Portell de Morella

De Viquipèdia

Portell de Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports.

Limita amb La Mata, Cinctorres, Castellfort i Vilafranca. Amb L'Anglesola a la província de Terol.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 6 Llocs d'interés 7 Festes i esdeveniments 8 Enllaços externs

[edita] Geografia

Segons Madoz, "el terreny és montuòs i secà, de mitjana qualitat". Cavanilles ho descriu com "fracció" i amb "descarnades i dures les penyes calcàries que ho cobrixen".

Des de Castelló s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-151, prenent després la CV-10 per a accedir a la CV-15 posteriorment es pren l'A-227 per a finalitzar en la CV-125.

[edita] Història

Les primeres proves documentades de presència humana corresponen a jaciments arqueològics i pintures rupestres, que van des del període Magdaleniense a l'Epipaleolític i després al Mesolític. No consta l'existència de restes romanes en Portell, encara que Serafí Gamundi afirma que el poble ja existia en època visigòtica.

En 1086 pertanyia a la taifa de Lleida. El 25 d'octubre de 1157, Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó atorga la carta de poblament d'Alcanyís i la inclou entre les terres a poblar a fur de Saragossa.

Després de ser conquistada Morella per Blai d'Alagó abans que s'iniciés la conquesta del Regne de València, el 17 d'abril de 1233 atorga a aquesta ciutat carta de població, a fur de Sepúlveda i Extremadura, incloent a Portell entri les llogarets del terme morellà. El rei Jaume I confirma aquesta carta de poblament sense fer esment a aquest fur.

En 1234, Jaume I fa donació de*Portell, al costat d'altres llogarets, a l'Ordre del Tremp i al ser aquesta dissolta va passar a Morella. Des de finals del segle XIII inicia al costat d'altres llogarets una llarga lluita per a assolir la independència de Morella, fet que no s'aconsegueix fins a 1691, durant del regnat de Carles II qui li va atorgar el títol de vila. Abans, en 1358, en ocasió de la guerra entre Castella i Pere el Cerimoniós, Portell i els llogarets van obtenir del rei una independència temporal, ja que va ser revocada al seu triomf.

A la mort del rei Martín I l'Humà, en 1410, Morella va donar la candidatura de Ferran d'Antequera, però Portell i els altres llogarets van prendre el partit de Jaume, comte de Urgell.

En 1520, durant guerra de les Germaníes, es va unir al bàndol dels agermanats sofrint després les represàlies reals.

La expulsió dels moriscs, en 1609, no va influir sobre la seva població , ja que, per fortuna, eren tots cristians vells, si bé, moltes famílies d'origen moro conreaven les masies.

En 1750 figura inclosa entre les viles de realenc.

Com gairebé totes les poblacions del Maestrat va prendre part activa en les guerres carlistes.

[edita] Demografia

En 1397 comptava amb 157 focs, en 1430 tenia 120 veïns. Segons el cens de Floridablanca de 1787, en Portell hi havien 609 habitants. El cens de 1888 eleva la xifra a 1.071 i el de 1910 a 1.086. Des de llavors ha patit un declivi constant.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
316	295	283	277	265	262	259	252	248	254

[edita] Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i principalment en la ramaderia d'ovelles i cabres. Existeixen dues indústries dedicades a la fabricació de gèneres de punt i altres materials tèxtils d'artesania.

[edita] Monuments

• Església Parroquial de l'Assumpció. Edificació barroca del s.XVIII, amb tres naus, que conserva en les seves parets exteriors restes de claus, gàrgoles i motlures gòtiques de la primitiva església. La seva portada és d'estil barroc-xurrigueresc. Està datada la seva construcció en 1750.
• Església del Calvari. Es va construir en 1849, al mateix temps que tot el conjunt de les capelles del Viacrucis representades en estampes de ceràmica.
• Ermita de N. Senyora de la Font.
• Ermita del Salvador.

[edita] Llocs d'interés

• Rambla de Sellumbres. És un Paratge Natural Municipal dels municipis de Castellfort, Cinctorres i Portell de Morella.

[edita] Festes i esdeveniments

• Dia de la Patrona. La Mare de Déu de l'Esperança es celebra el 18 de desembre amb processó, entrega de "coquetes" pels quintos i els xiquets recinten poesies a la verge.
• Festes patronals. En honor a Sant Tomàs, Sant Roc i MdD de l'Assumpció. Del 3 al 15 d'agost.
• Festa de Sant Antoni. Aquesta festa popular d'indubtable origen pagà, donada la seva relació amb el culte al foc, constituïx un testimoniatge de primitives representacions cívic-religioses.
• Festa de Santa Àgueda. Se celebra el primer dissabte de febrer.
• Festa de Sant Marc. Romiatge al barri de L'Albareda. Se celebra el dissabte posterior al 25 d'abril.
• Sant Cristòfol. El 10 de juny es beneeixen vehicles i is fa ball nocturn.
• Els Pelegins de Portell. Tradicional romiatge que fan dotze homes a l'ermita de Sant Pere en Castellfort el 30 de juny.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Portell de Morella

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis dels Ports
Castellfort | Cinctorres | Forcall | Herbers | la Mata | Morella | Olocau del Rei | Palanques | Portell de Morella | Sorita | la Todolella | Vallibona | Villores