Copa (constel??laci??)
De Viquip??dia
Crater |
|
---|---|
clicau per engrandir la imatge |
|
Abreviatura | Crt |
Genitiu | Crateris |
Simbologia | La Copa |
Ascensi?? recta | 11 h |
Declinaci?? | ???15?? |
??rea | 282 graus quadrats Posici?? 53ena |
Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
Cap |
Estrella m??s brillant | ?? Crt (Magnitud aparent 3,57) |
Meteors |
|
Constel??lacions amb qu?? limita |
|
Visible a latituds entre +65?? i ???90?? Durant Abril es d??na la millor visibilitat |
|
Crater (Copa en Llat??) ??s una de les 88 constel??lacions modernes i era una de les 48 de la relaci?? de Claudi Ptolemeu.Situada al hemisferi sud. Es deia que representava la copa del d??u Apol??lo. No t?? cap estel m??s brillant que la quarta magnitud.
Taula de continguts |
[edita] Estels
Nom Ci??ntific | Altres noms | Magnitud |
---|---|---|
?? Crateris | 3,57 | |
?? Crateris | Alkes | 4,08 |
?? Crateris | 4,08 | |
?? Crateris | 4,46 | |
?? Crateris | 4,69 | |
?? Crateris | 4,71 | |
?? Crateris | 4,81 | |
?? Crateris | 5,08 | |
?? Crateris | 5,17 | |
?? Crateris | 5,49 | |
?? Crateris | 5,93 |
[edita] Estels principals
[edita] ?? Crateris
L'estel m??s brillant de la constel??laci?? ??s ?? Crateris, de magnitud aparent 3,56, un estel gegant taronja 20 vegades m??s gran que el Sol. El seu heli es fon formant carboni, i oxigen, i t?? un espectre molt feble en elements met??l??lics.
Es mou dues vegades m??s aviat que els estels dels seus voltants, per la qual cosa, semble provenir d'una altra part de la Via L??ctia, m??s vella i menys rica en elements met??l??lics.
[edita] ?? Crateris
??????????\?????????? alk??s/alka???s C??ntir en ??rab; de la magnitud 4,1, ??s semblant a ?? Crateris, car tamb?? fusiona el seu heli en elements m??s pesants. Com aquesta darrera se despla??a m??s r??pidament que els altres estels que l'envolten, per?? en aquest cas el seu espectre molt ric en elements met??l??lics sembla indicar que ve d'una regi?? m??s interna de la nostra Via L??ctia.
[edita] Fets Notables
?? Crateris ??s un estel doble, amb un angle de posici?? de 96 ?? i una separaci?? de 52???. La companya m??s feble t?? una magnitud de 9,6. Aquest sistema est?? a 84 anys-llum del Sol.
R Crateris ??s un estel variable semi-regular del tipus Srb i amb una classificaci?? espectral de M7. T?? una magnitud 9,8-11,2 i un per??ode ??ptic de 160 dies.
SV Crateris ??s un estel variable de la magnitud 6,14. ??s un sistema estel??lar proper a uns 44 anys-llum del Sol. Es conegut tamb?? com Gliese 425, i el el passat era conegut com l'estel d'Abt.
[edita] Objectes notables del cel profund
NGC 3511 ??s una gal??xia espiral amb una gr??cil barra del tipus SBbc. ??s part del c??mul de gal??xies Abell 1060. Aquesta gal??xia ??s de la magnitud 12 , amb unes mides de 4' ?? 1'.
NGC 3867 ??s una espiral amb barra del tipus Sbc, de la 11 magnitud, amb un di??metre de 3,5'.
NGC 3981 ??s una gal??xia espiral amb dos bra??os, del tipus SBbc. Es de la 12ena magnitud amb un di??metre de 3'. Aquesta gal??xia fou descoberta per William Herschel el 1785.
[edita] Taula sobre els principals estels
Estel | Magnitud aparent |
Magnitud absoluta |
Dist??ncia (anys-llum) |
Tipus espectral |
---|---|---|---|---|
?? Crateris | 3,56 | -0,32 | 195 | K0III |
?? Crateris | 4,06 | 2,01 | 84 | A9V |
Alkes (?? Crateris) | 4,08 | 0,44 | 174 | K1III |
?? Crateris | 4,46 | -0,1 | 266 | A1V |
Nota : Els valors num??rics provenen de les dades mesurades pel sat??lit Hipparcos [1]
[edita] Mitologia
A la Mitologia Grega, un corb al servei d'Apol??lo, es enviat a buscar aigua, per??, peres??s descansa durant el seu viatge, i abans de posar l'aigua dins una copa, torna amb una serp d'aigua, per posar una excusa. D'acord amb el mite, Apol??lo va veure el frau, i enfadat llan???? el corb, la copa, i la serp en el cel. L'origen d'aquesta hist??ria ??s versemblant degut a la juxtaposici?? d'aquesta constel??laci?? amb Corvus, i Hydra, en l'??rea del cel anomenada la mar (asterisme).
[edita] Enlla??os externs
- Plana sobre Crater i Corvus, Angl??s, Castell??, Alemany
- Red de Astronom??a de Colombia, en Castell??
- Superc??muls, en catal??