguntis...)
• Thomas M. Disch: Camp de concentraci??, Els genocides
• Greg Egan: Quarentena, Ciutat Permutaci??, L'instant Aleph
• Philip Jos?? Farmer: Als vostres cossos dispersos i la resta de la saga del M??n del Riu
• William Gibson: Neurom??ntic, Comte Zero, Mona Lisa Accelerada, Cremant Crom (antologia)
• Joe Haldeman: La guerra interminable
• Harry Harrison: Bill, l'heroi gal??ctic, Facin lloc! Facin lloc!
• Robert A. Heinlein: Amos de Titelles, Porta a l'estiu, Tropes de l'espai, Foraster en terra estranya, La lluna ??s una cruel amant
• Frank Herbert: Dune i la seva nissaga
• L. Ronald Hubbard: "Por", "Missi?? Terra", "Final *Black Out", "Camp de Batalla la Terra"
• Aldous Huxley: Un m??n feli??
• Damon Knight
• Ursula K. Le Guin: La m?? esquerra de la foscor, Els desposse??ts, Els llibres de terramar
• Frizt Leiber: El planeta errant, Els que pequen, El gran temps
• Stanislav Lem: Ciber??ada, Solaris, L'invencible, Congr??s de futurologia, Diaris de les estrelles
• H.P. Lovecraft: L'ombra m??s enll?? del Temps
• George R. R. Martin: Els viatges de Tuf
• Richard Matheson: S??c llegenda
• Walter M. Miller: C??ntic per Leibowitz
• Michael Moorcock: Heus aqu?? l'home, StormBringer
• Larry Niven: M??n Anell, La palla en l'ull de D??u
• Kevin O'Donnell: ORA:CLE
• George Orwell: 1984
• Manuel de Pedrolo: Mecanoscrit del segon origen
• Frederik Pohl: Mercaders de l'espai, P??rtic, Homo Plus
• Frederic Pujul?? i Vall??s: Homes artificials
• Ayn Rand: Viure! i La Rebel??li?? d'Atlas
• Kim Stanley Robinson: La Trilogia Marciana (Mart Roig, Mart Verd i Mart Blau)
• Mary Shelley: Frankenstein
• Robert Silverberg: Ales nocturnes, L'home en el laberint, Moro per dintre, Temps de canvis, El castell de Lord Valentine
• Clifford D. Simak: Estaci?? de tr??nsit, Ciutat
• Dan Simmons: Hyperion, La caiguda d'Hyperion
• Norman Spinrad: Emprenyi a Jack Barron, El somni de ferro
• Brian Stableford: The Walking Shadow
• Olaf Stapledon: La primera i ??ltima humanitat, Faedor d'estrelles, Sirius, Joan Rar
• Neal Stephenson: Snow Crash, L'Era del Diamant
• Bruce Sterling: Mirrorshades: una antologia ciberpunk
• Arkadi i Boris Strugatski: P??cnic al costat del cam??
• Cordwainer Smith: Els senyors de la instrumentalitat
• Theodore Sturgeon: M??s que hum??
• James Tiptree, Jr: Houston, Houston em rep?
• A. I. van Vogt: El viatge del Beagle Espacial, Slan, El m??n dels no-A
• Jack Vance: La saga de la Terra Moribunda, Els Pr??nceps Dimoni, el cicle del Planeta de l'Aventura, ...
• John Varley: La persist??ncia de la visi??, Platja d'acer
• Jules Verne: De la Terra a la Lluna, 'Vint mil lleg??es de viatge submar??, L'illa misteriosa...
• Vernor Vinge: Un foc sobre l'abisme
• H. G. Wells: La guerra dels mons, La m??quina del temps, L'home invisible, La illa del Dr. Moureau
• Jack Williamson: Legions de l'espai, Els humano??des
• Connie Willis: El llibre del Dia del Judici Final, Ovella mansa
• John Wyndham: El dia dels tr??fids
• Gene Wolfe: El cinqu?? cap de C??rber, El llibre del Sol Nou...
• Roger Zelazny: El Senyor de la Llum, Tu, l'immortal
• Eugene Zamiatin: Nosaltres
• John C. Wright: La trilogia de l'edat d'or

[edita] Revistes

La ci??ncia-ficci?? est?? ineludiblement lligada a les revistes. La pr??pia expressi?? ci??ncia-ficci?? hi va n??ixer. Probablement, la primera revista peri??dica amb alguns contes d'aquest g??nere (encara sense nom oficial) es podria considerar The Argosy (1896). No obstant aix??, The Argosy no era una revista exclusivament dedicada a les hist??ries fant??stiques amb contingut cient??fic. Una altra revista primerenca va ser All Story, que va comen??ar a publicar-se en 1911; en ella van apar??ixer la majoria dels contes d'Edgar R. Burroughs de fantasia cient??fica.

