[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Setge de Morella (1707) - Viquipèdia

Setge de Morella (1707)

De Viquipèdia

Setge de Morella
Guerra de Successió Espanyola
Data Del 2 a 26 de novembre de 1707
Localitat Morella
Resultat Victòria filipista
Setge de Morella (1707) (Valencia)
Setge de Morella (1707)
Setge de Morella (1707)
Bàndols
Corona de Castella
Regne de França
Corona d'Aragó
Comandants
Forces
Baixes
Batalla anterior Batalla posterior
Setge de Lleida Setge d'Ares
La península ibèrica
a la Guerra de Successió (1702-1714)
Cadis - Vigo - Presa de Gibraltar - Vélez-Màlaga
Setge de Gibraltar - Cabrita - Barcelona 1705
Múrcia - Barcelona 1706 - Almansa - Lleida - Almenar
Monte de Torrero - Brihuega - Villaviciosa - Tortosa
Barcelona 1713-14 - Braç Militar
La Guerra de Successió a
la Corona d'Aragó (1704-1714)
Barcelona 1704 - Congost - Montjuïc - Barcelona 1705
Sant Mateu - Vila-real - Xàtiva 1706 - Barcelona 1706
Xàtiva 1707 - Dénia - Lleida - Morella - Ares - Tortosa
Almenar - Girona - Prats de Rei - Cardona
Barcelona 1713-14 - Braç Militar - Arbúcies

El Setge de Morella fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van pendre definitivament la ciutat.

[edita] Antecedents

Preveient la mort de Carles II de Castella sense descendència, les principals potències europees van proposar un príncep elector de Baviera, amb el conseqüent repartiment de possessions entre aquestes potències. Però aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels britànics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea on és proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'exté liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borbònics a la plana de Vic i en la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avança cap a València i a finals d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de València

Entretant, els borbons es reorganitzen i el seu exèrcit avança des de Lleida, Girona i per el mar en direcció a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Províncies Unides, Milà i el Regne de Nàpols. Tot i això, els filipistes rebien reforços castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen l'exèrcit austriacista a abandonar Madrid i refugiar-se al País Valencià. L'exèrcit aliat es va retirant fustigat per l'exèrcit borbònic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d'Almansa, on son derrotats. Les tropes borbòniques conquereixen el País Valencià i l'Aragó i avancen cap a Catalunya. El 10 de novembre de 1707 les tropes de Felip V entren a Lleida, defensada per una petita guàrdia de només 2.500 homes, sotmesa al setge de 40.000 borbònics.

[edita] El setge

Els filipistes van esperar l'ocupació de Lleida per començar el 2 de novembre el setge de Morella, que va caure el 26 de novembre de 1707 un cop iniciats els bombardejos i entès que no arribarien reforços.

[edita] Conseqüències

Caiguda Morella, quedant únicament en mans aliades Dènia, Alcoi i el castell d'Alacant al País Valencià, les forces filipistes es van dirigir a Ares, que va caure el 15 de juliol de 1708.