Moviment diürn
De Viquipèdia
És el moviment de la esfera celest observat en el transcurs d'un dia. Fins a la revolució copernicana els astrònoms creien que es tractava d'un moviment real de les estrelles, des de Copèrnic sabem que és la Terra la que gira al voltant del seu eix en 23h 56m 4s, no obstant se segueix amb la mateixa concepció ptolemaica assumint que es tracta de moviments aparents i que la que realment gira és la Terra. Situat en el pla del horitzó i en el transcurs d'un dia un observador veu als astres pegar una volta al voltant del eix del món, en direcció est-oest.
L'únic punt que roman fix és el pol nord celest; la resta de les estrelles pareix girar en cercles concèntrics al voltant d'ell. El pol nord està situat en la direcció del punt cardinal nord i a una altura que coincideix amb la latitud de l'observador. En el pol nord un observador veuria la estrela polar en el zenit. Per a un observador situat en el equador terrestre, el pol nord està sobre l'horitzó. A latituds intermèdies, per exemple a 40º, el pol celeste es troba a una altura de 40º sobre l'horitzó.
Entre les estreles més pròximes al pol nord, la més fàcilment visible és la estrela polar, que es troba a un grau d'aquest, i descrivint un cercle al voltant d'ell. El radi de tal cercle és dos vegades la grandària de la nostra Lluna.
S'anomenen estreles circumpolars aquelles estreles que per estar molt prop del pol descriuen un cercle complet al seu voltant sense tallar l'horitzó, pel que són sempre visibles. La resta de les estreles inclòs el sol i els planetas descriuen només part d'un cercle, tallant a l'horitzó en dos punts: el ortus i el ocàs.
En aquest moviment diürn les estreles conserven les seves posicions participant tota l'esfera celeste de tal moviment.
Els antics van agrupar les estreles en distintes constel·lacions dividint el cel en regions.