No obstant aix??, les dues revistes precursores m??s famoses no arribarien fins a la d??cada de 1920; en 1923 va comen??ar a publicar-se Weird Tals, i 1926, any en el qual Hugo Gernsback va encunyar el terme amb el qual definitivament es coneixeria el g??nere per a l'altra de les dues ??precursores oficials??: Amazing Stories. Amazing va ser la primera de totes elles en dedicar-se de forma exclusiva a la ficci?? de tall cient??fic i va tenir una llarga traject??ria. Les seves primeres hist??ries eren principalment reimpressions d'obres de Poe, Wells i Verne; per?? tamb?? es van publicar relats in??dits de gent com Burroughs i Merrit. Amazing es pot considerar com la revista m??s influent durant molts anys i un punt de refer??ncia durant tot el curs de la seva exist??ncia. En 1980, despr??s de la seva ??ltima etapa sota l'edici?? de Kim Mohan, la revista va deixar de publicar-se i, encara que diversos editors han intentat ressuscitar-la des de llavors, actualment es pot considerar fora de circulaci??.

En 1930 va sorgir una altra de les revistes cl??ssiques que tots els historiadors inclouen en la seva relaci?? de publicacions de l'??edat d'or??, Astounding Stories, la qual m??s tard seria reeditada per John W. Campbell com Astounding Science Fiction (1938) i que finalment derivaria en l'actual Analog Science Fiction and Fact (1960) i en la qual van escriure els grans escriptors del g??nere d'aquells dies, entre els quals s'inclouen a Isaac Asimov, Robert A. Heinlein i Poul Anderson. Astounding/Analog (tamb?? coneguda per les seves sigles ASF) ??s considerada una revista de cort m??s cient??fic que unes altres, sent una de les publicacions essencials des dels seus inicis fins al present. En 1971, despr??s de la mort de Campbell, Analog va passar a ser editada per Ben Bova, tamb?? conegut per ser el valedor de Orson Scott Card i qui el va llan??ar a la fama. Des de 1978 l'edita Stanley Schmidt.

En 1949 va comen??ar a publicar-se un altra revista que t?? en el seu haver la major s??rie de col??laboracions (en aquest cas assajos cient??fics) de Isaac Asimov, un total de 399 col??laboracions mensuals al llarg de 33 anys. Es tracta de The Magazine of Fantasy & Science Fiction. Aquesta revista va ser primerament editada per Antony Boucher, i el seu editor actual, Gordon van Gelder, mant?? una revista de gran qualitat liter??ria. En les seves p??gines s'han publicat cl??ssics com Flors per a Algernon de Daniel Keyes.

Una altra de les revistes que no es pot deixar d'esmentar ??s Galaxy (1950). Inicialment editada per Horace Leonard Gold t?? en el seu haver les millors cr??tiques liter??ries gr??cies a l'acceptaci?? del p??blic d'un g??nere que comen??ava a consagrar-se fora dels cercles del pulp. Veient la llista d'autors que van publicar en el seu primer nombre podem fer-nos una idea de la seva qualitat i embranzida: Clifford D. Simak, Theodore Sturgeon, Fritz Leiber o Isaac Asimov. Aquesta revista va arribar a publicar-se a Europa (a Fran??a i Alemanya), va tenir cert ??xit durant gaireb?? trenta anys fins que en 1980 va deixar de publicar-se. A principi dels anys 1990 el fill del seu fundador va reprendre la publicaci?? de Galaxy, per?? finalment l'empresa va acabar de forma infructuosa en 1995.

El g??nere est?? en al??a. Tots els anys apareixen noves revistes. Algunes intenten aprofitar l'estirada publicit??ria d'un nom conegut per a entrar en un mercat molt competitiu. ??s, per exemple, el cas de Asimov's Science Fiction que va comen??ar a publicar-se en 1977 sota la direcci?? del propi Isaac Asimov i amb George H. Scithers com editor. Aquest fet, no obstant aix??, no t?? perqu?? restar qualitat a aquestes empreses i, per exemple, les hist??ries publicades en Asimov's han estat guardonades amb freq????ncia amb premis Hugo i N??bula.

