Antinous (esclau d'Adrià)
De Viquipèdia
Antinous (Ἀντίνους) era un jove d'origen humil, natural de Bitínia (potser de Claudiòpolis) d'extraordinària bellesa. Va néixer després de l'any 100 dC (entre el 100 i el 110).
Fou inclòs com a patge esclau al servei de l'Emperador Adrià. Segons les cròniques cristianes, que tendeixen a deixar malament l'emperador, aquest que se'n va enamorar completament. Durant força temps el prenia a tot arreu i mantenia relacions sexuals freqüents amb el noi (que tenia menys només 13 o 14 anys al començament).
En un dels viatges Antinous es va ofegar al Nil, i els autors no estan d'acord en si fou accidental, si fou perquè Antinous no podia aguantar aquesta vida, si l'emperador el va matar, o fou per alguna indicació d'un oracle o similar de que en cas de no morir una gran desgràcia cauria sobre l'emperador. Dió Cassi afavoreix aquesta ultima suposició. La seva mort es situa el 122 dC (entre el 122 i el 130). L'emperador únicament va comunicar que Antinous s'havia ofegat al riu sense donar cap més detall. La critica moderna posa en qüestió la versió cristiana dels fets, i especula que la mort del jove fou per salvar a l'emperador d'alguna desgràcia sacrificant-se als deus, però com esclau i no necessàriament com a amant. La posició d'amant es al menys qüestionada.
Adrià va tenir un gran disgust i li va fer construir monuments de tota mena. La ciutat de Besa a la Tebaida fou reconstruïda i rebatejada Antonòupolis. El jove fou declarat déu i es van erigir temples pel seu culte a Egipte i a Mantinea (Grècia) i les seves estàtues foren freqüents arreu. També es van fer uns jocs en el seu honor. Una estrella entre l'àguila i el zodíac, que l'emperador deia que era l'anima d'Antinous, va rebre el seu nom.
[edita] Enllaços externs
