Castella la Nova
De Viquipèdia
Castella la Nova era una regió històrica castellana, que comprenia aproximadament les actuals províncies d'Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara, Madrid i Toledo.Es componia, bàsicament, de les comarques històriques de La Alcarria, de La Sierra, i de la Manxa i al nord estava limitada per Castella la Vella, a l'est per l'Aragó i el Regne de València, al sud pel Regne de Múrcia i Andalusia i a l'oest per Extremadura.
El seu origen es el Regne de Toledo, taifa conquerit a l'any 1085 pel rei Alfons VI de Castella. Des del segle XVI es comença a conèixer com a Castella la Nova.
Desprès de l'Ordenament territorial de Floridablanca, Castella la Nova va quedar dividida en les províncies de Conca, Guadalajara, La Manxa, Madrid i Toledo, quedant fora de la regió el centre i sud de l'actual província d'Albacete que va quedar integrada dins de la província de Múrcia.[1]
Amb la divisió provincial de 1833 de Francisco Javier de Burgos, la província de La Manxa es va substituir per la de Ciudad Real, tot i que part del seu territori també va pasar a les províncies de Toledo, Conca i Albacete, província inexistent fins a les hores i que es va crear amb territoris de les antigues províncies de Conca, La Manxa i Múrcia, i va quedar integrada administrativament dins de la Regió de Múrcia, tot i que la major part de la província formava part de la Manxa.
Avui en dia Castella la Nova no té entitat política i el seu antic territori es correspon aproximadament al de les Comunitats Autònomes de Madrid i de Castella-La Manxa.
