Forcall

De Viquipèdia

Forcall, alguns cops referenciat el Forcall, és un municipi del País Valencià que està emplaçat a la comarca dels Ports.

Limita amb Palanques, Villores, Morella, Cinctorres i La Todolella.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Monuments 5.1 Monuments religiosos 5.2 Monuments civils 6 Llocs d'interès 7 Festes locals 8 Gastronomia 9 Vegi's també 10 Enllaços externs

[edita] Geografia

Situat en una comarca muntanyenca, el seu nom prové de la forca que formen els rius (Bergantes, Cantavella i Calders) d'ells, el més cabalós és el riu Cantavella. A 720 m sobre el nivell del mar. Està envoltat per les moles de La Garumba, Sant Marc, la Roca Roja i Mola de Sant Roc.

El clima és continental amb suaus temperatures en les nits d'estiu.

Des de Castelló s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-151, prenent després la CV-10 per a accedir a la CV-15, posteriorment es pren la CV-12 per a finalitzar en la CV-124.

[edita] Història

Nombroses troballes arqueològiques testimonien la presència de poblats prehistòrics en la zona, però sens dubte un dels punts arqueològics més interessants de la província de Castelló ho constituïx la Moleta dels Frares o de Liborio, probablement la Res Publica Lesserensis de Claudi Ptolemeu, nucli de població íbero-romà estratègic en les comunicacions entre el Mediterrani i la vall de l'Ebre.

Més tard, aquests pobladors s'espargirien pel terme en llocs que com el Podi Albo o Puig-Blanch (en clara referència al Forcall d'avui) apareixen en documents del segle XIII. És en aquest mateix segle (2 de maig de 1246) quan l'infant En Pere de Portugal, en nom de Jaume I atorga la Carta de poblament.

Va ser un dels tradicionals llogarets de Morella i, per tant, senyoriu de Blasco d´Alagó en els anys immediats a la conquesta.

Durant el conflicte per la successió del rei Martí l'Humà, Forcall va encapçalar, com en moltes altres ocasions, l'oposició dels llogarets enfront de Morella. Va arribar la seva autonomia municipal en 1691 de mans del rei Carles II. Va ser zona d'actuació carlista durant el segle XIX.

Forcall, poble d'acusada personalitat i centre geogràfic de la comarca i dels pobles veïns d'Aragó, va viure dies de puixança que encara avui podem recrear passejant pels seus carrers i places.

[edita] Demografia

En el cens de 1900 contava amb 2.105 habitants. Des de llavors la seva població ha anat descendint a poc a poc.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007
645	605	577	554	540	571	557	543	539	542

[edita] Economia

La principal activitat econòmica, igual que en altres localitats d'interior, és l'agricultura i la ramaderia. En els últims anys i donada la importància que cada vegada més va adquirint el turisme d'interior, hi ha hagut un increment de les activitats de restauració i hosteleres.

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Ermita de la Verge de la Consolació. Edifici d'interès arquitectònic.

• Església de l'Assumpció.

És vuitcentista, encara que es va destruir la primitiva església gòtica del XIII. Conserva elements bellíssims de l'antic edifici, com l'absis, alguns ventanals, gárgoles i una magnífica rosada. En el seu interior són molt interessants les pintures al fresc de J.F Cruella, dedicades a la titular de la parròquia Ntra. Sra. de l'Assumpció. D'entre la sobrietat del conjunt exterior ressalta airós el campanar de línia barroca, de 55 m d'altura.

• Ermita de Sant Josep i Calvari.

Ermita construïda en 1682 d'estil barroc. El Calvari està considerat el més monumental de la província, va ser construït per a commemorar l'II Centenari de l'arribada de les relíquies de Sant Vito.

• Convent dels Dominics.

Fundat per En Blai Berga en 1609. Es va planificar minuciosament perquè tingués capacitat per a 10 sacerdots i els llecs necessaris. L'església construïda té, aproximadament, 27 metres de longitud i 6,3 d'ample en la nau central; el campanar conta amb una altura de 22,5 metres. El retaule xurrigueresc de l'altar major tenia 3,5 metres d'altura i es va trigar un any i mig en daurar-lo. L'any 1936 va ser destruït a causa de la Guerra Civil. L'any 1612 ja estava en funcionament el convent, devent els Dominics, a més d'ensenyar, desplaçar-se per les masies i comarca per a celebrar misses en les ermites. L'Ordre dels Dominics van deixar Forcall després de més de dues centúries, en l'any 1835.

[edita] Monuments civils

• Moleta dels Frares. Ciutat amurallada ibero-romana.

