Jaume Bort i Melià

De Viquipèdia

Jaume Bort i Melià (Coves de Vinromá, Castelló, Espanya ?- † 1754) fou un arquitecte i escultor barroc.

Bort i Melià fou autor, entre altres obres, de la façana de la catedral de Múrcia. Va dur a terme aquesta obra entre 1736 i 1753 plantejant-la com un gran retaule amb plans corbats. Es considerada com una de les obres mestres del barroc espanyol i és un bon exemple de l'estètica barroca en el seu esplendor, que juga deliberadament amb els sortints i els entrants que intensifiquen el contrast entre clars i ombres.

Fou també l'autor del projecte de les Cases Consistorials de Conca, més endavant realitzat per Lorenzo de Santa María. Conforma un conjunt d'edificis molt representatius del barroc d'aquesta zona.

Va participar a la realització de la façana del santuari de la Verge de la Fuensanta (Múrcia) fent el nínxol central amb la imatge de la Verge flanquejada per Sant Patrici i Sant Fulgenci.

Va projectar i construir la plaça del marquès de Camacho de Murcia, concebuda per a la celebració de curses de braus. El 1740, va finalitzar la construcció del Pont Vell sobre el riu Segura a la ciutat de Múrcia - popularment anomenat "pont dels perills"- obra que havia iniciat Toribio Martínez.

També a Múrcia va realitzar el retaule de l'Església de La Merced reproduint-hi la part superior de la catedral.

A Oriola se li atribueix la construcció del Palau del Conde de la Granja. Aquest és un dels palaus més impressionants d'Oriola, tant per la seva volumetria com per la grandiositat de la façana barroca que té una gran semblança amb la de la catedral de Múrcia, tot i que no existeix cap prova documental sobre la seva autoria.

Es considerat, per alguns autors, com l'autor de l'Ermita de Roda a San Javier (Múrcia).

Algunes fonts estimen que va treballar la façana sud de la Basílica de Santa Maria d'Elx.

Va projectar una solució per a l'evacuació de les aigües residuals de Madrid.

També existeix un plànol de l'Ajuntament de Caravaca de la Cruz signat per Jaime Bort.