[edita] Al cinema i televisi??

El cinema i la televisi?? han estat grans valedors del g??nere de la ci??ncia ficci??. B?? mitjan??ant l'adaptaci?? de contes i novel??les, b?? mitjan??ant la producci?? de pel??l??cules amb guions especialment creats per a la gran i la petita pantalles. Una s??rie de t??tols que tots els afeccionats al g??nere (i la majoria dels profans) coneix s??n:

• Viatge a la Lluna (1902), de George M??li??s
• Aelita (1924), de J. Protozanov
• Metr??polis (1926), de Fritz Lang
• La dona a la Lluna (1929), de Fritz Lang
• El doctor Frankenstein (1931), de James Whale
• La vida futura (1936), de W. C. Menzies
• Ultim??tum a la Terra (1951), de Robert Wise
• Quan els mons xoquen (1951), de Rudolph Mat??
• El planeta prohibit (1956), de Fred M. Wilcox
• La invasi?? dels ultracossos (1956), de Don Siegel
• Fahrenheit 451 (1966), de Fran??ois Truffaut
• Viatge al??lucinant (1966), de Richard Fleischer
• Star Trek (1966-1968), de Gene Roddenberry
• 2001: Una odissea a l'espai (1968), de Stanley Kubrick
• L'amena??a de Andr??meda (1971), de Robert Wise
• Solaris (1972), de Andrei Tarkovsky
• Trobades en la tercera fase (1977), de Steven Spielberg
• La Guerra de les Gal??xies (1977), de George Lucas.
• Superman (1978), de Richard Donner
• Alien, el vuit?? passatger (1979), de Ridley Scott
• Cromosoma 3 (1979), de David Cronemberg
• E.T.: L'extraterrestre (1982), de Steven Spielberg
• Blade Runner (1982), de Ridley Scott
• Terminator (1984), de James Cameron
• Duna (1984), de David Lynch
• Retorn al futur (1985), de Robert Zemeckis
• La mosca (1986), de David Cronenberg
• RoboCop (1987), de Paul Verhoeven
• Star Trek: La nova generaci?? (1987-1993), de Gene Roddenberry
• Akira (1989), de Katsuhiro Otomo
• Ghost in the Shell (1995), de Mamoru Oshii
• The Matrix (1999), dels germans Larry Wachowski i Andy Wachowski.
• Donnie Darko (2001) de Richard Kelly
• Solaris (2003), de Steven Soderbergh

[edita] Premis

[edita] Literaris

Els dos premis m??s importants del g??nere s??n els premis Hugo i els premis N??bula. Els premis Hugo (anomenats aix?? en mem??ria del pioner de la ci??ncia ficci?? Hugo Gernsback) s??n concedits en diverses categories per la Societat mundial de ci??ncia ficci?? (WSFS) durant la celebraci?? anual de la Worldcon. Durant la mateixa es lliura a m??s el premi John W. Campbell al millor autor novell de l'any.

Els Nebula que s??n concedits anualment tamb?? en diverses categories per l'Associaci?? d'escriptors de ci??ncia ficci?? i fantasia d'Estats Units (SFWA). Aquesta associaci?? a m??s concedeix els cotitzats premis Gran Mestre als m??s importants escriptors del g??nere per la labor de tota una vida.

Alguns altres premis tamb?? tenen noms d'altres insignes autors i editors del ram: John W. Campbell Memorial (no confondre amb el del mateix nom al millor autor novell) i els premis Clarke, Sturgeon i Philip K. Dick Memorial.

Tamb?? les publicacions especialitzades atorguen alguns premis de rellev??ncia com ??s el cas de la revista nord-americana Locus Magazine, que anualment atorga els premis Locus.

A Europa, la Societat Europea de Ci??ncia Ficci?? (ESFS) es va crear el 1972 i reuneix a diversos professionals del sector. Inicialment programava una convenci?? bianual que a partir de 1982 es va convertir en anual, durant la qual s'atorguen els premis europeus de ci??ncia ficci?? en els quals es nomenen el millor autor, traductor, promotor, publicaci?? peri??dica, editorial, artista i revista.

Altres pa??sos tamb?? tenen els seus premis nacionals, els premis Ignotus a Espanya, els premis Seiun a Jap??, els BSFA brit??nics, els Ditmar australians, etc??tera.