• Plaça Major. (Segle XVI)

El més significatiu de Forcall. Un interessant conjunt monumental, tant per les seves dimensions, com per la seva estructura porticada amb porxades formades per arcs de mig punt i les seves cases palau d'entre les quals destaquen la Casa de la Vila, antic almudí i actual Ajuntament, original edifici (segles XVI-XVII) en la façana dels quals sobresurt una doble escala voladissa, sobre arc de mig punt, única al País Valencià, i que alberga en la seva planta baixa l'antiga Església de Sant Miquel (segle XV) i l'actual Mesón de la Vila.

• Palau de Oset-Miró. (Segle XVI).

Estupend exemplar del segle XVI, amb artístic ràfec de talla, portes i artesanats interiors.

Són interessants també les cases pairals dels Fort, Maçaners, Berga, així com el Forn de la Vila (segle XIII), el forn més antic d'Europa en funcionament, i el conjunt de Sant Josep i el Calvari, el més monumental de la província.

• Palau dels Berga (Fàbrica de Pals). Del segle XVI.

Durant el conflicte per la successió del rei Martí l'Humà, Forcall va encapçalar l'oposició a Morella, defensant la causa del comte d'Urgell, qui va fixar en la vila la seva caserna general, fins a la seva derrota pel nou rei Ferran d'Antequera. Forcall es va enfrontar nombroses vegades a Morella, fins a la seva independència de la mateixa en 1691. Forcall va ser escenari d'intensa activitat carlista. Va servir de presó a 3.000 presoners isabelins capturats pel general Cabrera. El palau dels Berga data del segle XVI, i va ser la casa-palau dels Berga.

• Forn de la Vila.

El forn més antic d'Europa en funcionament, doncs té el seu origen en 1246. El forn manté la mateixa estructura original que la seva primitiu medieval. Es tractava d'un forn de caràcter comunal que ha mantingut el seu funcionament fins a l'actualitat. Té una placa commemorativa de pedra, amb l'escut propi del forn "Forn de la Vila, 1246-1993". És un dels tres forns medievals que queden en peus en la comarca dels Ports, sent aquest el més antic.

[edita] Llocs d'interès

La presència de lleres d'aigua permet que les terres de Forcall siguin pròdigues en fonts envoltades per bells paratges. Així en el curs del riu Caldes trobem la font de Santa Anna o de la Salut (amb propietats minero-medicinals amb referències des de l'any 1649), Les Fontetes, la Felipeta, de l´Om i la Panera.

En el riu cantavella podem arribar a les fonts de la Vila i els safarejos, de l´Escuriola i la Picolicha. Per la seva banda el Bergantes prendrà aigües de les fonts del Roure i de la Teula. Mentre, en el centre del poble, està la font del Convent.

[edita] Festes locals

• Sant Antoni Abad. És aquesta una de les festes més interessants de tot el País Valencià per la seva antiguitat i peculiar idiosincràsia, que se celebra sobre el 17 de Gener. La festa és una manifestació profà-religiosa que ha sabut conservar la tradició en els seus nombrosos actes, entre els quals sobresurten la "Plantà del Maio", la "Vida del Sant", la "Santantonà", la "Cremà de la Barraca" i "Els Botargues".

• Festes patronals. Se celebren des de l'últim cap de setmana d'agost fins al primer de setembre en honor de Sant Víctor i de Ntra. Sra. de la Consolació. En aquestes festes són famosos els seus bous embolats, "coetà", cercaviles i les processons en les quals les danses dels "Dansants", "Bastonets", "Varetes", "Gitanetes" i "Llauradors", al so de la dolçaina i el tabalet, els donen un aire original i únic.

[edita] Gastronomia

Forcall disposa d'una gastronomia rica i plena de matisos. Bona mostra d'això són les seves pastes i pa que realitzades en forn de llenya mostren una àmplia varietat. "Coquetes", "corets", pastissets d´ametla, "mostaxons", "rolletes", "carquinyols", etc. Les seves carns i embotits donen motiu a una suculenta cuina on el "recapte" o olla forcallana, la sopa forcallana, "el conill amb caragols", la gallina trufada, el ternasco, al costat de la "collà" (quallada) són emblema de la mateixa.

[edita] Vegi's també

• Paratge natural La Mola de la Vila
• Casa dels Escalotes de Forcall

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forcall

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

editar	Municipis dels Ports
Castellfort | Cinctorres | Forcall | Herbers | la Mata | Morella | Olocau del Rei | Palanques | Portell de Morella | Sorita | la Todolella | Vallibona | Villores