H. G. Wells
De Viquipèdia
Herbert George Wells (Bromley, Kent, 21 de setembre de 1866 – Londres, 13 d'agost de 1946) fou un escriptor britànic molt conegut per las seves novel·les de ciència ficció, de les que es poden destacar: La guerra dels mons, L'home invisible, La illa del doctor Moreau i La màquina del temps. Fou un escriptor polític prolífic que entrà per dret propi a la història de la literatura i que escrigué obras de gairebé tots els gèneres, incloent contes i obres que no són ficció. Era obertament socialista, i moltes de les seves obres contenen notables comentaris polítics i socials.
Es pot dir que avui en dia s'hauria de considerar a H. G. Wells un clàssic, que les obres esmentades més amunt són també clàssiques, i que durant el segle XX aquestes obres han inspirat nombroses pel·lícules, i adaptacions a la televisió. La cèlebre adaptació a la ràdio de Orson Welles de La guerra dels mons atemorí als Estats Units. Les seves obres son clàssiques no només per la seva perfecció intrínseca, sinó també perquè contenen una sèrie de leit motivs que després han estat imitats i font d'inspiració dels autors posteriors.
[edita] Biografia
[edita] Els primers anys
Herbert George (Anomenat el Caiser) era el cinquè i fill petit de Joseph Wells, un antic jardiner domèstic i al mateix temps botiguer i jugador de criquet, i de la seva muller Sarah Neal, una antiga empleada domèstica. Va néixer al 62 de High Street, Bromley, Kent. La seva família formava part de la emprobrida classe mitja baixa. Una herència els va permetre comprar una botiga de porcellana, encara que prest s'adonaren de que mai esdevindria un negoci pròsper. Les mercaderies eren velles i el negoci estava situat a un lloc pobre. Ho dirigien per guanyar un ingrés magre, però poca cosa venia de la botiga. Joseph venia pals i pilotes de criquet i altres equips als partits als que jugava, per aquest motiu els seus ingressos eren inestables, degut a que no hi havia professionals del criquet, i els pagaments als jugadors destres venien de passar el capell, o de petits honoraris dels clubs on es jugaven els partits.
Es diu que un incident fou definitiu en la vida del jove H. G.: va tenir un accident en el 1874 quan tenia set anys. Va caure sobre un pal al camp d'esports local i va d'estar colgat al llit un temps amb una cama rompuda. Per passar el temps, començà a llegir i prest d'aquells mons i de les vides als que els llibres li donaven accés; això també estimulà el seu desig d'escriure. Més tard aquest any es matriculà a la Thomas Morley's Commercial Academy, una escola privada fundada el 1849 després de la bancarrota de la primera escola de Morley. L'educació fou erràtica, el currículum en la major part enfocat, segons diria després Wells, a fer calderilla fent els manuscrits i els comptes dels negocis. Wells seguí a l'acadèmia Morley fins a 1880. Però el 1877 un altre accident afectà la seva vida. Aquesta vegades li passa a son pare, la qual cosa deixà a Joseph Wells amb una cuixa fracturada. Aquest accident suposà el final de la carrera com a jugador den Joseph, i els seus guanys com a botiguer no bastaven per compensar la pèrdua.
Quan els diners ja no bastaren, buscaren col·locar els fills com a aprenents de diferents professions. En aquell temps era usual que els joves treballadors aprendre els seu ofici amb un empresari experimentat.
Des de 1881 a 1883 H.G. Tingué un aprenentatge malaurat com a draper a Southsea Drapery Emporium. La seva experiència seria la inspiració de les seves novel·les The Wheels of Chance i Kipps, on descriu la vida dels aprenents de drapers i on també es mostra crític amb el sistema sanitari d'aquell temps.
La mare de Wells i també el seu pare mai varen estar completament bé l'un amb l'altre (ella era Protestant, ell un lliure pensador) i quan ella tornà a la seva feina com a criada (a Uppark, una casa de camp a Sussex) una de les condicions de treball era que ella no tindria espai pel seu marit o pels al·lots; després, ella i en Joseph viurien vides separades, encara que mai es divorciaren i mai tingueren cap altre relació. Wells no sols fracasà com a draper, també fracassà com a ajudant d'apotecari i va tenir males experiències com a ajudant de mestre, tindria ocasió d'arribar a Uppark — “l'ovella negra ha tornat!” com el mateix va dir (the bad shilling back again!) — i es va quedar fins que es pogué preparar un nou començament per ell. Afortunadament, Uppark tenia una magnífica biblioteca.
[edita] El professor
En el 1883, el seu empresari el va engegar, al·legant que estava descontent amb ell. El jove va manifestar no esta descontent amb aquest final del seu aprenentatge. Més tard aquest any, esdevingué professor assistent de la Midhurst Grammar School, a West Sussex, fins que va guanyar una beca a la Normal School of Science (després el Royal College of Science, avui part del Imperial College de Londres) a Londres, on estudià biologia amb T. H. Huxley. Com un alumne, ajudà després a arranjar la Royal College of Science Association, de la que esdevingué el primer president en el 1909.
