Lira (instrument musical)
De Viquipèdia
- Per altres significats vegeu lira.
La lira és un instrument musical cordòfon que es toca pinçant o polsant les cordes. La seva morfologia consisteix en una caixa de ressonància de la qual surten dos braços, paral·lels o més sovint divergents, que es troben units per un travesser al qual es lliguen les cordes.
La lira (del llatí lyra, i aquest del grec λύρα) és un instrument de corda puntejada o polsada que té un origen remot, en forma d'àbac. Els egipcis van atribuir el seu origen a Dyehuty, déu de la saviesa, l'escriptura, la música i de la Lluna, en la mitologia egípcia. Segons els grecs, Hermes la va construir amb la closca d'una tortuga i unes canyes. Va ser l'instrument d'Orfeu i el que acompanya a Apol·lo com a símbol de l'Estat ciutadà, de la cultura i de la música. Possiblement fos també l'instrument que tocava el rei David tot acompanyant el cant dels salms.
Malgrat un ús força estès en cultures antigues, a l'antic Egipte, la Grècia clàssica i l'Imperi romà, les lires foren poc utilitzades en la cultura europea. Probablement el crwth emprat a les illes britàniques i més concretament en contextos de fort rerefons celta, sigui l'única lira practicada de forma més o menys estesa a Europa. En canvi, sí que hi ha força mostres de lires en diverses cultures africanes.
