Eratòstenes

De Viquipèdia

Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC. Va ser astrònom, historiador, geògraf, filòsof, poeta, crític teatral i matemàtic. Estudià a Alexandria i Atenes.

Era fill d'Aglaos (seguns Suides) o de Ambrosi (altres). Va tenir de mestres a Aristó de Quios, Lisànies de Cirene i Cal·límac (un filòsof, un escriptor i un poeta). Va sortir d'Atenes convidat a Egipte per Ptolemeu III Evergetes I que el va posar al front de la biblioteca d'Alexandria al voltant de l'any 255 aC (en va ser el tercer director) i on va romandre fins el regnat de Ptolemeu V Epífanes.

Va treballar amb problemes de matemàtiques, com la duplicació del cub i nombres primers. És famós el mètode per a llistar els nombres primers que porta el seu nom: el sedàs d'Eratòstenes. Va escriure nombrososllibres dels quals només es tenen notícies per referències bibliogràfiques d'altres autors.

Mesura de la terra

Una de les seves principals contribucions a la geografia va ser el seu treball sobre el mesurament de la terra que no va completar. Eratòstenes en els seus estudis dels papirs de la biblioteca d'Alexandria, va trobar un informe d'observacions a Siena, uns 800 Km. al sud-est d'Alexandria, on es deia que els rajos solars al caure sobre una vara al migdia del solstici d'estiu (l'actual 21 de juny) no produïa ombra.

Eratòstenes llavors va realitzar les mateixes observacions a Alexandria el mateix dia a la mateixa hora, descobrint que la llum del Sol incidia verticalment en un pou d'aigua el mateix dia a la mateixa hora. Va assumir de manera correcta que si el Sol es trobava a gran distància, els seus rajos en arribar a la terra devien arribar en forma paral·lela si aquesta era plana com es creia en aquelles èpoques i no s'haurien de trobar diferències entre les ombres projectades pels objectes a la mateixa hora del mateix dia, independentment d'on es trobessin. Malgrat això, al demostrar-se que si ho feien, (l'ombra deixada per la torre de Siena formava 7 graus amb la vertical) va deduir que la terra no era plana i utilitzant la distància coneguda entre les dues ciutats i l'angle mesurat de les ombres va calcular la circumferència de la terra en aproximadament 250 estadis (40.000 quilòmetres, bastant exacte per a l'època i els seus recursos).

Altres treballs

També va calcular la distància al Sol en 804.000.000 estadis i la distància a la Lluna en 780.000 estadis. Va calcular gairebé amb precisió la inclinació de la eclíptica en 23º 51' 15". Un altre treball astronòmic va ser una compilació en un catàleg de prop de 675 estrelles.

Va crear un dels calendaris més avançats per a la seva època i una història cronològica del món des de la guerra de Troia. Va realitzar investigacions en geografia dibuixant mapes del món conegut, grans extensions del riu Nil i va descriure la regió de Eudaimon (actual Iemen) a Aràbia.

Va inventar el mesolabi, un dels primers instruments descoberts que serveix per fer càlculs.

En geografia va escriure (Geogràfica (Γεωγραφικά, erròniament anomenat γεωγραφούμενα o γεωγραφία) en tres llibres. Un altre llibre geogràfic en vers Ἑρμῆς tracta de la forma de la terra, les temperatures, les constel·lacions i similars.

Un poema seu titulat Ἠριγόνη és esmentat per Longí.

En temes filosòfics va escriure Περὶ Ἀγαθῶν καὶ Κακῶν, Περὶ Πλούτον καὶ Πενίας i Περὶ Ἀλυπίας. Se li atribuïren també Περὶ τῶν κατὰ Φιλοσοφίαν Αἱρέσεων, Μελέται i Διάλογοι, però no li corresponen.

Ateneu esmenta una carta anomenada Ἀρσινόη i una anomenada Ἀρίστων.

Va escriure també un llibre de cronologia històrica de nom Χρονογραφία o Χρονογραφιῶν; un llibre Ὀλυμπιονῖκαι esmenta als guanyadors de les olimpíades i altres temes relacionats.

Com escriptor fou de la vella comèdia i va escriure una obra en 12 llibres dels que probablement les obres Ἀρχιτεκτονικός i σκευογραφικός en són parts.

Eratóstenes, al final de la seva vida, va ser afectat per la ceguesa i va morir de fam per la seva pròpia voluntat ja que havia perdut el desig de viure, al 194 aC a Alexandria. Tenia uns 80 anys.

Se li atribuí l'obra Καταστερισμοί, amb una descripció fabulosa de les constel·lacions i les seves estrelles, però després es va comprovar que tampoc era obra seva.

Agraïments

La informació per fer aquest article s'ha extret de Astromia.com amb la seua autorització.