A Catalunya existeix, des del 1991, el Premi UPC de Ci??ncia-Ficci??, convocat pel Consell Social de la UPC.

[edita] Cinema

Als Estats Units, bressol del g??nere, els Saturn que s??n atorgats per l'Acad??mia de Cinema de Ci??ncia-Ficci??, Fantasia i Horror s??n, probablement, els premis m??s importants del g??nere.

A Europa, no obstant aix??, els premis estan m??s relacionats amb festivals concrets, en els quals s'exhibeixen les diferents pel??l??cules: El Festival de Sitges de Cinema Fant??stic al costat del Festival Internacional de Cinema Fant??stic de Brussel??les s??n dos de les cites m??s importants europees del g??nere.

[edita] Aportacions de la ci??ncia-ficci?? a la ci??ncia

D'igual manera que la ci??ncia-ficci?? ha pres molts dels seus arguments i elements d'ambientaci?? de conceptes o creacions de la ci??ncia, aquesta ha pres en ocasions elements de la literatura de ci??ncia ficci?? per a convertir-los en conceptes reals o hip??tesis de treball de cara al futur cient??fic o tecnol??gic.

Els casos m??s coneguts d'aquesta transfer??ncia s??n els del terme robot emprat per primera vegada per l'escriptor txec Karel ??apek en la seva obra R.O.R. (Robots Universals de Rossum), el terme derivat rob??tica, creat en les novel??les de robots de Isaac Asimov o l'ascensor espacial imaginat independentment per Arthur C. Clarke i Charles Sheffield.

Altres conceptes, encara que creats per eminents cient??fics, han estat profusament desenvolupats per la ci??ncia ficci?? abans fins i tot de ser tinguts en compte per la ci??ncia. S??n exemples d'aix?? la utilitzaci?? d'antimat??ria, els forats de cuc o la nanotecnologia.

Alguns conceptes han tingut una notable influ??ncia, a pesar no ser en l'actualitat m??s que meres invencions de la imaginaci??. Per exemple la psicohist??ria ha influ??t en la forma de veure la sociologia des d'un punt de vista matem??tic.

Finalment, algunes invencions de la ci??ncia ficci?? han inspirat alguna de les l??nies d'investigaci?? actual, com la comunicaci?? instant??nia (ansible, taquions).

[edita] Terminologia

Dintre de la ci??ncia-ficci?? la terminologia, l'argot, fanta-cient??fic abunda. Pot ser f??cilment comprensible per als lectors assidus del g??nere, per?? no per als nous lectors.

No obstant aix??, no estan creades com una forma de llenguatge identificador, sin?? que la major part de les vegades s??n idees i conceptes interessants que s'han convertit en domini p??blic, dintre del g??nere i fins i tot fora d'ell, en el m??n de la ci??ncia.

Aquests termes s??n molt usats dintre dels relats i novel??les de ci??ncia ficci??. Com exemple tenim l'hiperespai, que ??s una esp??cie de ??espai alternatiu?? pel qual es pot viatjar d'un punt a un altre; les societats o ments rusc, que s??n intel??lig??ncies gestalt compostes per la ment de molts ??ssers i no solament d'un, etc??tera.

[edita] Bibliografia

• Brian W. Aldiss con David Wingrove, Trillion Year Spree: The History of Science Fiction (Atheneum, 1986) ISBN 0-689-11839-2
• John Clute, Peter Nicholls, eds., The Encyclopedia of Science Fiction (St. Martin's Press, 1995) ISBN 0-312-13486-X
• Thomas M. Disch, The Dreams Our Stuff Is Made Of (Touchstone, 1998) ISBN 0-864-82405-1
• Edward James, The Cambridge companion to science fiction (Cambridge: Cambridge University Press, 2003) ISBN 0-521-01657-6
• Jutta Weldes, ed., To Seek Out New Worlds: Science Fiction and Politics (Palgrave Macmillan, 2003) ISBN 0-312-29557-X

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Ci??ncia-ficci??

• (catal??) Societat Catalana de Ci??ncia-Ficci??
• (catal??) Ci??ncia-Ficci?? a la UPC
• (catal??) (castell??) (angl??s) Premi UPC de Ci??ncia-Ficci??
• (catal??) Autors de Ci??ncia Ficci??
• (catal??) Trobades de Ci??ncia-Ficci?? (Matar??)
• (catal??) La ci??ncia-ficci?? l???any 2001