Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Setge de D??nia (1707) - Viquip??dia

Setge de D??nia (1707)

De Viquip??dia

Setge de D??nia
Guerra de Successi?? Espanyola
Data Finals de juny
a segona quinzena de juliol 1707
Localitat D??nia
Resultat Vict??ria austracista
Setge de D??nia (1707) (Valencia)
Setge de D??nia (1707)
Setge de D??nia (1707)
B??ndols
Corona de Castella
Regne de Fran??a
Corona d'Arag??
Gran Bretanya
Comandants
Fran??ois Bidal d'Asfeld
Joan Baptista Basset
Rej??n i Silva
Forces
8.000 aprox. 1.200 aprox.
Baixes
Batalla anterior Batalla posterior
Setge de X??tiva (1707) Setge de Lleida
La pen??nsula ib??rica
a la Guerra de Successi?? (1702-1714)
Cadis - Vigo - Presa de Gibraltar - V??lez-M??laga
Setge de Gibraltar - Cabrita - Barcelona 1705
M??rcia - Barcelona 1706 - Almansa - Lleida - Almenar
Monte de Torrero - Brihuega - Villaviciosa - Tortosa
Barcelona 1713-14 - Bra?? Militar
La Guerra de Successi?? a
la Corona d'Arag?? (1704-1714)
Barcelona 1704 - Congost - Montju??c - Barcelona 1705
Sant Mateu - Vila-real - X??tiva 1706 - Barcelona 1706
X??tiva 1707 - D??nia - Lleida - Morella - Ares - Tortosa
Almenar - Girona - Prats de Rei - Cardona
Barcelona 1713-14 - Bra?? Militar - Arb??cies

El Setge de D??nia de 1707 va ser un dels episodis d'ocupaci?? del Regne de Val??ncia per les tropes borb??niques durant la Guerra de Successi?? Espanyola.

[edita] Antecedents

Preveient la mort de Carles II de Castella sense descend??ncia, les principals pot??ncies europees van proposar un pr??ncep elector de Baviera, amb el conseq??ent repartiment de possessions entre aquestes pot??ncies. Per?? aquest mor, i Carles II en el darrer testament abans de morir proposa Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es taquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels brit??nics, a l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcci?? al Mediterrani. S'atura a Altea on ??s proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'ext?? liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel pr??ncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barren el pas als borb??nics a la plana de Vic i en la Batalla de Montju??c capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona, que envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, nomenat Carles III. Lord Peterborough avan??a cap a Val??ncia i a finals d'any, l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de Val??ncia

Entretant, els Borbons es reorganitzen i el seu ex??rcit avan??a des de Lleida, Girona i per el mar en direcci?? a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Prov??ncies Unides, Mil?? i el Regne de N??pols. Tot i aix??, els filipistes rebien refor??os castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen a l'ex??rcit austriacista a abandonar Madrid i refugiar-se al Pa??s Valenci??. L???ex??rcit aliat es va retirant fustigat per l???ex??rcit borb??nic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d???Almansa, on son derrotats.

Les tropes borb??niques es separen en dos bra??os, el del Duc de Berwick avancen pel Pa??s Valenci?? prenent Requena, Bu??ol i Val??ncia sense resist??ncia el 8 de maig, i la de Fran??ois Bidal d'Asfeld ha de prendre el sud, amb els seus objectius a X??tiva, Gandia i Alcoi.

[edita] Preliminars del setge

Les tropes comandades per Fran??ois Bidal d'Asfeld hi arribaren procedents de X??tiva, per?? el lider maulet Joan Baptista Basset, que havia arribat per mar, va comandar en??rgicament la resist??ncia amb el Regiment de Fusellers de Josep Mart?? i la guarnici?? de la ciutat, fent desistir a D'Asfeld a mitjans de juliol, despr??s d'un fort assalt frustrat.