Fènix (constel·lació)

De Viquipèdia

Phoenix
clicau per engrandir la imatge
Abreviatura	Phe
Genitiu	Phoenicis
Simbologia	L'Au Fènix
Ascensió recta	0 h
Declinació	−50°
Àrea	469 graus quadrats Posició 37th
Nombre d'estrelles (magnitud < 3)	1
Estrella més brillant	α Phoenicis (Ankaa) (Magnitud aparent 2,39)
Meteors	Phoenicids
Constel·lacions amb què limita	Sculptor Grus Tucana Hydrus (cantó) Eridanus Fornax
Visible a latituds entre +32° i −90° Durant Novembre es dóna la millor visibilitat

Fènix o Phoenix és una constel·lació menor del sud, descoberta pels navegants danesos Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman, i popularitzada pel llibre Uranometria de Johann Bayer el 1603.

Només hi ha trenta estrelles en tota la constel·lació que tinguin una lluentor d'una magnitud major a 5.0.

L'extensió aproximada de la constel·lació és −41° fins a −57° de declinació, i des de 23,5h fins a 2h de ascensió recta. Això significa que és generalment invisible per a qualsevol que visqui al nord del paral·lel 40 a l'Hemisferi Nord, i roman baixa en el cel per al qui visqui al nord de l'Equador. Es fàcilment visible des de llocs com Austràlia i Sud-àfrica durant l'estiu de l'Hemisferi Sud.

Fènix és associat amb el radiant menor de meteors Phoenícids que es poden veure el 5 de desembre.

[edita] Història

La introducció de Fènix dins l'astronomia moderna fou, en certa manera, per adopció més que per descobriment. Però, tant si Bayer la coneixia o no, el seu nom és molt apropiat, per alguns pobles primitius – a tots els efectes, a Xina, Egipte, i Pèrsia - aquest ocell era “un símbol astronòmic del període cíclic” quan algunes versions de la ben coneguda fàbula feien coincidir la seva vida amb l'Any Gran dels antics, que començava al migdia d'aquell en que el Sol entrava entre les estrelles d'Àries; i a l'Egipte, en el Període Sòtic quan el Sol amb Sírius sortien junts el 20 de juliol.

Thompson més tard escriuria: “Un nou període de Fènix es diu que ha començat en el 139 dC, en el regnat d'Antoni Pius; i una recrudescència del simbolisme astronòmic associat amb això es manifesta en les monedes d'aquest Emperador”. Per coincidència, Ptolemeu adoptà com a època del seu catàleg l'any 138 dC, el primer d'Antoni.

Amb els egipcis, que coneixien aquest au amb el nom de Bennu com es mostra a les seves monedes, era un emblema de la immortalitat; en efecte fou això tant en temps dels pagans com en el temps dels cristians. A Xina aquesta constel·lació era Ho Neaou, l'au de foc.

Vegeu: Llista d'estrelles de Fènix