Gall dindi (constel·lació)
De Viquipèdia
|
Pavo |
|
|---|---|
 clicau per engrandir la imatge |
|
| Abreviatura | Pav |
| Genitiu | Pavonis |
| Simbologia | l'Indiot |
| Ascensió recta | 20 h |
| Declinació | −65° |
| Àrea | 378 graus quadrats Posició 44ena |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
1 |
| Estrella més brillant | α Pav (Joo Tseo, Peacock) (Magnitud aparent 1,94) |
| Meteors |
Delta Pavonids |
| Constel·lacions amb què limita |
|
| Visible a latituds entre +30° i −90° Durant Agost es dóna la millor visibilitat |
|
Pavo, (segons la Unió Astronòmica Internacional) paraula llatina que vol dir Gall dindi (o també indiot o paó) és una constel·lació de l'hemisferi sud creada per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i aparegueren per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer en el 1603.
Taula de continguts |
[edita] Estrelles principals
[edita] α Pavonis
L'estrella més brillant de la constel·lació és α Pavonis, una sub-gegant blava, unes 5 vegades més massiva que el Sol, i 4 vegades més gran que aquest. Amb una magnitud aparent de 1,94, és la 46ena estrella més brillant del cel.
És també una estrella doble: la seva companya, de magnitud 9,20, distant quasi 0,21 ua – molt pròxima per tant de la principal, orbita només en 11,8 dies.
[edita] Altres estrelles
β Pavonis, la segona estrella de la constel·lació, no és més que de la magnitud aparent 3,42. Distant 140 anys-llum, brilla amb l'esclat de una seixantena de sols.
κ Pavonis és una estrella variable polsant, del tipus W Virginis. Distant 320 anys-llum, els seu esclat evoluciona en 9,07 dies entre les magnitud 3,91 i 4,78.
HD 196050 té un planeta extrasolar.
[edita] Taula de les estrelles de Pavo
| Étoile | Magnitud aparent | Magnitud absoluta | Distància (anys-llum) |
Tipus espectral |
|---|---|---|---|---|
| α Pav | 1,94 | -1,81 | 183 | B2IV |
| β Pav | 3,42 | 0,29 | 138 | A5IV |
| δ Pav | 3,55 | 4,62 | 20 | G5IV-Vvar |
| η Pav | 3,61 | -1,67 | 371 | K1III |
| κ Pav | 3,91 | -2,20 | 544 | F5Ib-II |
| ε Pav | 3,97 | 1,41 | 106 | A0V |
| ζ Pav | 4,01 | -0,03 | 210 | K2III |
| γ Pav | 4,21 | 4,39 | 30 | F6V |
| λ Pav | 4,22 | -4,50 | 1812 | B2II-III |
| π Pav | 4,33 | 1,19 | 139 | Am |
| ξ Pav | 4,35 | -1,20 | 420 | M1III SB |
| ν Pav | 4,63 | -1,20 | 479 | B8III |
| NU Pav | 4,63 | -1,20 | 479 | B8III |
| φ1 Pav | 4,75 | 2,55 | 90 | F1III |
| HR 7012 | 4,78 | 2,45 | 95 | A7V |
| ρ Pav | 4,86 | 0,98 | 195 | Fm delta Del |
| ο Pav | 5,06 | -2,12 | 889 | M2III |
| φ2 Pav | 5,11 | 3,19 | 79 | F8V |
| ω Pav | 5,14 | -0,86 | 516 | K1III-IV |
| υ Pav | 5,14 | -1,92 | 841 | B8Vvar |
| HR 7587 | 5,24 | 0,41 | 302 | B9.5IV |
| HR 7221 | 5,31 | 2,48 | 120 | G8/K0III/IV |
| μ2 Pav | 5,32 | 1,04 | 235 | K2IVCN... |
| SX Pav | 5,34 | -0,08 | 396 | M5III |
| HR 7498 | 5,39 | 2,30 | 135 | A4III |
| σ Pav | 5,41 | 0,56 | 305 | K0III |
| HR 7531 | 5,41 | 0,90 | 260 | A0IV |
| ι Pav | 5,47 | 4,22 | 58 | G0V |
Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos [1]
[edita] Objectes celestes
La constel·lació de Pavo conté el cúmul globular NGC 6752, distant 20.000 anys llum, la galàxia espiral barrada NGC 6744 i les dues galàxies NGC 6872 i IC4970, situades a 300 milions d'anys-llum.
[edita] Història
La constel·lació de Pavo estava molt al sud per ser coneguda pels astrònoms antics de la mediterrània. La primera menció d'aquesta constel·lació prové dels navegants neerlandesos Pieter Dirksz Keyser i Fredick de Houtman al final del segle XVI. Com una dotzena d'altres, fou popularitzada per Johann Bayer a Uranometria de 1603.
La inspiració per el nom de la constel·lació prové de l'animal consagrat a Hera, la dona de Zeus a la mitologia grega.
