Teofilacte I
De Viquipèdia
Teofilacte I (? - v. 925) era un noble romà latifundista de la classe dels optimates romani, de la família que controlava la vida política a Roma des el segle VII junt amb altres famílies, les quals feien funcions de senat romà i s'anomenaven senadors. S'intitulà Comte de Tusculum.
Apareix esmentat per primer cop el 901 quan era jutge palatí i el 904 era Magister Militum de Roma i del Sacri Palatii Vestararius (administrador dels bens del Papa), i gracies a aquesta càrrecs fou l'equivalent a senyor de Roma durant quasi vint anys.
El 906 se li dona el títol de “Gloriosissimus Dux” i el 915 era considerat en qualitat de Senator Romanorum com a superior a la resta dels Optimats.
Es va casar amb Teodora coneguda per Senatrix, dona corrupta que es va convertir en amant del jove bisbe de Cere, cosí de Teofilacte, que fou després el Papa Sergi III. Va deixar tres filles:
- Mariozza,comtessa de Tusculum
- Teodora (origen de la família dels Crescenzi)
- Sèrgia, probablement filla del Papa Sergi III però reconeguda per Teofilacte com a pròpia.
El Papa Joan X el va enviar a negociar l'aliança amb el príncep normand de la Campània i es va crear una lliga militar que va obtenir la coneguda victòria de Garigliano sobre els àrabs l'agost del 915, després de la qual els sarraïns van haver d'abandonar el Laci.
Fou destituït el 924 pel Papa Joan X, amb el que s'havia enemistat i va morir vers el 925. Els seus dominis comprenien: Monterotondo, Poli, Anticoli Corrado, Guadagnolo, Rocca di Nitro, Rocca dei Sorci, Saracinesco, Segni, Valmontone, Alatri, Guarcino, Colle Pardo, Soriano, Paliano, Sora i Celano. Alguns d'aquest dominis encara eren de la família al segle XIX.
