Escut (constel·lació)
De Viquipèdia
|
Scutum |
|
|---|---|
 clicau per engrandir la imatge |
|
| Abreviatura | Sct |
| Genitiu | Scuti |
| Simbologia | l'Escut |
| Ascensió recta | 19 h |
| Declinació | −10° |
| Àrea | 109 graus quadrats Posició 84ena |
| Nombre d'estrelles (magnitud < 3) |
0 |
| Estrella més brillant | α Scuti (Magnitud aparent 3,85) |
| Meteors |
|
| Constel·lacions amb què limita |
|
| Visible a latituds entre +80° i −90° Durant Agost es dóna la millor visibilitat |
|
Escut (Scutum segons la denominació en llatí de la Unió Astronòmica Internacional) és una petita constel·lació. De les 88 constel·lacions modernes (juntament amb Coma Berenices) és una de les que fa referència a una figura històrica.
El nom original: Scutum Sobiescianum (Escut dels Sobieski) fou introduït al final de 1683 per Johannes Hevelius com a commemoració de la victòria de les forces cristianes comandades pel Rei de Polònia Joan III Sobieski a la batalla de Viena.
Taula de continguts |
[edita] Fets notables
Amb una àrea de 109 graus quadrats, Scutum és la quinta menor de les 88 constel·lacions modernes. Té unes poques estrelles brillants, α Scuti té una magnitud de 3,85. La seva posició sobre la Via Làctia li permet tenir un cert nombre d'objectes celestes interessants. Situada a 10 º per davall de l'equador celeste, es visible des de qualsevol latitud terrestre.
[edita] Estrelles principals
[edita] α Scuti
La lluminària de la constel·lació de Scutum és α Scuti, una estrella gegant taronja de la quarta magnitud tant sols (3,85). 20 vegades mes gran que el Sol i 130 vegades més lluminosa, és lleugerament variable, però de manera aleatòria.
[edita] δ Scuti
δ Scuti és el prototip d'una classe d'estrelles variables que estan sotmeses a petites pulsacions sobre molts de períodes d'algunes hores que se superposen, causant una variació mínima de la seva lluminositat. Caph (β Cassiopeiae és la més brillant d'aquestes estrelles.
δ Scuti és una estrella gegant que passa de la magnitud 4,60 a la magnitud 4,70 segons dues pulsacions principals de 4,65 i 4,48 hores, sobre les quals s'ajusten pulsacions més petites de 2,79, 2,28, 2,89 i 20,11 hores. Rica en metalls, és de 2,2 a 2,4 vegades més massiva que el Sol i volta sobre ella mateixa 15 vegades més ràpid que aquest. δ Scuti és una estrella múltiple, que té dues companyes, situades a 870 i 3.000 ua.
[edita] Altres estrelles
R Scuti és una gegant groga variable de la classe de RV Tauri: Varia d'una forma bastant regular estre la 5ena i 8ena magnitud amb un període 146,5 dies.
[edita] Taula de les estrelles d'Scutum
| Estrella | Magnitud aparent |
Magnitud absoluta |
Distància (anys-llum) |
Tipus espectral |
|---|---|---|---|---|
| α Sct | 3,85 | 0,21 | 174 | K2III |
| β Sct | 4,22 | -2,41 | 690 | G5II... |
| ζ Sct | 4,66 | 0,82 | 191 | K0III |
| γ Sct | 4,67 | -0,09 | 292 | A1IV/V |
| δ Sct | 4,70 | 0,91 | 187 | F2IIIp d Del |
| η Sct | 4,83 | 0,82 | 207 | K1III |
| ε Sct | 4,88 | -1,14 | 523 | G8II |
Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos [1]
[edita] Objectes celestes
Scutum es troba a prop del centre de la Via Làctia i comprèn doncs molts d'objectes celestes, el cúmul globular M11, just al sud-est de β Scuti, el cúmul obert M26 i la nebulosa difusa I 1287.
[edita] Història
Aquesta constel·lació és una de les dues úniques (amb Cabellera de Berenice) que deu el seu nom a un fet històric: la victòria del rei Joan III Sobieski de Polònia, que conduí la defensa de Polònia i de Viena contra els exercits de l'Imperi Otomà i guanyà una batalla important el 12 de setembre de 1683. Set anys més tard , l'astrònom polonès Johannes Hevelius anomena aquesta petita part del cel entre Aquila i Sagittarius en el seu honor (Scutum Sobiescianum). La denominació oficial llatina fou acurçada després esdevenint Scutum.
