Bessons
De Viquipèdia
 |
Aquest article tracta sobre una constel·lació. Per a altres significats, vegeu «Bessons (desambiguació)». |
|
Gemini |
|
|---|---|
 clicau per engrandir la imatge |
|
| Abreviatura | Gem |
| Genitiu | Geminorum |
| Simbologia | Els bessons |
| Ascensió recta | 7 h |
| Declinació | 20° |
| Àrea | 514 graus quadrats Posició 30ena |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
4 |
| Estrella més brillant | Pollux (β Gem) (Magnitud aparent 1,1) |
| Meteors |
|
| Constel·lacions amb què limita |
|
| Visible a latituds entre +90° i −60° Durant Febrer es dóna la millor visibilitat |
|
Els Bessons (en llatí Gemini) és una constel·lació zodiacal. Els seus estels més brillants són Càstor (α), de segona magnitud, i Pòl·lux (β), de primera. Gemini es pot veure en el cel hivernal, entre Taurus a ponent i la feble constel·lació de Cancer a l'est, Amb Auriga i Lynx al nord i Monoceros i Canis Minor al sud.
Taula de continguts |
[edita] Estels principals
[edita] Càstor (α Geminorum)
Càstor és un estel gegant blanc. Amb una magnitud de 1,58, no és pas el més brillant de la constel·lació (aquest lloc li correspon a Pòl·lux) i la seva designació “α” es deu a la seva posició, la que està més al nord dels Bessons. És el 24è estel més brillant del cel.
Càstor és de fet un sistema múltiple. En una primera aproximació és un estel doble.
Càstor-A és un estel blanc de magnitud 1,98. Càstor-B és també blanc, de la magnitud 2,88. Volten un al voltant de l'altre seguint una òrbita excèntrica en 400 anys.
Cada un de aquests dos estels és també doble. Càstor-A està compost de dos estels semblants que orbiten en 9,2 dies a una distància de 0,04 ua. Els dos estels de Càstor-B completen una revolució en només 2,9 dies.
A unes 1000 ua de aquesta parella doble orbita Càstor-C, de la novena magnitud, que també és doble. En total, Càstor és un sistema estel·lar sèxtuple.
[edita] Pòl·lux (β Geminorum)
L'estel més brillant de la constel·lació és Pòl·lux (β Geminorum), de la magnitud 1,16, el 16è estel més brillant del cel. És un gegant taronja, distant uns 34 anys-llum (abastament apropat del nostre sistema solar, doncs), unes deu vegades més gran que el Sol.
[edita] Planetes Extrasolars
Dos estels tenen planetes extrasolars: HD 49674, amb un planeta 0,12 vegades la massa de Júpiter, que orbita a 0,0568 ua en 4,948 dies, i HD 50554, 4,9 cops més massiu que Júpiter, a 2,38 ua amb una revolució de 1.279 dies.
[edita] Objectes de cel profund
A la constel·lació de Gemini hi ha, entre d'altres, la nebulosa difusa IC 443, els cúmuls oberts M35 i NGC 2420 i les nebuloses planetàries NGC 2371, NGC 2392 i PLN205-14.1.
[edita] Història
Per als grecs, la constel·lació de Gemini representava a Càstor i Pòl·lux, els germans bessons d'Helena de Troia. Els romans hi veien Ròmul i Rem.
El programa d'exploració espacial Gèmini, de la NASA durant els anys 60, fou anomenat així a causa d'aquesta constel·lació.
