Cabellera de Berenice
De Viquip??dia
|
Coma Berenices |
|
|---|---|
 clicau per engrandir la imatge |
|
| Abreviatura | Com |
| Genitiu | Comae Berenices |
| Simbologia | Cabellera de Berenice |
| Ascensi?? recta | 12,76 h |
| Declinaci?? | +21,83?? |
| ??rea | 386 graus quadrats Posici?? 42ena |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
0 |
| Estrella m??s brillant | ?? Com (Magnitud aparent 4,26) |
| Meteors |
|
| Constel??lacions amb qu?? limita |
|
| Visible a latituds entre +90?? i ???70?? Durant Maig es d??na la millor visibilitat |
|
Coma Berenices (Cabellera de Berenice en llat??) era considerat tradicionalment un asterisme, que ha esdevingut una constel??laci??. Localitzat devora Leo, era considerat originalment la coa de Leo.
Taula de continguts |
[edita] Fets notables
Coma Berenices cont?? el Pol Nord Gal??ctic, a la ascensi?? recta 12h 51,42m i declinaci?? 27?? 07,8??? ( 2000 de l'??poca juliana). Aquesta constel??laci?? no ??s particularment brillant, i no t?? estels m??s brillants que els de la quarta magnitud. ?? Comae Berenices ??s l'estel m??s brillant de la constel??laci??, amb una magnitud de 4,26 . Intr??nsecament es nom??s un poc m??s brillant que el nostre Sol, la qual cosa ens dona una idea de com es veuria el Sol des de nom??s 27 anys-llum. El segon estel m??s brillant de Coma Berenices s'anomena Diadema (?? Comae Berenices), ??s de magnitud 4,32. Simbolitza la gemma a la corona de Berenice. ??s un estel doble, amb dos components de quasi igual magnitud. Hom sospita que ??s una bin??ria eclipsant. El darrer estel de la quarta magnitud a Coma Berenices ??s ??, de la magnitud 4,36.
[edita] Objectes del cel profund notables
Encara que Coma Berenices no ??s una constel??laci?? extensa, cont?? vuit objectes Messier. Aquesta constel??laci?? ??s rica en gal??xies, car cont?? la part nord del c??mul de Virgo. S'hi poden veure molts de c??muls globulars. Aquests objectes son molt poc apagats per la pols degut a que la constel??laci?? no est?? en la direcci?? del pla gal??ctic. Sigui com sigui, per causa d'aquest fet, hi ha alguns c??muls oberts (excepte en el cas del c??mul de Coma Berenices, que domina la part nord de la constel??laci??), nebuloses difuses, o nebuloses planet??ries.
[edita] C??mul de Coma Berenices
El C??mul de Coma Berenices no t?? una designaci?? Messier o NGC, per?? ??s al cat??leg Melotte de c??muls oberts, on ??s designa com Melotte 111 (Mel 111). ??s un extens, dif??s c??mul obert d'estels de la quinta a la desena magnitud, incloent molts dels estels visibles a simple vista de la constel??laci??. El C??mul t?? l'aparen??a d'una regi?? enorme, m??s de 5 graus, a prop de ?? Comae Berenices. La seva grand??ria aparent es deguda a que ??s relativament a prop, nom??s a un 270 anys-llum de la Terra.
[edita] Hist??ria i mitologia
Coma Berenices era coneguda com un asterisme des de els temps de l'antiga Gr??cia. Erat??stenes es referia a la constel??laci?? com Cabellera d'Ariadna i Cabellera de Berenice. Claudi Ptolemeu l'anomenava el Floc (de cabells); sigui com sigui, no la va posar a la seva llista de 48 constel??lacions, considerant-la una part de Leo. Per molts d'anys, Coma Berenices era considerat usualment com el floc a la coa de Leo, i a vegades com a part de Virgo. Durant el segle XVI, a alguns mapes del cel descrivien dues noves constel??lacions, una d'elles Coma Berenices. La creaci?? de la constel??laci?? s'atribueix usualment a Tycho Brahe, llistada com a constel??laci?? en el seu cat??leg de 1602. Tamb?? apareix a Uranometria de Johann Bayer el 1603.
Encara que aquesta constel??laci?? ??s una constel??laci?? moderna, est?? associada a una antiga llegenda. ??s una de les poques constel??lacions (amb Scutum) que deuen el seu nom a una figura hist??rica, en aquest cas la reina Berenice II d'Egipte, esposa de Ptolemeu III Evergetes I (246 aC ??? 222 aC), el rei amb qui Alexandria esdevingu?? un important centre cultural.
El cas va ser que la reina havia ofert el sacrifici de la seva cabellera a la deessa Afrodita pel retorn del rei d'una expedici??. Com que el rei va tornar sa i estalvi, la reina va complir el seu oferiment, se la va tallar i la va deixar al temple. Al mat?? seg??ent la cabellera havia desaparegut. Per aplacar al rei i la reina, furiosos (i salvar la vida dels sacerdots del temple) l'astr??nom de la cort, Conon, anunci?? que l'oferiment havia estat posat per la deessa al cel. Va indicar un c??mul d'estels que en aquell temps era identificat com la coa de Leo, per?? que des d'aquell temps ha estat conegut com la Cabellera de Berenice.
