Estrela polar

De Viquipèdia

S'anomena estrela polar (o estrella polar o estel polar) a l'estrela de magnitud suficient més pròxima al pol, en particular, al pol nord (Estrela del Nord o Polaris Borealis), encara que també s'aplica més recentment a l'estrela o constel·lació més visible propera al pol sud (Estrela del Sud o Polaris Australis).

Per efecte de la precessió dels equinoccis, els pols celests es desplacen amb relació a les estreles i, en conseqüència, l'estrela Polar en cada hemisferi no és la mateixa a través dels anys.

[edita] En l'actualitat

Actualment, l'estrela Polar en l'hemisferi Nord és α de la Óssa Menor, situada a l'extrem de la cua de l'Óssa Menor, per ser la més pròxima al pol, del que dista menys d'un grau. Encara se li anirà acostant més i l'any 2100 no distarà d'ell més de 28'. A partir d'este moment, el pol s'allunyarà d'aquesta estrela la qual no tornarà a ser la polar fins a uns 25 780 anys després.

[edita] En el passat

La figura no té en compte la nutació. 2600 anys abans de la nostra era, l'estrela més pròxima al pol Nord, o siga l'estrela Polar d'aquella llunyana època, era Thuban, α de la constel·lació del Dragó, de magnitud 3,6. Thuban va ser famosa en Xina i Egipte , perquè els antics astrònoms xinesos la van inscriure en els seus annals de l'època de l'emperador Hoang-Ti, que va regnar 2700 abans de la nostra era. Els egipcis que fa més de cinquanta segles van construir les grans piràmides van revelar posseir uns coneixements molt avançats a l'obrir unes galeries que permeten, penetrar en el seu interior i observar des d'elles el pol Nord que llavors apuntava a la α del Dragó. Hui en dia, des de les galeries de les piràmides, si no estigueren obstruïdes, es podria observar la nostra estrela polar la α de l'Óssa Menor.

El pol va passar després entre l'estrela β de l'Óssa Menor i la κ del Dragó. En esta època es va construir l'esfera de Quirón, la més antiga coneguda, corresponent a l'època de l'expedició dels Argonautes, 1200 anys abans de la nostra era. A partir de llavors, el pol es va anar aproximant cap a la qual actualment és l'estrela Polar.

A principis de la nostra era no hi havia cap estrela brillant que indicara el lloc del pol. En l'obra Juli Cèsar de William Shakespeare, el personatge principal diu: Però jo sóc constant com l'estrela Polar que no té parangó quant a estabilitat en el firmament. Està clar que els versos de Shakespeare són un anacronisme perquè en la seua època α de l'Óssa Menor era la Polar, però no en l'època de Juli Cèsar on el pol nord no apuntava a cap estrela.

Cap a l'any 800 va passar prop d'una xicoteta estrela doble de la constel·lació de la Girafa.

[edita] En el futur

Però l'estrela Polar actual, de magnitud 2, és una de les més brillants que es troben en el camí que va recorrent el pol i per açò porta el títol des de fa més de mil anys. Ho podrà conservar fins prop de l'any 3500, època en què la trajectòria del pol passarà prop d'una estrela de tercera magnitud, la γ de Cefeu. L'any 6000 estarà entre dos estreles de tercera magnitud, la β e ι de Cefeu; cap a l'any 7400 estarà prop de la brillant estrela de primera magnitud, gamma del Cigne, i cap a l'any 13.600 l'estrela Polar serà la més brillant del cel boreal d'estiu, Vega α de Lira, que conservarà esta primacia durant tres mil anys almenys. Esta serà la Polar de les futures generacions, com ja ho va ser fa catorze mil anys, en la era glacial.