Àguila (constel·lació)

De Viquipèdia

Aquila
clicau per engrandir la imatge
Abreviatura	Aql
Genitiu	Aquilae
Simbologia	Àguila
Ascensió recta	20 h
Declinació	+5°
Àrea	652 graus quadrats Posició 22ena
Nombre d'estrelles (magnitud < 3)	3
Estrella més brillant	Altair (α Aql) (Magnitud aparent 0,77)
Meteors	Aquílids de juny Epsilon Aquílids
Constel·lacions amb què limita	Sagitta Hercules Ophiuchus Serpens Scutum Sagittarius Capricornus Aquarius Delphinus
Visible a latituds entre +85° i −75° Durant Juliol es dóna la millor visibilitat

Aquila és una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques, i una de les 88 constel·lacions en què es va dividir el cel per la Unió Astronòmica Internacional. Està poc més o menys en l'equador celeste. L'estel alfa, Altair, és un vèrtex del conegut Triangle d'Estiu. L'origen del nom d'aquesta constel·lació es troba a la mitologia grega, com es pot veure més avall.

[edita] Estrelles principals

Vegeu la llista d'estrelles d'Aquila

Situada sobre la Via Làctia, Aquila té nombroses estrelles.

[edita] Altair (α Aql)

Altair (α Aql), etimològicament ve del nom àrab al-nars al-tair que significa « L'Àguila en vol », es pot comptar entre les estrelles més brillants del cel (la 12ena per ser més exactes). És el centre d'un alineament quasi perfecte de tres estrelles, les Ales de l'Àguila, a vegades confoses per error amb el cinturó d'Orió. Les altres dues estrelles d'aquesta línia són Alshain i Tarazed (β i γ Aql).Altair és també un dels vèrtex de l'asterisme conegut amb el nom de Triangle d'Estiu, amb Vega (α Lyrae) i Deneb (α Cygni).

Altair és una estrella de la seqüència principal, volta ràpidament en només 6,5 hores. La rapidesa de la seva rotació és tan gran (arriba a l'equador a 210 km/s), més de 200 vegades la del Sol) que l'obliga a adoptar la forma d'un el·lipsoide aixafat.

Altair és una estrella doble.

[edita] Alshain (β Aql)

Alshain (β Aql) no és pas la 2a estrella més brillant de la constel·lació, com es podria fer pensar el seu lloc dins la designació de Bayer, sinó la 8a. Deu la seva β al seu alineament amb Altair i Tarazed.

Com Altair es tracta d'un sistema doble. La seva companya és una nana vermella.

[edita] Tarazed (γ Aql)

Tarazed (γ Aql o també Reda) és una de les rares estrelles en que el nom no prové de l'àrab. El nom de Tarazed és d'origen persa que significa el canastró de la balança i designava originalment un asterisme format per α, β i γ Aquilae.

Tarazed és una estrella gegant, 2960 vegades més brillant que el Sol i 110 vegades més gran. És una estrella doble en la que la companya és de la magnitud +10,7.

[edita] Deneb Al Okab (ε i ζ Aql)

Deneb Al Okab, la Coa de l'Àguila en àrab, està composta de dues estrelles: ε i ζ Aql.

[edita] Altres estrelles

η Aql és una de les variables cefeides més brillants. La seva magnitud aparent varia gradualment en un cicle de 7,177 dies, entre 3,48 i 4,39.

V Aql, un poc al sud de λ Aql, és una de les estrelles més vermelles del cel (temperatura de superfície: 2.115 K).

[edita] Objectes celestes

NGC 6709: cúmul obert de magnitud 6,7
NGC 6755: cúmul obert de magnitud 7,5
NGC 6760: cúmul globular de magnitud 9,1
NGC 6781: nebulosa planetària de forma molt arrodonida, distància 2.600 anys-llum
NGC 6803: nebulosa planetària, distant 5.200 anys-llum

Dues novae majors han estat observades a Aquila: la primera el 389 aC, descrita com a més brillant que Venus, la segona, V603 Aquilae, fou breument més brillant que Altair en el 1918.

[edita] Història

La constel·lació de l'Àguila fou possiblement identificada com a una au des del segle XII aC. Pels grecs representava l'àguila de Zeus. Fou esmentada pels astrònoms grecs Eudoxe de Cnidos (segle IV aC) i Aratus (segle III aC).

A la mitologia hindú, Altair, Alshain i Tarazed representaven l'empremta del peu de Vishnu.

A l'antiguitat europea, les estrelles de la part sud de l'Àguila eren anomenades «Ganímedes», del nom del coper dels deus grecs que hauria estat elevat als cels per l'àguila de Zeus.

Dins la història xinesa de Qi Qiao Jie, Niu Lang (Altair) i els seus dos infants (Alshain i Tarazed) són separats de sa mare Zhi Nu (Vega) que està situada a l'altre costat de la Via Làctia.

La constel·lació de l'Àguila, amb els seus asterismes característics, visibles des de les latituds de la mediterrània, fou esmentada per Claudi Ptolemeu a son Almagest però l'anomenà «Antinous i la seva Àguila», Antinous era un esclau grec que esdevingué el favorit de l'emperador Adrià. Antinous fou integrat definitivament a l'Àguila per Johann Bode.