Lira (constel·lació)
De Viquipèdia
|
Lyra |
|
|---|---|
 clicau per engrandir la imatge |
|
| Abreviatura | Lyr |
| Genitiu | Lyrae |
| Simbologia | la Lira |
| Ascensió recta | 19 h |
| Declinació | 40° |
| Àrea | 286 graus quadrats Posició 52ena |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
1 |
| Estrella més brillant | Vega (α Lyrae) (Magnitud aparent 0,03) |
| Meteors |
|
| Constel·lacions amb què limita |
|
| Visible a latituds entre +90° i −40° Durant Agost es dóna la millor visibilitat |
|
Lira (Lyra segons la denominació llatina aplicada per la Unió Astronòmica Internacional a les 88 constel·lacions modernes) és una de les 48 constel·lacions ptolemaiques.
Lyra és una petita constel·lació, però la seva estrella principal, Vega és una de les mes brillants del cel. Vega és un els vèrtexs del asterisme Triangle d'Estiu.
Taula de continguts |
[edita] Estrelles principals
[edita] Vega (α Lyrae)
Vega (α Lyrae), «el voltor» en àrab, és l'estrella més brillant de la constel·lació de Lyra, i és, la cinquena estrella més brillant del cel. Vora 3 vegades més massiva que el Sol, Vega és una estrella blanca 50 vegades més lluminosa que aquest. És bastant pròxima al Sistema Solar, a uns 25 anys-llum.
Amb una magnitud aparent quasi nul·la (0,03), el seu color, i la seva proximitat en fan una estrella ideal per l'observació i Vega ha servit d'estàndard per la mesura de l'índex «BV» d'altres estrelles, que determina el seu color amb precisió.
Degut a la precessió dels equinoccis, Vega serà l'estrella polar en uns 10.000 anys.
Vega, amb Altair (α Aguilae) i Deneb (αCygni), forma l'asterisme del Triangle d'Estiu.
[edita] Altres estrelles
Sheliak (β Lyrae) — «l'Harpa» en àrab — és el prototip d'una classe d'estrelles variables anomenades del tipus β Lyrae. Aquests estels són de fet estrelles dobles en les quals els components s'eclipsen mútuament a intervals regulars i que són abastament a prop l'una de l'altre per ser seriosament deformades per les forces de marea. En el cas de Sheliak, les dues components orbiten en 12 dies i projecten regularment filaments de gas calent.
δ Lyrae és una estrella triple. Els dos primers components es poden separar fàcilment amb uns prismàtics i es pot el bell contrast entre el color blau d'una i vermell l'altra.
ε Lirae és molt coneguda per ser una doble doble: ε 1 i ε 2 són totes dues estrelles dobles en les que els membres estan separats per 140 ua. ε 1 i ε 2 disten en torn a 10.000 ua i és difícil dir si les dues parelles orbiten realment una en torn de l'altra. Les quatre estrelles són similars, estrelles blanques unes dues vegades més massives que el Sol.
[edita] Estrelles amb planetes
| Estrella | Planeta | Distància (anys-llum) |
Descobert |
|---|---|---|---|
| HD 177830 | HD 177830 b | 192.43 | 1999 |
| HD 178911 | HD 178911 Bb | 152.41 | 2001 |
| GSC 02652-01324 | TrES-1 | 500 | 2004 |
| Vega | Vega b | 26 | 1998 |
[edita] Taula de les estrelles de Lira
| Estrella | Magnitud aparent | Magnitud absoluta | Distància (anys-llum) |
Tipus espectral |
|---|---|---|---|---|
| Vega (α Lyr) | 0,03 | 0,58 | 25 | A0Vvar |
| Sulafat (γ Lyr) | 3,25 | -3,20 | 635 | B9III |
| Sheliak (β Lyr) | 3,52 | -3,64 | 882 | A8:Vcomp SB |
| 13 Lyr | 4,08 | -1,07 | 350 | M5IIIvar |
| δ2 Lyr | 4,22 | -2,98 | 899 | M4IIvar |
| κ Lyr | 4,33 | 0,02 | 238 | K2IIIvar |
| ζ1 Lyr | 4,34 | 0,97 | 154 | Am |
| θ Lyr | 4,35 | -2,51 | 769 | K0II |
| Aladfar (η Lyr) | 4,43 | -3,09 | 1042 | B2.5IV |
| HR 7064 | 4,83 | 0,39 | 252 | K3III |
| λ Lyr | 4,94 | -3,43 | 1539 | K3III |
| 16 Lyr | 5,00 | 2,04 | 128 | A7V |
| ε1 Lyr | 5,06 | 1,58 | 162 | F1V |
| Alathfar (μ Lyr) | 5,11 | -0,55 | 441 | A3IVn |
| ε2 Lyr | 5,14 | 1,68 | 160 | A8Vn |
| HR 7162 | 5,20 | 4,32 | 49 | G0V |
| 17 Lyr | 5,20 | 2,16 | 132 | F0V |
| ν2 Lyr | 5,22 | 0,90 | 238 | A3V |
| ι Lyr | 5,25 | -1,78 | 832 | B6IV |
| HR 7181 | 5,26 | 0,12 | 349 | K2III |
| ε2 Lyr | 5,37 | 1,91 | 160 | F0Vn |
| HR 6997 | 5,41 | -0,61 | 522 | B8II-IIIp... |
| HR 7146 | 5,46 | 0,89 | 268 | G8III |
| HR 6968 | 5,47 | 0,22 | 366 | B8IV |
N.B. : Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos [1]
[edita] Objectes celestes
A la constel·lació de Lira hi ha la famosa nebulosa planetària anular M57, anomenada «Nebulosa de l'anell», a mig camí entre β i γ Lyrae. L'anell és, de fet, un núvol de gas ejectat per una estrella central. Malgrat ser tan coneguda és difícil de veure amb un telescopi petit i l'estrella central és invisible a no ser que se n'usi un de gran potència.
[edita] Història
Lira és una constel·lació antiga. Les civilitzacions antigues de l'Orient Mitjà i de l'Índia hi veien un voltor. Els astrònoms grecs hi veien una lira i les cartes més antigues la representaven generalment en les urpes d'un voltor.
